BESORI

besor-nevat

Qualsevol excusa és bona per juntar-te amb un amic. Per això, me vaig haver d’esforçar un poc per anar a córrer al territori comanxe de Guillem: la Serra de Picassent. Capitanejada pel Besori.

Ahir no era dia de fer bici. Aleshores, per estirar les cames, que millor que anar a còrrer? Doncs allà vam anar. El vent s’emportava els núvols des de l’oest cap a l’est. Carregats, com anàven, de plutja. En diverses ocasions ens va ploure. Com estàvem enmig de la serra, no teníem lloc on refugiar-nos. No passa res. A la marxeta quasi ni es nota la humitat de la roba. L’arc de Sant Martí de 180º ens acompanyà durant aquesta pluja. Cantant ‘plou i fa sol…’ i patint-ho en pròpia pell.

Una hora i quart després d’eixir arribàvem al punt d’inici. Un poc cansats. Per les pujades. Per les baixades. Per no parar de parlar i contar-nos les mil i una coses. Les cames havien resistit. Les de Guillem quasi a la pata coixa. Les meues, les dues a ple rendiment… Un altra bona eixida. El Besori ja m’ha acollit tres vegades. I estic segur que n’hi haurà més. Segur. Un paratge sorprenent. Còmode per córrer i per fer bici de muntanya. Accesible. Prop de casa. I si la companyia també és grata… que més li puc demanar?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s