LES TRINXERES DE VILLAMALUR

Hui mon pare m’ho ha dit però jo ja ho sabia. Misjueves ha estat un gran descobriment per a mi. Pel fet de fer esport. Pel fet d’anar a la muntanya. Pel fet de fer amics. Pel fet de descobrir paratges nous i encantadors. Suficients motius, no?

Doncs fa dos dijous vam anar a Sueras a córrer. Allí començava la ruta però ens vam endinsar en una zona frondosa a més no poder de la Serra d’Espadà. Però el descobriment d’aquell dia va ser que, molt a prop de Villamalur, en un turó al nord dels cims d’Espadà i La Ràpita, existeix una zona on hi ha una gran quantitat de trinxeres a més d’estar en molt bon estat. No ens equivocarem si afirmem que és la zona del País Valencià on més trinxeres hi han juntes. Va ser impressionant. Ací tens les fotos: Sueras – Villamalur.

Vaig rebre aquest regal un dijous… i al primer cap de setmana que vaig poder ens vam escapar Bernat i jo per gaudir-lo. A ell també li va encantar. No m’estranya.

A més, vam fer un altre descobriment: entre Matet i Villamalur hi ha una carretera de 10km que separa els dos pobles. Doncs bé, allí vam descobrir un dels boscos més poblats i bonics de pi de tota la Serra d’Espadà. I per si açò no era prou, vam parar a degustar les poques cireres que queden als cirerers abandonats que hi ha, també, en ixa zona. Un dia magnífic i un raconet per tindre el luxe de visitar-lo.

Anuncis

4 pensaments sobre “LES TRINXERES DE VILLAMALUR

  1. Qué xulo!!!
    M’havien parlat d’elles però encara no he pogut anar. En eixa zona estigué el meu iaio Antonio (l’andalús) a la guerra. Des de Sevilla va ser destinat a València ciutat per a després anar a la Serra d’Espadà. Finalment acaba a l’Ebre on va pedre la guerra (però no la vida). Mira com és la vida que quan als anys 60 la meua família tingué que abandonar Andalussia per la pobressa el meu iaio va decidir tornar a València (per a ell, la última capital republicana per la que havia lluitat).

    Ja em contaràs amb detall David, per poder anar i descobrir eixa part de la nostra història que encara no he conegut.

  2. Ostres, Raül, quina història més interessant! Avuí me n’han contat una altra de l’estil: el meu company de treball em parlava del seu avi, que havia viscut les dos guerres mundials en Alemanya. Després de la segona l’home se’n tornà al seu poble natal i no hi tornà a eixir mai, deia que cada ciutat, cada riu i cada via de tren li recordava a algun amic caigut, i a més, que què collons, ja havia vist prou de món, no li feia falta fer més turisme! :-O

  3. Hola Anna!

    Si, és increible. I estem parlat de 2 generacions abans de la nostra, la dels nostres iaios.

    Jo he tingut la sort de ser molt “dotor” de xicotet i he disfrutat molt d’ell i de la meua iaia. Em pasaba hores i hores amb ells, fent-lis preguntes de quan eren joves, de la guerra,de la república, de l’arribada a València…etc, i per tot això em sent un privilegiat.
    La llàstima és que s’anà (s’anaren) pensant que no havia fet rés extraordinari. Mai ningú li va reconèixer el que havia fet, pel seu país, per la llibertat, la democràcia, la dignitat…etc.
    Va faltar al 86, a una casa humild, al barri obrer de Los Grupos de Benetússer. Rodejat de la seua dona, els seus fills i els seus nets. Sent molt volgut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s