ESTIMEU-VOS!


Anit me va vindre a la ment un poema d’un poeta (avui li diré així!) molt conegut per mi que es diu Pep.

Anit, el que pots veure (que no beure!) a la imatge va entrar dintre de mi compartit amb una altra persona. El sopar portava vi. El vi portava paraules. Les paraules portaven sentiments. Els sentiments venien de records. Els records venien de vivències. Les vivències venien del passat. El passat ahí està: va i ve!

El poema diu el següent:

ESTIMEU-VOS

Dia a dia estimeu-vos
doneu-vos
gojeu-vos

Costera amunt
amb el vent a favor
amb les mossegades de l’amor

Recolza’t amb mi
dóna’m la mà
per sempre,huí; demà!

Si vol festa al cor
que ho visca el cos
que ve val un mos.

Alcem junts el calze
ben ple, ple de vi,
que ell plegarà el nostre destí.

(Anònim valencià s. XXI)

(aquest poema estava dintre d’una capsa que contenia una botella de vi que, pel que contava Pep, era de molt bona qualitat. Igual que anit, aquella botella també quedà buida…)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s