Anit va ser la gran nit de Celda 211. Feia temps que desitjava vore-la… i anit va ser la de l’èxit.
M’encantà. La historia t’embauca des dels primers segons de pel·lícula. No et deixa indiferent. Enseguida et trobes dintre d’uns fets des d’on la tensió es palpa i les desicions preses a corre cuita són les úniques existents. Quasi dos hores que passen volant!
A més, per si la trama no és suficient, ahí està el Luis Tosar. Un crack!. Una màquina. Un actor meleta pura que igual li dona que el posen de mafiós traficant, que aturat, que representant un marit exercint la violència domèstica… el Tosar s’ho impregna tot i allò que fa és creible al 100%! Cada vegada m’agrada més.
Per mi, no t’has de permetre el luxe de pedret aquesta pel·lícula. Tu mateixa…
pastoret 
Estic d’acord.
Quan vaig sortir de veure-la, el meu cap bullia i donava voltes a molts temes que es tracten a la pel.li (potser és perque les dones pensem més en tot, no sé); aspectes sencills i altres de molt forts i que dius “són reals”, “i passen, estan passant” (pensava en el centre de Picassent, tan aprop, i quants motins han hagut i hi han… moltes mogudes) en fi…
Una passada! premis molt merescuts.