MARTA

He passat  uns dies al mas de Penyagolosa. Feia temps que no pujava… I he pogut compartir uns dies amb Bernat (és un crack!), sa mare, Bego, Anna i Víctor.

L’estada al mas ha tingut diferents vivències. Amb Bego, Anna i Víctor he pogut compartir molt poc. Un soparet a la frescoreta de la muntanya, mentre lluitaven per guanyar una partida d’escacs que a mi m’haguera posat nervios (això és poc lent!). I un bon dia i adéu…

La resta ho vam disfrutar Bernat, Rocío i jo. Una altra prova de foc. Una altra vivència intensa, emocionant, que ha fet que el diàleg (IMPRESCINDIBLE!) tornara a posar les coses al seu lloc. Paciència vine!

Aquest article l’he titulat Marta perquè des de que tinc aquest blog hi han amics i amigues que me comenten com el segueixen i me fa molta gràcia alguns dels seus comentaris. Hi ha gent que s’alegra perquè amb aquest blog saven el que estic fent, patint.. i me poden seguir d’alguna manera. Altres me s’enfaden perquè diuen que saben més de mi pel blog que pel que jo els conte. Altres entren per rotllo ‘aquí hay tomate‘. Altres me diuen que tenen coneguts (que jo no conec) que són fans del meu blog i me segueixen. Una d’estes persones és Marta. Alumna de Bego i estudiant de TASOC (la meua formació diu que ja ho sóc). Es veu que aquests deis estava de campament pel Penyagolosa i va pujar al mas i va preguntar per mi però jo encara no estava… Aquest apartat personal, que és el blog, m’aporta descarregar histories (bones i dolentes) però puc afirmar que en general és una experiència positiva. Si, a més, aconsegueixc coneixer gent diferent, encara me fa més gràcia… Entre altres, espere conèixer alguna dia a Marta i que me fa faça riure amb totes les coses que sap de mi per aquest blog. Me farà gràcia saber quina imatge estic donant… Segur que dista molt de la realitat!

Gràcies per entrar i per dotorejar…

Anuncis

4 pensaments sobre “MARTA

  1. El meu no té mèrit com el de Marta, però encara que jo ja et conec i que sóc familia teua, QUE CONSTE que jo també seguisc el bloc. Ben mirat, podria ser una desconeguda qualsevol, donat que visc a gairebé 2.000 km de distància. En qualsevol cas, és cert que es coneixen més coses de tu pel teu bloc que pel que contes en persona… o serà que et veig poc en persona?
    Ja ho discutirem, el mes que ve estaré per allí i espere veure’t

  2. JO TAMBE LLITG EL TEU BLOG ENKARA Q NO ENS CONEGEM…
    M’ENKANTA LLEGIR.TE I VORE O SENTIR COM VIUS CADA MOMENT DE LA TEU VIDA.
    CONTINUA I NO PARES PASTORET…
    SAPS UNA COSSA?
    ETS UNA DE LES PERSONES Q M’AJUDA A PORTEA EL DIA A DIA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s