DUKALA

Son les 3.26h de la matinada. Segons marca el rellotge. Estic escoltant al fabchannel.com un concert de Calexico. Segurament la música que li ve bé a este article. A estes hores. Al que senc… Segurament.

Avui teníem sopar d’amics sense fills/es. Des de que vam tindre els nostres futurs mig assegurats vam decidir que cada cert temps aniríem a sopar sense els/les nostres filles/s. Únicament per supervivència. Únicament per sentir que encara, d’alguna manera o altra, estem vius. Estem frescos. Que l’edat no se’ns menja. Que encara tenim forces per aguantar el que ens tiren… a la panja, sobretot!

Avui hem anat al Dukala. Un lloc que fa tres que intentem anar. Vam reservar en una setmana d’antel·lació i es van sorprendre… però la nostra necessitat era més que física. Hem anat el grup més proper. Els que més contacte tenim dels amics/gues. Tenim la gran sort (i en això estic més segur que en altres coses) que el grup el formem xics i xiques i que, entre uns i altres, podem parlar de tot. Això és una de les riqueses dels/les meus/es amics/gues. Avui ho hem parlat.

Del sopar al Dukala hem eixit tots/es contentíssims/es. Hem demanat tres entrants i després cadascú un plat. El menjar ha estat magnífic. Cadascun d’ells tenia el sabor adequat. El gust que al paladar el feia feliç. La beguda meleta pura. Tant el vi, com la cervesa, com l’aigua… L’atenció dels cambrers ha estat inmillorable. Ens han atés molt bé. Tots/es hem estat d’acord que tot, i quan dic tot faig referència a TOT, ha estat magnífic. Fins i i tot la dolorosa ha estat en condicions…

3.35h Ara ja escolte Kula Shaker.

Després del soparot ens n’hem anat a prendre la última al Ferrocarril a Alaquàs. Per digerir-ho tot m’he prés un gin-tonic. La conversa ha estat espectacular. Cada dos per tres els somriures ens venien als llavis. Feia temps que no ho passàvem tan bé. La nit ha estat sorprenent. Les previsions s’han complert al 200%. Els estime. Els tinc ahí. Els/les amics/es són el que són. Jo els done la importància que tenen. Possiblement més dle que ells es pensen. Fa temps que vaig acceptar que són ells/es i no uns altres els que m’han d’aguantar les penes i les alegries. Ells/es no ho van decidir. Però m’ho han acceptat sense dir-me mai que no. Meleta pura. Sempre, sempre ha estat un motiu d’alegria trobar-me amb ells. Els moments difícils han estat ahí. Els moments més dolços, com ara, els tinc ahí també. Són pacients. Són com són. I que no canvien mai. Són com m’agraden. Són com els estime. D’una altra manera no ens hauríem trobat. Avui únicament puc dir coses bones d’ells/es. Inclús d’Anna, que s’ha quedat a casa maleta de febra, puc dir coses bones. Tinc la sort de tindre’ls. D’abusar d’ells/es. De disfrutar-los. De donar-los la poca cosa que sóc.

Aquesta nit, si podia ser-ho, encara ens hem apropat més. Més? Doncs sí.

Dukala

cocina de la otra orilla

c/ dr. sanchis bergón, 27

46008 valencia

telf. 963926253

Anuncis

2 pensaments sobre “DUKALA

  1. Tens raó amb el nom de l’entrada. L’acabe de llegir i seguramet era més encertat el que tu proposes. Del que dius després pots estar segur que ja eres major (disculpam, no he pogut evitar-ho… jajajaja) i també pots estar segur que ací tens un amic. En directe ens trobem molt menys del que ens agradaria als dos, però se’t troba a faltar i els ànims i les forces, que cada dos per tres et desitge, segur que t’arriben d’alguna o d’altra manera. M’ha alegrat molt llegir-te. Com sempre. Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s