Aquesta nit no ha estat molt normal, no?
Després de les dues entrades anteriors, aquesta tercera també fa referència al que he viscut aquesta nit. Tinc un amic que li agrada molt, però que molt, però que molt… l’ensaladilla! Cada vegada que anem a sopar en demana i, a vegades, únicament és per a ell. Aquesta nit no ha estat una escepció. La sopresa ha estat al final, quan, sorprenentment, tenía un plat ple al seu davant i no l’ha deborat…
La semblança amb la pel·lícula ha estat tan evident que no he pogut evitar de fer-li una afoto.. tot i el seu rebuig… MI TESORO!!
pastoret 