ANETO – 3404m

Si he de definir el cap de setmana amb una paraula seria molt difícil però utilitzaria la paraula SORPRESA.

Sorpresa va ser que el divendres me’n vaig anar amb dos desconeguts cap a Benasque sense saber molt bé qui dels tres desconeixia més del viatge. Tot i això, va ser un viatge entretingut i ple de descobriments.

Sorpresa va ser que, quan vam arribar a Benasque, vaig descobrir que realment pocs dels 10 que allí havíem anat a pujar l’Aneto junts, ni ens coneixíem, ni teníem treballs semblants, ni físics pareguts… Tot i això, l’Aneto ens havia unit i per x o per i l’ambient era molt divertit i tots/es estàvem super a gust.

Sopresa va ser que el dissabte ens vam posar a caminar a les 5.30h de la matinada i a les 11.10h, els primers ja xafàvem el cim. El primer tram transcorrer per una senda que ens portava al refugi de la Renclusa amb les primeres llums del dia. Aquest tram és suau i el grup anava unit amb bon ambient. Després de La Renclusa la senda (per dir-li algo) transcorrer per una pedrera que estava molt perillosa ja que el gel acumulat feia patinar les botes com si fora allò una pista de patinatge. Constantment ens anàvem avisant d’una roca que esbara allà i/o una altra per l’altre costat. La pendent ja comença a ser forta però l’atenció pel gel encara feia anar més lentament el grup. Tot i això, me sorprenc perquè portem un rítme bo (sense apretar) i constant. La gent continua animada. Després d’aquest tram apareix el primer bloc de neu i el travesem aprofitant les petjades que han deixat els que van per davant de nosaltres (8 o 9). Arribem al Portillón Superior i allà es posen tots/es els crampons menys 2. Jo no me’ls pose perquè considere que la neu està molleta i els crampons me molesten per caminar. Crec encertar perquè al final faig cim sense haver-los d’utilitzar (tot i que molta gent els porta). Creuem el Portillón i pel glaciar de l’Aneto passem, després de pegar un moset, i anem xino xano a un rítme que continua siguent bo i continu. Alguns comencen a notar el cansament però els ànims estan a tope. Es nota que som un grup sa i que ens agrada moltíssim el que estem fent. Arribem al Collado de Coronas i el grup ja està partit. Per sort, l’ascensió a l’Aneto està molt clara i únicament hem d’anar xafant les petjades marcades a la neu. Per darrere ens segueix moltíssima gent. L’últim tram de l’ascensió la fem continuant el ritme constant però ja molt poc a poc. El vent gelat ens acompanya cada vegada més però l’ascensió és neta i bonica. A les 11.00h estem dalt de l’Aneto. Únicament ens queda passar el pas de Mahoma i ja fem cim. Els més valents l’ataquen de seguida i els altres no tardem molt més però anem poc a poc. Ja estem allí i ens falta l’últim pas. Tot i que les roques tenen algo de gel aconseguim passar el pas de Mahoma i al cim de l’Aneto ens felicitem i ens fem la foto de rigor. De seguida decideixen baixar pel vent fred i gelat que fa al cim. Jo m’espere un poc més per tal de gaudir del paisatge… que com sempre és espectacular!

Sorpresa va ser l’asecensió tan ràpida, bonica, fàcil i sense cap inconvenient que vam fer.

Sorpresa va ser que allà dalt del cim més alt dels Pirineus ens vam juntar en una hora més de 50 persones i encara hi havia gent pujant!

Sorpresa va ser baixar per la neu tirant-nos i jugant i riguent-nos uns dels altres per l’espectacle que estàvem donat… com si forem adolescents! La neu estava molleta i deixava jugar amb ella. Alguns van triar baixar tirant-se sentats damunt de l’impermeable. Altres com si foren superman. Altres sentaets tal qual… així van quedar els pantalons. Altres fent com si esquiaren… però sense esquis!

Sorpresa va ser que a les 17h ja estàvem a l’alberg a punt de dutxar-nos i fer-nos una supersiesta merescudíssima. Així va ser… i després ens vam juntar poc a poc per prendre unes cervesetes i comentar les millors jugades del dia.

Sorpresa va ser l’homenatge que ens vam fer per celebrar tantes sorpreses, tants descobriments i lo bé que havia anat el dia.

Sorpresa va ser el que ens vam beure i a l’hora que vam aconseguir tornar a dormir.. quasi 24 hores després d’haver-nos alçat per pujar l’Aneto.

Sorpresa ha estat este magnífic cap de setmana, esta magnífica ascensió i este bon ambient que ha hagut tot el cap de setmana entre gent tan diferent i que no ens coneixíem d’abans. Realment m’ha vingut de luxe per descobrir gent nova i que també m’ha ajudat a coneixer-me a mi un poc més. Crec que no serà la última ascensió que faré amb alguns/es d’estos personatges amb els que he pogut conviure aquests dies. Una de les coses sobre les que hem parlat estos dies ha estat perquè pugem muntanyes… i les respostes han estat diverses però per a mi és una manera de desconectar i també de sueprar-me i coneixer-me millor. A més, no he trobat cap altra afició, a part de córrer, que me permeta sentir sensacions tan boniques i intenses. Per això, faré el possible per a que aquesta activitat i totes les sensacions que l’acompanyen tornen el més prompte possible.

Advertisements

4 pensaments sobre “ANETO – 3404m

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s