CRISTÒFOR

Ja vaig contar que durant uns dies de Juliol vaig estar als Encuentrillos a Terol amb Bernat. Allí vaig conèixer un amic d’un amic (me ve a la ment la cançó super cutre que tu també recordaràs…) que es diu Cristòfor. De Picassent. Vaig tindre la sort de compartir amb ell algun que altre ratet. Aconseguí mig llevar-li la supervergonya que té Bernat amb tres jocs divertits que encara, de quant en quant, repeteix amb un bonic somriure. La seua manera de parlar, les paraules que utilitza, són de les de tota la vida. De les que naixen de la terra. De les que es mamen de generació en generació i que es pedran si gent com Cristòfor no continuen utilitzant-les.

Et conte açò perquè he entrat al blog d’un amic que fa temps que no publica i que, espere i desitge, torne a l’activitat bloguera perquè voldrà dir que torna la maquinaria a funcionar (ÀNIMS!) i he pogut llegir un text de Cristòfor que m’ha emocionat… que encara quan escric aquestes paraules tinc l’ai al cor… Paraules sencilles i tendres (com deia aquell) que arriben on han d’arribar (amb un poquet d’atenció) i que estan tan plenes de veritat com de vida.

Gràcies Cristòfor!

18-11-07
Avui com deia un company muntanyenc hem procurat per omplir els ànims de vida abans que la vida d’ànims que no tinguem, ha estat bonic, hem passat per la vida sense massa soroll, com es regracia la tranquil·litat de portar a terme una activitat amb caliu reivindicatiu amb els teus. Alguns xiquets han armat un poc d’escama al pujar per damunt de les voreres, és l’edat, què hem de fer, el més important de tot és, que els que venen al darrere nostre, avui una vegada més han mamat uns valors de tolerància, ordre, comunitat, país, equilibri, poesia, etc., i encara que ara no en són conscients per que tenen molta juguesca a sobre, el dia de demà encara que siga a mena de record o vivència aquets valors viscuts marcaran en gran part la seua manera de viure i la seua manera d’encarar la vida, però d’això se n’adonaran d’ací uns anys, que bonic el ser jove, penses que tot perdura, quina il·lusió, però després te n’adones que res no torna a ser igual, que les coses no esdevenen d’igual manera ni amb la mateixa intensitat. Avui també he retrobat un amic que a hores d’ara ho és mig, la vida és així, algunes persones som així, perdem amics i en fem de nous pensant en trobar el millor amic i després ens donem compte quan parlem amb el nostre estómac (ésser) del que costa tindre amics de la mena que siguen, mitjos o sencers i el poc que costa perdre’ls.

Anuncis

Un pensament sobre “CRISTÒFOR

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s