Una tasca silenciosa, feta a poc a poc, sense ajudes, sense col·laboracions del govern espanyol, una lluita justa que defensa els drets humans, els drets de les víctimes i dels seus familiars que, uns han perdut la vida i altres no troben les víctimes… Tantes i tantes històries silenciades per aquesta transició democràtica que ha viscut el nostre país (la millor que podíem haver tingut segons alguns/es i la que menys ha tingut en compte a les víctimes i més als assassins segons l’opinió d’altres…).
Doncs bé, l’Assocació per la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) ha anat posant el seu granet d’arena per posar llum al que la majoria ha intentat amagar i trobar les victimes soterrades per les terres del territori espanyol i ajudar a descansar els seus familiars amb la veritat.
L’ARMH ha guanyat el Premi als Drets Humans, otorgat per l‘Assocació dels arxius de la Brigada Abraham Lincoln, a la seua llavor i de pas li ha tocat la careta al govern espanyol (democràtic) per l’omissió del cumpliment dels seus deures humanitaris.
Un reconeixement internacional que ajudarà a garantir uns quants anys més la tasca voluntària de moltes persones per continuar trobant foses i cosos soterrats de mala manera per la geografia espanyola., identificant-los i entregant-los a les seues famílies.
Enhorabona!
Ací baix, un mapa de la memòria. Sense paraules…
pastoret 
Molt significatiu que el “levante feliz” està netet, netet de víctimes reconegudes. Tots sabem que al cementeri de València està la fossa comú més gran d’Europa. A vore qui té el que cal tindre per fer la feina d’investigar-ho i reconéixer políticament les barbaritats que la franja mediterrània patim en tots els sentits.
Segurament ens llevarien el “feliz” d’una sentà, però jo estic més que disposada a acceptar-ho!
perdó: fossa comuna!