El mas dona per a moltes converses. Per a moltes vetlades entretingudes on les paraules i els sentiments s’entre mesclen per no es sap quins motius estel galàctics. De vivències cadascú n’hem tret (i en traurem) que no se’n poden contar (uns/es més que altres). Però del que estic segur és que moments emotius i que ens queden per al record n’estem vivint molts.
Una d’estes nits de pasqua, quan ja era hora d’anar-se’n a dormir, la mistela ens va animar a tindre una conversa molt interessant i que teníem clar que no ens anava a portar a cap lloc però que resultaria d’allò més interessant.
La conversa vetlava sobre la conveniència o no de cridar. La conveniència o no de buscar una altra persona. L’equilibri entre el que resulta agradable i el que resulta pesaet… Estar a la retaguàrdia o atacar. A la defensiva o els carros de combat en alerta. Posa a l’olla: paciència, trellat, sort, habilitat… i si tens sort, eh, si tens sort, doncs se’t complirà el desig… o no!
M’ha caigut un youtube relacionat amb açò. Casualitat o causalitat? (ja estem altre nano…)
Per a més reflexió sobre el tema. Lletra de Vetusta Morla que amb les paraules ja diu prou (Copenhague):
Dejarse llevar suena demasiado bien.
Jugar al azar, nunca saber dónde puedes terminar... o empezar.
Un instante mientras los turistas se van.
Un tren de madrugada consiguió trazar la frontera entre siempre o jamás.
pastoret 
XEEEEEEEEEEE! Eixe massssssss!
Les coses que es diuen,les que no es diuen, les que no saps com dir-les, les que dius i no deuries? haver dit…
Els gestos, un sonriure, una posició de celles…
Expresar-se no sempre és fàcil, però sempre necessari. Dir-te, dir, dir-ho…
Com,quan, a qui? …
Joooooooo, que dificilllll o no…
Jo que seeeeeeee ,qui ho sap…
Besets
Si la conversa ja me va deixar dubtes, aquest comentari encara me n’ha deixat més…
En qualsevol cas: DE RES! (encara que no sé perquè m’ha escric ‘gràcies’)…
i Besets per a tu també
com diria la teva germana: quanta favà i quanta memà. Si vols alguna cosa la dius. Si no la dius no te la poden endevinar i t’aguantes. Si a l’altra no li agrada, ja t’ho farà saber. Si no diu res però volia dir, doncs mentida seria, això no ho pots controlar ni n’has de fer res.
I només tu tens la capacitat de procurar-te els teus plaers, els bons moments els fabriques tu, al mas que t’has creat, al teu cap, als teus ulls, enlloc, caplloch, benlloch. Deixa’t d’enrònies molestes i de mandonguilles. Qui alguna cosa vol, alguna li’n costa. I un altre dia més i millor.
Ja ho diu la definició de cabòria: preocupació sense fonament. Si no té fonament, per a què perdre el temps? Si en té, digues-ho, fes-ho, viu-ho! I no val dir “no ho sé”…, sempre ho sabem.
tot i que 1 + 1 no sempre és 2, el que dius es resumeix en: més clar aigua!
en Castelló, com bé saps, diuen: no res i avant!
doncs això!