YOUR LOST MEMORIES

Ahir, per circumstàncies familiars, mon pare me va demanar que el portara amb la moto. No diré que me va sorprendre perquè a meitat setmana ja va insinuar alguna cosa i semblava que anava en serio. Però me va agradar la idea. La veritat és que sempre vaig a soles en la moto i portar algú darrere m’ha donat respecte. Si, a més, el que porte darrere me dobla en anys i en coneixement, encara més! Doncs allà anem pare i fill (donant-li primer alguns consells sobretot per a les corves). Va ser una sensació estranya. Pensava que la primera vegada que algú/una pujara a la moto seria de sexe femení. Que vols que et diga? Les coses com són! I va i mon pare es planta allí darrere més xulo que els bascos! Jaja

El viatge va ser tranquil. Feia un dia magnífic per anar en moto. El trajecte era curt i havia anat més de mil vegades. Ho vam passar molt bé tot i va ser sorprenent. Pensava en les coses que li anirien pel cap. Que si la seua Lambretta anava d’aquesta manera. Que si les carreteres no són com ara. Que que bé me senta l’aire a la cara. Me vaig alegrar molt de facilitar-li viure ixa experiència. Va ser una tonteria… però que xula!

I relacionat amb aquesta vivència, fa mesos que tinc aquest enllaç http://www.yourlostmemories.com/ al mozilla i pensava publicar-lo per curiós. I aprofitant que en aquest post tire arrere uns anys, vos presente aquesta cursiosa iniciativa de penjar pel·lícules en 8mm de fa uns quants anys per vore si es troba els seus propietaris. Ho vaig descobrir i mentre mirava les imatges me vaig transportar al segle passat, a la meua infantesa, als jocs i a les vivències de fa molts anys…. quasi quasi, com quan mon pare i jo anàvem en la moto.

Anuncis

3 pensaments sobre “YOUR LOST MEMORIES

  1. Quina experiència més bonica! Et podria contar una molt similar però jo anava al darrere d’Empar; imagine que ella també hauria volgut que “el primer paquet” (o així és com alguns l’anomenen) fora del sexe masculí però… així són les coses.
    Podríeu convidar-nos més sovint a pujar a la moto! És una sensació molt xula, molt íntima… quasi com anar lligat a la persona que tens al davant o, en el teu cas, al darrere.
    Ah, i jo tinc casc!

  2. Mon pare també digué que tenia casc: el de la bici!! Jajaja
    I si que és íntim, mon pare m’agafava com si fora un pernil de pata negra a punt d’escapar-se-li de les mans! Grande Grande!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s