MIDI D’OSSAU (IV) – DISSABTE 5 JULIOL

Ens vam possar els despertadors a les 6h, però algun que altre desficiós ja estava a les 5’30h per ahi pegant voltes. Vaig eixir de l’iglú a les 5’50h i ja era l’últim… Tots estaven replegant trastos i preparant-se la motxilla per posar-nos a caminar. Per posar-nos a patir… quines ganes!

A les 6’50h, després d’haver-nos engolit el poc d’aliment que la pastera de la nit permetia, ens vam posar a caminar. Lents. Sense presa. En un mig somriure a la boca. Amb les il·lusions fresques. Amb les forces fresques. Amb la frescor del matí. Amb els primers raigs del sol.

A l’hora de començar l’ascensió, darrere una llometa, vam vore tota la mole del Midi d’Ossau. Allí ens vam fer les primeres fotos. Els primers somriures. Els primers: hòstia on ens hem posat!. Mig alegria, mig por. Mig que bé anem a passar-ho, mig estic cansat només de vore-ho… Fora com fora, ja estàvem allí. La única manera que teníem de passar el dia era pujant ixe macís que se’ns presentava desafiant. Per alguna cosa havíem anat, no?

Després d’aquella llometa, la senda descendeix amb una suau pendent cap al Refuge de Pombie a 2032m d’altitud. Un descanset admirant el macís. Admirant les seues crestes. Admirant la seua verticalitat. Estàvem al·lucinats.

Aprofitant la matinada continuem cap amunt. En poc temps estem al mateix peu del macís rocós. Flipem en colors com dos escaladors escalen la paret més vertical del Midi d’Ossau. Flipem en colors! Ens posem els arnesos per si ens hem d’encordar i ascendim per la primera xemeneia. Alguns s’encorden amb l’ajuda de Paco. La resta ens encarem a la pedra com si ens la volguérem menjar. Portem molts dies esperant aquest moment i la sang que ens circula per les venes brolla energia per tots els costats.

Segona i tercera xemeneia ens fan gaudir de la paret. L’alè de la nostra respiració xoca amb la roca del macís. Toquem amb les llemes dels dits cada racó. Cada pedra. Cada punt on agafar-nos. Fantàstic. Ens emocionem cada vegada que superem un tram amb alguna dificultat. Encara que siga mínima. Parem. Ens mirem. Admirem el paisatge. Ens tornem a mirar i fem un somriure. La única paraula que ens ix de la boca és: ESPECTACULAR!

Les forces ens acompanyen, però el dipòsit es va gastant poc a poc. Quan arribem a la zona més alta on hem de xafar alguns trams de neu hem de fer alguna que altra parada per agafar alè. La blana neu ens acompanya dolçament en l’últim tram del camí. Ja es veu el cim. Parem. Descansem. Tornem a admirar el paisatge. Ens mirem i fem un altre somriure. Cada vegada més desfigurat, però un somriure!

Els últims trams de l’ascensió són una trepa en una zona molt rocosa. Si durant l’ascensió hem hagut d’utilitzar les dues cames i les dues mans, en este últim tram més encara. El cansament. Les roques. L’altitud. El paisatge espectacular. Les ganes d’arribar…

I per fi fem cim. A les 11:30h.  Enric arriba el primer. Sortosament porta càmera i ens fa una foto a cadascú. Ens fa parar. Ens deixa agafar forces i ens obliga a fer un somriure. La vall que tenim darrere és impressionant. Realment tot és impressionant. Amb l’arribada al cim ens abracem. Ens felicitem. Els somriures no desapareixen de la boca. Riures. Riures. Felicitacions. Abraçades… Quina alegria més gran. Hem aconseguit el nostre objectiu. Tots i totes hem aconseguit fer cim. Als nostres peus tenim el pic més bonic de tots els Pirineus. El Midi d’Ossau el tenim a la butxaca. Ha eixit tot a demanar de boca. Tot perfecte.

Del descens no contaré res. Únicament diré que va ser la romeria de l’aurora. Cadascú amb els seus dolors. Amb les seues cabòries. Amb els seus pensaments. Amb les seues emocions. Mescla de felicitat i de cansament. Com ja havíem aconseguit l’objectiu, les forces quedaven justetes. Però estàvem molt contents. Férem tres ràpels per baixar les zones més complicades. I vam gaudir del paisatge i, altra vegada, de l’espectacular macís rocós que teníem als peus. Meleta pura per als sentits.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s