ESPERAR I BUSCAR…

Esperar: Creure que serà realitat (alguna cosa bona, convenient, etc, o, més rarament, dolenta, inconvenient, etc), tenir confiança d’aconseguir (alguna cosa)

Buscar: Assajar, provar de trobar, de descobrir (algú o alguna cosa)

El diumenge vaig tindre la sort de raonar (que no dissertar) sobre el fet d’esperar alguna cosa i/o buscar-la. La conversa anava per que m’havia trobat decebut amb la reacció d’una persona que estime i que havia tingut un mal gest amb mi. Aquesta acció li la vaig comentar a una amiga meua que feia molt de temps amb la que no conversava. Ella me va respondre que me sentia malament perquè havia esperat alguna cosa diferent d’ella. El problema estava en esperar. Quan esperes tens el risc que el que esperes no es faça realitat. Ella me va comentar que des de feia temps estava intentant no esperar res d’una altra persona. Així no es trobava decebuda. I així espera que les coses li vinguen. Algunes seran dolentes i altres bones, però no es trobarà decebuda per alguna cosa que espera i no ve.

Li vaig respondre que allò era molt teòric però que, en la vida real, les persones busquem. I quan busquem és perquè volem trobar alguna cosa. Esperem, com a mínim, trobar el que volem. És difícil separar una cosa de l’altra.

Però en part tenia raó. Si no esperem res de l’altre, tenim la ventaja de no trobar-nos decebuts per no trobar alguna cosa que buscàvem. La conversa, lamentablement, no va durar més del que t’escric. Llàstima. M’haguera agradat raonar més. Segurament, alguna conclusió, encara que falça, haguérem tret.

Tu que opines?

Advertisements

9 pensaments sobre “ESPERAR I BUSCAR…

  1. En esta vida,sempre hi ha que buscar algo,sino quin sentit te res? Altra cosa es que trobes el que vols,sempre hi hauran respostes bones i repostes males,pero sempre tenim que tirar endavant i buscar lo que volem i lo que ens fa ilusió.

  2. El no esperar res de ningú em fa ser molt feliç. Això si, intente que la gent que m’envolta em tinga disponible per a qualsevol cosa.
    Em sent mes dolgut quan pense que no he donat el màxim de mi, que quan algú no em dona el que jo esperava.
    Espere poc de la gent que m’envolta, simplement espere que m’estimen.

    Un abraç molt fort

  3. Jo pense com Xavi,sempre hia que buscar algo, que et plene, evident que trobaras pataetes als ous, pero aixo es la vida, per eixemple: portem uns dies de pluja, nubols, però hui ha eixit el sol. Es com despres de un llarg camí, sempre esta el esmorçar i un imvisible…!!!
    Encara que alguna volta et trobes el Sanfran tancat..!!

    Un abraç

  4. Si Carles espera que l’estimen ja espera alguna cosa. Els que no esperen res són els morts, i n’hi ha morts-morts i morts-mig-vius. És inevitable esperar, somniar, desitjar… El que sí podem fer és relativitzar, si ens convé, l’efecte que ens produeix el que ens trobem, o podem aprofitar per a passar a l’acció i canviar allò que no ens agrada, o distanciar-nos de qui ens fa mal gestos.

    La nostra àvia d’Alaquàs deia que Déu ens ha enviat a aquest món a patir. No em va agradar mai eixa frase. Només li he trobat sentit quan he pensat que si Déu vol que ens estimem, això, inevitablement, fa patir. Però té sentit patir quan n’hi ha estima/amor recíproc. Estimar a qui no t’estima és un mal negoci “espiritual”.

  5. Hola a tots! Vaja conversa més interesant… bé, crec que no és tant el fet d’esperar o no, sinó el fet de no ser conscient que esperes. De vegades la gent ens defrauda molt perquè donem coses per fetes i no ixen com esperàbem. Pense que el fet de no esperar no és tant cap a les coses materials (temps, treball, feina, vacances…) sino de persones. En coses materials eres conscient que poden o no poden ser, però les persones sempre ens sorprenen, cap a positiu o cap a negatiu, i dóna igual el temps que les conegues, tots som diferents i ens afecten les coses de diferent manera, axí que és normal que altre no faça el que nosaltres donem per sentat (sense ser conscients). Una altra persona et defrauda perque pensem que això que està fent no ho faria i qui et diu a tu que no? doncs tu mateix, el que esperes d’ell.
    Crec que m’he embolicat un poc, però el no esperar no es referix a la vida en general sino als aspectes que tu pots controlar per a viure més feliç.

  6. A mi de vegades m’agradaria “no esperar res” (sobretot) dels altres, per la covardia d’evitar el dolor de la decepció. Però no sóc capac. Sempre espere alguna cosa. I sempre, també, busque. Però busque malament, moltes vegades busque allò incorrecte, moltes vegades no sé ni què busque, i com que no ho trobe, doncs em fa ràbia, o pena, i m’embolique jo soleta en una improductiva espiral de desesperació. Però reivindique des d’ací el dret a esperar i a buscar, i fins i tot l’obligació.
    Sinó seríem, com diu Conxi, morts-mig-vius. I si l’abuela deia que estem en el món per a patir… el que no patix, també és un mort-viu!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s