LA PASSIÓ

Estos dies de vacances de pasqua m’han regalat tres exemples de passió que m’han encantat. Cadascú curiós i diferent en la seua temàtica.

1. El·laborant un treball de matemàtiques on havíem de crear activitats didàctiques de geometria per a alumnat de Primària vaig topar amb un tal Anton Aubanell. El que vaig vore va ser una conferènca de dues hores en les que Anton Aubanell explica materials manipulables per a l’aula de matemàtiques. Allà hi ha uns quants mestres i professorat els quals atenen les seues explicacions amb atenció i diversió i ell transmet el que vol mostrar amb tanta intencitat, felicitat i PASSIÓ que, encara que no t’agraden les matemàtiques, disfrutes amb el que t’està contant.

Aquest no és el video de la conferència però crec que ajuda a conèixer el personatge:

Si t’interessa, els dos vídeos de la conferència els pots trobar a: Anton Aubanell Pou: “Material manipulable a l’aula de matemàtiques” (I) i a Anton Aubanell Pou: “Material manipulable a l’aula de matemàtiques” (II).

2. Visitant les obres de la casa nova que s’estan fent uns familiars, curiositats de la vida, hi ha un obrer que treballa allà que ha fet (nada mas y nada menos) que el Paris-Dakar en moto. La carrera  ixa de bojos que creuen el desert per no sé quin concret motiu però que els porta a superar una i mil batalles per, primer, aconseguir tindre els recursos per muntar un equip i/o material per poder anar i, després, tindre les capacitats i la força mental i física per embarcar-se en ixa trepidant aventura. Doncs bé, allà estava el Jose Manuel Pellicer, disfressat d’obrer, portant sacs, pujant a l’andami, fent pasteres, posant rajoles, etc… amb una dedicació i entrega que m’ha fet admirar-lo encara més. Com un personatge que ha participat a les curses més importants del món en moto de cross pot estar allà treballant com un altre i portant a la retina els paisatges més bonics del món? No és tant el que fas, sinó amb la PASSIÓ amb la que ho fas, no?

3. I com no, un clàssic. El Kilian Jornet que continua regalant imatges i sensacions increibles. Fa uns dies una amiga em va contar que correguent pel macís del Penyagolosa havia tingut la grandíssima sort de topar-se amb un grupet de cabres salvatges. Contava que el silenci i la frescoreta l’acompanyaven i que de repent va escoltar unes pedres que, molt a prop d’ella, es menejaven i que es va quedar quieta i allà, quasi davant d’ella, desafiant la seua presència, va vore quatre cabres que l’observaven. L’escena es va congelar durant 10 o 15 segons, una eternitat! segons ella i no m’estranya gens vista l’alegria i com ho contava. Doncs bé, no sé perque aquest vídeo que ha penjat el Kilian Jornet m’ha recordat molt a la PASSIÓ que va viure la meua amiga en aquella escena.

LA PASSIÓ

Advertisements

4 pensaments sobre “LA PASSIÓ

  1. què cabrito, ací al costat “deixam la clau de la wifi”, i va i el tio penja un post!
    He de dir dels Pellicer, que sí, seriosament, són gent que viu amb passió, el Dakar i la feina, molt autèntics, treballaors i bonagent. Si us voleu fer una casa, ni ho dubteu! Voladisets, mallaços bonicos deveres, i lujets fets amb picardia, estan assegurats.
    I del Jornet…, eixe xiquet què passa? que quan comença a pujar muntanya li netegen el camí? Tots els pardalets li xiulen per animar-lo? Quan arriba dalt té l’aigua més pura servida en copa i safata? Si fins i tot té la baina de cedir-li el pas a un cabró!! El més normal hauria sigut embestir-lo, però no, per allà dalt ja se’l coneixen, tat? un crack, faria bona parella amb el Pellicer.
    Ale, que tu i jo teníem que estudiar.

  2. Nos sorprenderiamos cada dia si supieramos todo lo que hace la gente que pasa por nuestro lado…al igual que muchos dias hasta te sorprendes de todo lo que puedes hacer y no lo sabias..jjj…todos tenemos una pasión escondida,o dos vaa o tres ..jjj…fins i tot per a vendre tomaques es necessita tindre passió..BONES PASCUES Pastoret!!!

    PD..me gusta la canción del video del Kilian..

  3. El dijous passat aní a un concert, la tercera de Brahms, mel de romer! Passió en estat pur sentia jo durant el quart moviment, el meu preferit, i aquella dona que tocava la trompa com els àngels del paradís. I un amic colombià que em trobí a l’eixida, que de l’emoció el pobre a dures penes si podia parlar.
    M’apetia contar-ho, perdoneu la intromissió.

  4. Una entrada genial, mante. Quan hi ha passió, tot es viu amb més intensitat. Però no calen grans gestes… Però està clar que les gran passions són molt molt molt particulars!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s