III CARRERA SIERRA DE CHIVA

Xiva 2012

El dissabte passat va ser un dia molt dur. A les 7h del matí estava tot preparat en la plaça de Chiva per tal de participar en la III Carrera Sierra de Chiva de 61kms. L’any passat ja vaig participar i, tot i que l’entrenament brillava per la seua ausència (com quasi sempre…) doncs allà me vaig plantar amb la idea de baixar la marca de 8h 06 minuts del 2011.

La cursa començà molt bé i els kms prompte començaren a passar. Amb Guillem a prop, però sense forçar, les sensacions eren bones i m’anava alimentant bé… Però al km 25 me va vindre un baixó com mai m’havia passat. El “coco” digué que no acabaria la cursa i m’ho vaig creure. No sóc molt conscient si el físic manà a la ment o la ment manà al físic, però fins al km 32 (que és on estava l’avituallament) vaig anar pensant que m’arretirava i que no tenia més forces per continuar. El motiu exacte no el sé però així va ser.

Vaig parar al control i vaig menjar i beure tranquil·lament. Me vaig prendre el temps necessari i vaig ingerir dos sandwich i dos o tres gots de coca-cola. El cos sols demanava menjar “normal”. I això li vaig donar. I un poc de descans.

Sortosament, en aquell paratge no vaig trobar cap conegut… perquè allà mateixa m’haguera quedat. La primera vegada que haguera abandonat una cursa… però el cos i la ment això demanaven.

Vaig decidir continuar poc a poc i, tot i que la cursa continuava en una altra forta pujada, vaig anar a bon ritme i el cos sembla que responia. La ment continuava pensant que allà baix m’hauria d’haver retirat. Van anar passant els kms i físicament anava superant costeres, camins i sendes i ja sols pensava en arribar.

A l’últim avituallament me varen dir que, si apretava un poquet, arribaria en 8 hores a meta. No m’ho vaig creure. De fet, crec que els ho vaig fer repetir dos o tres vegades. A falta de 7kms, amb un últim esforç, podria aconsguir el que ja pensava inimaginable. I això vaig fer, els últims 7 kms, sense parar de córrer i mantenint un ritme prou bo, vaig poder aconseguir arribar a meta amb un temps de 8h 03min.

Vaig arribar mentalment molt tocat. Aquella sensació d’abandonar al km25 me va acompanyar tota la cursa i no vaig poder gaudir de l’espectacle que ens ofereix la serra de Chiva. No havia entrenat suficient, això és cert, però altres vegades tampoc i m’ho he passat pipa. El 2011 vaig acabar quasi arrastrant-me entre les pedres i enguany des del km 45 fins al 61 vaig aconseguir mantindre la posició 104.

Sé que he d’estar content (de fet ho estic) però mai havia viscut aquesta sensació i m’és molt estranya… Nous reptes? Segurament sí, la GR10 Xtrem de 93kms està ahi esperant a que confirme la inscripció…

Advertisements

9 pensaments sobre “III CARRERA SIERRA DE CHIVA

  1. Llorón!!!!!
    Sabes que eres un máquina!
    Sólo puedes estar más que contento, la experiencia de las carreras te dice, que no todas son iguales y las sensaciones que navegan por la mente tampoco. Fuiste fuerte y acabaste, además en un tiempo realmente bueno. Debes estar contento.
    Felicidades CAMPEÓN!!

  2. com diu la ME, potser és que ja és hora de deixar-li espai al trellat i comences a cuidar-te un poquet. No es pot viure sempre de rendes, t’ho dic perquè ja tenc una edat…

  3. Ah! i apunta’t al GR10 Xtrem, home, jo ja hauré tornat de Logronyo i quan arribes a l’avituallament del kilòmetre 52 te diré que nanai, que a córrer fins al final, caracul, pensa en Bremen.

  4. Ieeeeeeeee animalet!!!
    Enhorabona!!!!!! Dus poc entrenament com sempre però el teu coco val milions… eres un crack!
    Ens veiem al Nadal!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s