SUECA

Sort tenim d’aprofitar les bones ocasions i acceptar les sorprenents visites que ens ofereixen amics i amigues.

La meua germana Clara visitava Sueca per descobrir el cultiu de l’arròs i concretament com i quan es sega i com s’emmagatzema. Jo, que no m’ho pense molt, m’hi vaig apuntar!

A l’hora que vam arribar ens van fer dirigir a una empresa on s’emmagatzema l’arròs després d’haver estat segat. Allà ens van explicar com ho fan, perquè el mantenen fresc, on el guarden, quin tractament li fan, com i quan el venen, etc… Realment impressionava les infraestructures que tenen per a que l’arròs no perga qualitat en tot el seu procés.

Posteriorment ens van portar a un camp on vam poder vore in situ com la segadora entra al camp i sega tot allò que pilla pel mig. Sembla mentira que una màquina d’estes dimensions puga portar al seu interior 3000kgs d’arròs sense inmutar-se. El pare de l’amic de Clara (ací baix a la foto en el seu hàbitat…) ens ho va explicar molt requetebé.

Després d’acompanyar-lo en tot aquest procés i transmetre’ns la passió i el coneixement que té per aquest ofici, no podíem acabar el dia sense provar una bona paella a Sueca. I així va ser. Ens vam dirigir a la caseta que tenen i allà mateixa (com fan ells i com han fet les nostres famílies durants molts anys) vam provar la paella del diumenge envoltats de molt bon ambient i aprenent les característiques del cultiu de l’arròs.

Ja vos dic que m’encantà tot el matí: la companyia, l’oratge, l’aprenentatge i, com no, el dinarot que ens vam pegar!

Anuncis

2 pensaments sobre “SUECA

  1. m’agradaria remarcar que aquesta comboiada és cosa d’un suecà autèntic, molt intel·ligent i bon amic, i que son pare és més autèntic encara i se’ls nota als dos que s’estimen la terra on han nascut, ves a saber perquè…
    Que el paissatge em va captivar, tan immens com era tot el que veiem, els silos, els camps des de la muntanya de Cullera fins la mar, i sense final Ribera endins; les segadores, tractors carregats amb l’arròs, que saben moure per caminals antics com si per autopista passaren, el magatzem amb muntanyes d’arròs que es podien escalar! Tot un món que tenim ben prop i no coneguem.
    Que la caseta que el meu amic té, és l’antic sequer on, quan encara no hi havia maquinària, s’asecava i s’emmagatzemava l’arròs. Que va ser un plaer que els seus pares ens parlaren d’aquell temps, quan en temps de sega, Sueca s’omplia de centenars de jornalers que dormien si calia en terra pels carrers, que omplien cada dia els camps amb la seva corbella i es dellomaven al sol durant els dies que durara la feina, peus enfangats amb les espardenyes d’espart i aguanta’t la picor.
    Que la companyia va ser de luxe i vam riure molt, que ens van acollir com a convidats especials i que moltes gràcies per tot!
    Quan els amics fan aquestes coses, corren el perill de que vullguem repetir…

    Nota: a la foto on està el pare del meu amic, es veu la muntanyeta dels Sants, que no vam arribar a visitar, ni els ullals tampoc, però com tornarem…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s