Dels errors s’apren (o no!). El dissabte a Espadà, quan vaig arribar al punt on la neu me tocava els collons, vaig decidir pegar la volta i no arribar fins el cim de La Ràpita. No passa res. En anteriors expedicions vaig aprendre que “la muntanya sempre estarà ahí”. Doncs bé, pensat i fet. Media vueltaaaa arrrr!. Els primers excursionistes que vaig trobar baixant van flipar amb la vestimenta que portava (unes malletes pel genoll,uns jerseis finets per córrer i els guants) i sobretot amb les cames. No m’havia donat compte de com les portava ja que tant de posar-les a la neu les portava més fredes i insensibles que mai. De cintura cap avall no notava res de res. Però ells si que ho van notar. Me van mirar les cames i amb veu baixeta van dir: “¿estás bién?… llevas sangre en las piernas…” Els vaig dir que tot anava bé… però quan me les vaig mirar detingudament vaig vore la sangria que portava. Del fred i la neu no m’havia donat compte que les argelagues, les branques i les roques continuen tallant i fent el mateix mal que quan està tot sec. A més, amb la anestesia natural de la neu no notava cap dolor. Després, a la dutxa, ja ho vaig notar. Quan l’aigua calenta + el sabó van cames avall…. el dolor d’agulles punjant al llarg de tota la cama… no era precisament divertit. Reconec que vaig fer una Koalà (llig l’article: errades que tornarem a cometre).

En resum: tampoc va ser per a tant… però el poc coneixement (ja m’ho diu ma mare!) va campar lliurement i estes van ser les conseqüències. De totes maneres ahir ja vaig eixir a córrer un ratet i les cames ja estan perfectes… i sense neu es corre molt més lleuger!

Anuncis

5 pensaments sobre “

  1. Benvingut al club dels incorregibles!
    La mare que et av parir Pastoret! Això que et va passar és de “namber uan”. Ets un exemple a seguir per a tots els inconscients d’aquestes terres. Ara entenc perquè als Picos de Europa oblogaven a córrer amb malla llarga…
    Cuida’t i continua amb aquest nivell de sonat 🙂
    Ens veiem!!!

  2. Pastoret!!! M’he emocionat i tot quan he vist l’estat en què et vàren quedar les cames a l’Eapadan. Això si que és donar-ho tot.
    Segueix així que arribaràs lluny.
    A veure quan coincidim!!!

  3. A més del poc coneiximent que et diu ta mare afegeix el t`on pare. Ja m`agradria a mi poder-tr acompanyar en cara que siga un trosset. A la próxima quedem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s