… I NO PARE…

Una setmaneta fa que estic rascant-me la panxa i… no pare… i, de moment, la pinta és que no pararé. Enguany estic tenint la immensa sort de tindre els dies ben organitzats i estic quedant en molts amics i amigues que durant l’any no puc passar un dia sencer amb ells/es. Amics/gues dels/les de tota la vida, familiars (alguns que encara no ho són oficialment… però ho seràn), companys de treball (que poc a poc es van transformant més en amics/gues que companys/es de treball…), ex companys de treball (dels que me n’hauria d’oblidar però que, sortosament, ni puc ni vullc fer-ho!), bufagaites de la Colla l’Olivar, coneguts dels companys de treball que es van transformant, també, poc a poc en amics/gues… amics dels meus amics i amigues de les meues amigues (iuju!!!) i gent diversa inclassificable que ve i va i m’alegre moltíssim de trobar.

Entre el dissabte i el divendres ha estat el més intens. Divendres el plan era passar el dia tranquilament al Perelló. Pau, la crack! del Pont Flotant ens volia veure les cares i passar un bon dia de platja, riure, xarrar… i ens va convidar al seu apartament. Ara que el seu apasionant i fructífer món de l’art dramàtic, li ha deixat un mes de vacances, volia aprofitar-lo perque la férem riure. Crec que ho vam aconseguir. Ho vam passar de luxe. Vam aprofitar totes les hores de llum… i a poqueta nit, ens vam anar cap a casa… la nit és jove (nosaltres no tant) i vam quedar per la nit per anar a Torrent a vore La Excepción i Canteca de Macao… si et dic la veritat no me vaig enterar de molt.. amb la gent que anàvem havíem d’estar atents… mals personatges! La nit acabà a les 4 de la matinada. Un dia ben aprofitat i molt divertit!

Dissabte començava a les 9’45h al musical d’Alaquàs. La gent de la Colla l’Olivar havíem quedat per esmorzar un passar un dia de paelleta, piscina, tenis, dolçaines, tabals…i allí me vaig plantar. El primer. Esperant els impresentables musics. Vaig alçar-me per poder arribar a hora.. i vaig ser el primer. Amb una son que no m’aguantava ni de peu… Per sort l’esmorzar me va espavilar i el dia començà a funcionar. A les 12h ja estàvem al campet. Un terreny compartit d’uns coneguts del poble i de Paco, el barbut membre de la nostra Colla. Allí vam prendre el sol jugant a tenis, vam suar el que no està escrit i ens vam banyar més calents que el tio la beta… La paella la començàvem a fer cap a les 14h… bona hora, no? i dinàvem a les 16h aproximadament. Però havíem anat a passar-ho bé i així va ser. Cap a les 18h me vaig tombar un ratet (que no dormir!) mentre els altres es feien una botella de cava i cap a les 21h vam arribar al poble. Justet per dutxar-me i recollir als quatre que encara teníem piles (Eva, Julio, Violeta i jo) per anar a Albalalt de la Ribera a ballar amb els Tres Fan Ball (que dir d’ells?). Vam ballar a gust, tot i la falta de participació del personal. Ens ho vam passar realment bé. D’allí, a les 3h de la matinada, ens esperava un concert d’Sva-ters a Alcàsser. I com encara teníem energia (no estic segur del que acabe d’escriure…) allí ens vam plantar. Uns cracks! Unes màquines. Els Sva-ters no perden la festa, l’energia, l’humor, el passar-ho bé… el JALEO, JALEO!!

L’edat no passa gratis. A les 6h me vaig gitar… un poc cansat… cert!

Avui he descansat. He fet molt poc. He estat parat. Encara estic pensant d’anar a vore a Miquel Gil, Feliu Ventura esta nit a Torrent. Encara me queden piles? Crec que si…

I demà els encuentrillos. Agafaré a Bernat. El carro. La fragoneta i cap allà. M’alegrarà trobar-me amb alguns amics/es biciosos/es de la bici en familia. Ja t’ho contaré….

… I NO PARE …

(quan puga penjaré afotos… en este ordinador des d’on escric no me deixa penjar-ne… quasi que millor… així no pots vore els caretos meus, els dels altres me dona igual…)

Advertisements

Un pensament sobre “… I NO PARE…

  1. IEEEEEEEEEEEEE David no pares!!! això està molt bé.
    Estàs més fort que el vinagre, les piles que tens deuen
    de ser com a mínim DURACEL, com les del conill de la TV.
    jajajajajaja
    La veritat és que quan estic un temps com tu amunt i avall
    i tinc un temps per a estar tranquil·lament en casa, pense en
    tot el que he fet, vivències, fotos, records i és una de les coses
    que més m’agrada conservar… els records.

    Un abraç

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s