GR10-XTREM 2013 A LA BUTXACA

tres misjueves

Començar una cursa esperant la lessió no és bona senyal però cal refer-se dels entrebancs i, tot i no estar del tot segur, el dissabte passat me vaig plantar a l’eixida de la GR10-XTREM de 98kms entre Puçol i Andilla amb el tendó d’aquiles inflamat…

Era conscient que en qualsevol moment podia haver un trencament que m’impediria córrer prou de temps per això, i la llarga distància, me vaig agafar aquesta cursa amb molta calma i tenint sempre bona quantitat de reserva per si de cas.

A les 6h eixíem de Puçol. Guillem, Manu i jo (tres misjueveros), uns estrenant-se en ultra trail i altres reincidint en el delicte. Des dels primers passos vaig anar guardant, com ja he dit, i en Puçol Guillem ja ens va abandonar sense poder fer res per evitar-ho. És un crack i ho demostra en cada cursa que participa. Poc a poc va anar desapareguent de la nostra vista i al final va fer un admirable temps de 12h 15min! El 46 de la general absoluta.

Manu i jo vam anar poc a poc. En les primeres llums del dia vam arribar a l’avituallament de Segart on ens vam trobar també a Ana que enguany no participava (després de 3 edicions ja anava bé…). Vaig prendre alguna cosa de beguda i poc de solid. Encara era prompte.

Des de Segart, vam pujar per les cadenes i allí me vaig despegar de Manu. És una trepa que conec prou bé i vaig poder adelantar a uns quants corredors. Camí de Serra les sensacions eren molt bones i el ritme que portava també. A l’avituallament de Serra vaig carregar aigua i vaig menjar un poc mes perquè, a partir d’allí, ens quedava el tram més llarg entre dos avituallaments: 24,5kms fins a Gàtova.

Primer per senda i després per pista, este era el tram nou que hi havia en relació a l’any passat. La senda era divertida amb pujades i baixades que feien estar atent en tot moment. Després vam agafar una pista que baixava amb molta pendent a un barranc i des d’allí una altra pista però ara en sentit de pujada fins arribar al creuament de pistes molt prop de Tristan. Des d’allí el recorregut me tornava a ser familiar i me vaig emocionar perquè coneixia els camins i les sendes que me portarien a Gàtova. Les sensacions continuaven siguent molt bones i poc a poc continuava deixant corredors darrere.

David Baixant a Gàtova 2

L’arribada  a Gàtova la vaig fer amb un corredor que, segons me va contar, s’estrenava en ultra trails i que, a la fi, seria el meu company de viatge. I gràcies a la seua motivació, el seu saber córrer, junt al meu coneixement del recorregut i lo bé que me vaig trobar físicament, vam fer un tàndem boníssim que ens va fer compartir quasi els 50kms restants de cursa.

A Gàtova m’esperava una sorpresa: Bernat i Rocío havíen vingut a donar-me ànims i realment ho vaig agrair. Les forces les traus d’on pots en cada moment però els ànims, de vegades, no són tan fàcils de trobar. Vore familiars i amics que t’animen, s’emocionen amb tu, es preocupen per saber com vas, com estàs, si necessies alguna cosa… això no té preu! Allí vaig dinar un poc d’arròs i alguna cosa de salat. Uns 10 minuts valuosíssims per carregar-me de forces i de motivació.

Després de Gàtova ens trobàrem 3kms de pujada dura que, evidentment la vaig fer caminat. Al final de la senda m’esperaven 15 kms de pista fins a Montmayor. Una pista corredora que va passar més ràpid del que m’esperava. A falta de 6kms per a l’avituallament ens vam endinsar en el bosc cremat a l’estiu passat i realment va ser molt colpidor estar en una zona on l’any anterior ens havíem pogut agafar a les branques per no caure en els trams amb més pendent i enguany fugíem de les branques per no embrutar-nos de negre de lo socarrades que estaven. El silenci, per falta d’animals, t’acompanya i t’entra pels sentits i te plena d’una llastima….

A l’avituallament de Montmayor ens van rebre superbé. Ens vam alimentar molt bé i ens vam riure amb els qui allí estaven amagats del fred. Km 66 de la cursa i les forces anaven molt bé.

El proper avituallament era a Sacañet. Km 78 de cursa i ja contant cap arrere els kms que ens quedaven. Els 12 kms entre Montmayor i Sacañet se’ns van fer molt durs. Al principi els vam agafar amb ànims. Sendes fàcils de córrer i pistes també molt còmodes. Tot i els kms que portàvem, anàvem fent bona marxa però en un moment determinat, tant David com jo, vam tindre un baixó de forma i vam haver de baixar el ritme. Vam caminar prou més tros del que hauríem fet amb forces. Tot i això el ritme contiuava siguent molt bo. Com era zona que coneixia prou bé, vam anar parlant del que ens quedava i vam anar regulant perfectament. L’arribada a Sacañet va ser molt costosa però valgué la pena entrar a l’avituallament on la calefacció posada ens recuperava només entrar al local. Ens vam sentar, vam menjar, recuperarem un mínim de forces…. Posar-se tota la roba d’abric que portàvem i a continuar!

Fins el proper avituallament, Canales, ens quedaven 8kms. Pujar i baixar. La pujada comença suau però a meitat pujada s’emparra i pugem el cim més alt de la cursa. La zona del ventisquero ens va rebre, com el seu nom indica, amb una ventada espectacular acompanyada de neu que ens va obligar a posar tots els sentits atents. Bufava d’esquerra a dreta i me vaig girar la gorra per tal d’evitar l’entrada de neu a l’oïda que pel vent es notava moltíssim com anava caiguent. La baixada per la senda que va a Canales la vam fer amb molta atenció perquè hi ha molta pedra solta i estava banyada per la neu. En un obrir i tancar d’ulls vam arribar a Canales amb benvinguda d’alguns habitants que en animaren moltíssim. L’entrada a l’avituallament, un baret obert per a l’ocasió, ens va emocionar moltíssim. Tot i que al costat de la llar hi havia un participant amb símptomes d’hipotermia, nosaltres estàvem molt bé i vam fer una parada ràpida per prendre caldet i poc més. La nit se’ns estava apropant i volíem aprofitar el màxim de llum possible.

L’eixida de Canales va ser dura. Pel fred que feia, els primers passos les cames no feien cas a les indicacions que donava el cervell. Fins que el cos es va a posar altra vegada en cursa van passar uns minuts que vaig estar esperant i animant a David. Vinga ànims que ja no ens queda res! Últim esforç i ja ho tenim! La gesta estava a  punt d’acabar. Sols ens quedaven 10kms.

La última ascensió la vam fer quasi tota correguent. Les ganes d’acabar i les últimes forces que teníem, s’uniren per aconseguir-ho. Quan vam arribar dalt ho vaig pensar: “Ja estem”. Sols ens quedava deixar-nos caure per la senda fins a Andilla. 5kms de baixada sense parar que amb el fang, el vent i la nit, que ja ens havia visitat, feien que encara prestarem tota l’atenció en la cursa. Prop d’Andilla, a 2 o 3kms, David es va girar el turmell. Vaig escoltar el crit darrere meu i a través de la foscor li vaig preguntar si estava bé. Me va dir que s’havia girat el turmell però que continuara, que s’anava agafar un ratet per recuperar-se. T’espere! li vaig cridar, però el fred ens haguera fet molt de mal als dos. Va insistir en que continuara i que ell aniria poc a poc però sense parar… Vaig continuar siguent conscient que jo també li hauria dit el mateix. Andilla estava a la vista i un últim esforç faria arribar qualsevol. Després de 95kms…

Vaig continuar sol, amb el frontal i la oscuritat de la nit, controlant els passos per no donar-ne cap en falç i seguint les senyals molt atentament per no pedrem. El fang continuava fent de les seues i alguna vegada quasi vaig perdre la vertical. Res, després de 97kms la cosa no havia d’acabar malament i quan vaig començar a escoltar l’spiker i la música de meta els sentiments i l’emoció es van apoderar de mi i allà sol, a fosques, donant les últimes patades d’esta dura cursa, vaig pensar en lo dura que va ser la cursa de Xiva, en els dies de Nadal que he eixit a córrer menjant molt i dormint poc, l’ascensió al Penyagolosa de fa unes setmanes on el vent em va congelar les mans, en Bernat i Rocío a Gàtova fent l’esforç d’animar-me quan ja s’havia posat a ploure, amb aquells/es que m’estaven enviant missatges donant-me ànims i forces per acabar, en la música que m’havia acompanyat, en aquells que ja havien arribat (Guillem ja estava dutxat i canviaet!) i amb aquells que no l’acabaríen per la seua duresa…

I després de 13h 05′ vaig creuar la línia de meta. Feliç. Emocionat. Vaig rebre les felicitacions molt agrait. Ningú sap el que m’havia costat preparar-me per fer aquesta prova. El treball i els estudis que m’ocupen tots els dies no me deixen entrenar ni gaudir de la natura tot el que jo desitjaria… però ho havia aconseguit. Havia superat física i mentalment aquella prova i amb, per a mi, una nota molt alta. Tot havia eixit perfecte i havia sabut regular i esforçar-me quan tocava.

Ara no puc dir si 2014 serà la 3a vegada que faré esta prova. He gaudit molt d’ella i és una prova que està molt ben organitzada. Els corredors ens sentim molt ben tractats i això és d’agrair. Però cal temps i preparació per estar i acabar-la. Les emocions no tenen preu però participar al GR10-XTREM te’n regala de molt bones!

PD. David arribà 17 minuts després que jo. Havia parat a recuperar el turmell i després li havia costat Deu i ajuda que les cames volgueren tornar a córrer. El fred li les havia bloquejades. Tot i això arribà amb 13h 22′ després d’haver fet la seua primera Ultra Trail.

Anuncis

5 pensaments sobre “GR10-XTREM 2013 A LA BUTXACA

  1. No sé ni què dir-te… CRACK!!!! Estàs com una cabra, però mola, jeje. Molt emocionant el teu relat, l’he viscut com si fóra jo la que corria, sentint el fred i les pedres del camí sota els peus. Molt bonic, enhorabona!

  2. Tot molt bonic…ara comparteix la foto del peu !!!…iixxssss..com una cabra que diu Anna!!!perque si te dic el que diu ta mare..jejejeee..

  3. BRAVO, MEGA CRACK, MAQUINON…ETC, ETC,ETC…!!!!! no me planteo estos retos, sólo puedo decirte que una pasada de crónica y a ver si dentro de prontito podemos hacer algunos km´s juntos…. aunque sea por la alameda… Recupérate y descansa y a ver si te lio para Espadan que esta a la vuelta de la esquina. Felicitaciones para Guillen, este esta en otra liga…. ENHORABUENA!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s