EL CICLISME ÉS DIFERENT

Ahir, tot i l’etapa amb final en esprint del Tour, vaig deixar la siesta a un costat per vore com anava la cosa. Els últims quilòmetres de l’etapa van ser frenètics. Uns i altres volien anar davant i controlar el pelotó així com evitar les tradicionals caigudes. Arribats a meta, cap caiguda i una apasionant part final de l’etapa amb els equips dels esprinters controlant per a que els seus especialistes arribaren el millor possicionats possible.

A falta de 500 metres passa el següent i guanya Cavendish (com no!):

Doncs sí, el bestia de Mark Renshaw dio tres cabezazos a 70 por hora a uno que le disputaba el espacio vital en el ‘sprint’ y lo devolvió a su espacio mítico y salvaje (com diu Arribas a elpais.com).  Com diu la meua germana: targeta roja i a casa! El podrien haver posat l’últim a la classificació i punt. Però no. Roja directa i a casa!

Escric açò, i ahir quan ho vaig vore en la tele vaig flipar en colors i després quan vaig llegir que tiraven al sr. cabotades, perquè el ciclisme continua donant lliçons d’elegància i de correcció. Ja direu que si el doping i tal i pasqual… però en el cas del doping, els ciclistes passen estrictes proves de dopatge i dona igual si estan de vacances, si estan jugant amb els seus fills al parc d’enfront de casa o si és la nit anterior a l’etapa reina d’una gran volta… i si es neguen, crec que tenen dos oportunitats com a màxim. Això si no te registren el cotxe quan vas a descansar a l’hotel després d’haver-te cascat 200km a una mitjana de 50km.

Però el cas d’ahir encara és més clar que els del doping. Un tio que pega a algú en un esprint i directament, sense més, se’n va a casa. Estes coses no estan permeses… i me pareix molt bé. Tots i totes coneguem casos, per exemple, en el futbol on les agressions no han passat més que d’un partit o poc més. Tots i totes coneguem la permisivitat dels clubs amb els seus aficionats més radicals. Són alguns exemples però en podria dir més.

Doncs bé, el ciclisme és diferent. I no és diferent per a ser pitjor. Al meu pareixer, aquestes sancions posen d’exemple al ciclisme com a esport elegant, just i sacrificat. I ho dic jo, que per això dispose d’una sincera subjectiva admiració per aquest esport! I que me dure!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s