Lamentable. Una aposta. 2 valents. Una ma esquerra contra les altres dos. Accepte. La seua esquerra era com les meues dos. Exactament iguals. La única diferència era que jo portava la dreta… no sé com definir-ho… feta un desastre amb tant d’esparadrap. Al cas. A 21. La partida al frontó. Des del primer moment marque diferència en el marcador. La seua esquerra juga com la meua dreta. Els dubtes m’ataquen i no hem confie. El seu somriure… i els meus dubtes. A quin sant m’aclame! El frontó aguanta les seues envestides. Les meues també. Les meues jugades (totalment involuntàries!) són contestades amb colps semblants. Els meus esforços per mantindre el pavelló alt es veuen minimitzats pel pilotari que tinc davant. La seua esquerra respon. Massa bé (pense més d’una vegada!). Al final, com passa a la política valenciana, la dreta guanya amb comoditat. Pastoret 21 – Manyà 14. No ho tornaré a fer mai. Crec que hauria d’haver entrenat un poc més. Com en tot. La boqueta tancada i la il·lusió alta. Pagà la cervesa. Per la meua part, encara me fa mal el braç…
pastoret 
Per la propera paritda compra’t esparadrap Galeno. Més resistent; per a gent del país. O un lligonet i et passeges per Alaquàs amb ell. També és recomanable que cada cop que te’n recordes de la partida t’ajoques i “faigues” sis flexions de braços, en cas que vulgues guanyar.
De tota manera amb el temps i una canya “Sub Kuch Milega”; com diuen a l’Índia: tot és possible. I, si no segueixes les recomanacions que se t’ha donat amb molta estima, prepara la cartera que la propera vegada les canyes les pagues tu i avant.