MITJA MARATÓ DE TORRENT – 1:31:51

Ja tinc la Mitja Marató de Torrent als peus i a les cames. Ha estat un dia magnífic i complet entre amics i amigues. Només arribar a l’eixida i mentre buscava el meu dorsal m’he trobat amb Ricardo (a la fi tercer corredor local en meta) i home de la meua cosina (que d’ací 1 mes tindran dues xiquetes!). Després Rocío i Ginés (el que m’ha fet aquesta foto i unes quantes més que són espectaculars!). Després Xavi i Sergi que fan el que jo no faré quan tinga la seua edat… Pablo i Mariam, dos màquines que he conegut a Misjueves i que han ‘patit’ la duresa de l’asfalt.

Amb uns i altres, a l’eixida m’he col·locat cap a la part de darrere cosa que m’ha fet anar adelantant correodors/es durant tota la cursa. Des del primer moment he posat un rítme ràpid però conservador ja que la mitja de Torrent no és plana i això podia passar factura. Com tampoc havia fet mai 21km en asfalt, per a mi era una prova a vore com m’anava a trobar. Poc a poc he anat adelantant gent i sobretot a les pujades on es nota que qui ve de la muntanya té més facilitat. Cap al km 8 me notava prou bé. Ja havíem pujat el Vedat i estàvem per la zona del by-passa. Cap al km 12 m’ha pillat un corredor que ha estat el qui m’ha posat un rítme un puntet més alt del que jo portava. Això i la regularitat amb la que anàvem, m’ha fet trobar-me més animat i veia que el cos i les cames m’anaven aguantant. A la última pujada ja he vist que el final estaria molt bé… i així ha estat. Encara m’ha donat temps d’anar adelantant atletes i també forces per fer uns quants kms de més. Al final 1h 31′ 50”. Un temps que no tenia ni idea que faria ja que no porte rellotge i havia eixit molt retrasat i les sensacions, tot i ser molt bones, no són de fiar per concretar el temps.

Estic content, la preparació per a la MiM ja està feta. Ara queden uns dies de descans (amb les eixides de Misjueves) i alguna posada a punt més i ja estarem vius per anar a patir dels 65 espectaculars kms de la MiM. Ja tinc ganes que arribe…

Per cert, una curiositat: he estrenat equipació de Misjueves! Ja sóc una cabra boja més!

ENCUENTRILLOS 09 – ACEDO

La tercera setmana de juliol es celebren els Encuentrillos. Enguany vam anar. De tota la geografia del territori espanyol ens vam juntar més de cent persones. Córdoba, Bilbo, Madrid, San Sebastián, València… A les 10’30h quedàvem per fer la ruta triada la nit anterior a l’assamblea. Moltes d’elles es van realitzar per la via verda del ferrocarril Vasco-Navarro. Amb tranquilitat. Amb la serenor i el ritme dels nostres fills vam anar superant els kms gaudint de cadascun dels racons, plantes, paisatges que ens envoltaven. Els dinars els vam fer en paratges de la zona. Els/les pares/mares aprofitàvem per parlar i compartir com ens va la vida. Els/les xiquets/es aprofitaven per descobrir els animals i les plantes i banyar-se al riu, per jugar i compartir, per créixer en un mitjà més humà. Per la vesprada, quan el sol anava regalant-nos els últims moments de llum, les bicis ens tornaven al camping d’Acedo. Els dies acabaven compartint un sopar, ben abrigaets, i també compartint una tendra conversa. L’ambient ha estat formidable. Magnífic. He retrobat amics i amigues. He pogut viure amb gent que no coneixia i els he depositat la meua confiança i m’he vist respost molt positivament. Els encuentrillos han entrat per la porta gran en la tercera setmana de juliol de cada any a les meues vacances. No sé si podré evitar anar altres anys. No sé si intentaré evitar-ho… Crec que no.

Es ven opel Astra del 2006 per 9000 €

El meu cunyat continua intentant vendre el seu cotxe. ‘Únicament’ li ha baixat 1500 euros! Si estàs interessat/ada no tardes molt o et quedaràs sense ell.

Hola!

Segueix venent-se l’Opel Astra 1.7 CDTi Enjoy, matriculat el 2006, diésel. Aire condicionat, abs, direcció assistida, ordenador d’abord, ràdio-cd, BLUETOOTH…

Ara el venc per 9000 €. El cotxe funciona molt bé i no ha tingut cap reparació d’importància, però ja no el necessite per al treball. Si t’interessa, o saps d’algú que pot estar interessat, el meu telèfon és 671 50 00 99.

http://www.coches.net/opel-astra-17-cdti-enjoy-5p-diesel-2006-en-valencia-22933145-covo.aspx

Una abraçada,

Xavi

OPEL ASTRA 1.7 CDTi ENJOY

La meua germana m’ha fet arribar aquesta informació. Si saps d’algú interessat ja pots anar corrent a fer-li-ho saber. Gràcies!

Hola!

Es ven un opel astra 1.7 CDTi Enjoy, matriculat el 2006, diésel. Aire condicionat, abs, direcció assistida, ordenador d’abord, ràdio-cd, bluetooth…

Ja sé que estem en temps de crisi, però igual saps d’algú que necessite un cotxe “aseat”, per exemple per a portar a la família. El preu són 10.500 eurets de res i es ven perquè, per canvi de professió, ja no li fa falta.

Interessats telefonar a Xavi (671 50 00 99)

http://www.coches.net/opel-astra-17-cdti-enjoy-5p-diesel-2006-en-valencia-22933145-covo.aspx

Una abraçada,

Conxa Ferrer

BENIATJAR – BENICADELL. PRV-213.3

Des de València, per l’interior, podem accedir al poble de Beniatjar en 1h 15′. Allí mateixa vam esmorzar en el primer bar que vam trobar. Primer esmorzaven caçadors. Bona senyal. Després van entrar ciclistes. Bona senyal confirmada. Ens vam menjar els nostres esmorzars (i els que vam demanar), ens vam beure les nostres cerveses i el café i ja estàvem preparats per mampendre l’ascensió al Benicadell. Cim que separa la Vall d’Albaida i el Comtat. Amb els seus 1.104m d’altitud és un magnífic mirador d’aquestes dues comarques i més enllà.

Des de Beniatjar vam agafar la carretera que va en direcció Ràfol de Salem. A la segona corva a ma esquerra ix una pista que ascendeix fins la casa forestal. Allí mateixa vam deixar la furgona.

La ruta per la que volíem ascendir al cim forma part de la PRV-213. La que vam fer nosaltres, des de la casa forestal fins la nevera és la PRV-213.3.

Des de la casa forestal la ruta comença per una pista que ascendeix poc a poc. El Benicadell el tenim a la vista. Un gran mur de granit que ens tapa completament qualsevol raig de sol. Després de 30′ aproximadament apareix a la nostra esquerra una senda marcada que ens porta a la nevera del Benicadell i 20′ després al mateix cim. La senda és una ascensió constant. S’ha de fer amb calma. Sobretot si no estàs acostumat/ada a caminar. Des del primer moment s’admira un paisatge de cultius inigualable. La senda és bonica i es pot observar, sobretot, grans extensions de xares que en aquesta època de l’any no presenten floració alguna.

Amb Bernat l’ascensió ens va costar 1h 2o’ fins la nevera. Tot i caminar sense parar pràcticament (hem vaig quedar aboslutament flipat!) les seues curtes cames no li permeten caminar més ràpid. Va disfrutar moltíssim. I jo també mirant-lo pujar.

La nevera del Benicadell destaca per la seua construcció completament conservada. Admirable la profunditat i la seua bellesa. Des d’allí ja es pot observar el Comtat.

Com se’ns havia fet tard vam haver de descendre. Tenim pendent l’ascensió. (jo no perquè ja l’he feta). Però ens faltava molt poc. El descens, en algun tram, requereix anar atent per la pendent i les pedres soltes, però no és gens perillós.

El Benicadell és un cim molt bonic. Una ruta comoda i accessible. Un descobrir de la seua hombria que no ens deixa gaudir de la llum del sol fins, pràcticament, arribat al seu cim. Des d’allí, el paisatge és sorprenent. Una ruta de la qual no es pot prescindir. Molt recomanable.

ORGASME…

El meu cunyat d’Alaquàs que és una persona veterana en molts aspectes de la vida m’envia açò per a que aprenga…

TRES SÓN TRES

El diumenge vaig trobar aquestes feres de l’altra vida. Aquests extraterrestres de la vida. Aquests marcians amb llengua blava-viperina. Aquests creadors d’il·lusions. Aquests mags de la fantasia. Aquests tres ‘tocacollons’. Aquests descobridors del que vindrà. Aquests nadadors incansables. Aquests suadors futbolístes. Aquests tres personatges que, únicament amb la llengua blava, són capaços d’inventar un nou món. Que els dure la felicitat. Que els dure la inocència. Que els dure el somriure. I que els dure, a mi me dona igual, la llengua blava!

LA FAMÍLIA ÉS LA FAMÍLIA

Com deia aquell famós mafiós: la família es la familia… i això no ho canviaria jo per res.

El diumenge vam fer una altra cel·lebració de la boda de la meua germana i el meu cunyat. Ja en van tres! Ho vam passar molt bé (com no podia ser d’altra manera). El menjar, la beguda, la companyia… tot perfecte!

Me va molar molt el bon rotllo entre els més menuts de la família. Ací els tens a la foto. Jugaren, únicament, a tot. Primer de cavalls. Després a fer montonets. Després a pillar-se. Amb la trompa. Amb el matalàs. Amb la cuina… uf! Quin cansament. Ja no tinc edat per aguantar el seu ritme.

Emma, Bernat, Xavier, Jordi i Núria. Meleta pura per als sentits i per a la família!

VA DE BODA!

La meua germana i el meu cunyat (que JA S’HAN CASAT!), van fer una celebració minimalista, el dia de la boda, per a germans, germanes, pares, mares i nebots… Erem 19 en total. Dos dies després se’n van anar a Menorca de viatge de noses. Ara que ja han tornat (inclús a currar!!!) es dediquen cada 15 dies a fer dinarots entre els amics d’ací, d’allí, de més amunt, familiars d’un costat, familiars de l’altre…

Dels novios el que et puc dir és que són estos dos (al fons els meus pares assumint la pèrdua d’una filla… Quin descans!)

El passat dissabte va caure el que li tocava a la familiar de Torrent. Ho vam passar de luxe. El tradicional menú estava format per picaeta diversa, una paella (marca de la casa), postres i cremaet. La beguda (a càrrec de Daniel Belda) va ser triada pels novios i van caure 4 botelles del Selecció del 2004 i 2 de cava Fermentat. Espectacular. Com hi havia bon ambient, les botelles es van acabar. Pot ser va ser al revés, les botelles es van acabar i això va fer que hi haguera bon ambient… no sé… jo no recorde res… hip hip!

GENOVÉS II i XAVI ALFONSO

Paco Cabanes, el Genovés, és un mite en el món de la pilota valenciana. El seu fill, Genovés II, continua la saga familiar i és mostra com el millor jugador de pilota que hi ha en l’actualitat.

Alt, fort i àgil. Genovés II es mostra a la pista molt segur. En Alcàsser no va haver color. Junt a Sarassol II i Hèctor, fan un trio com fa anys no s’han vist. És emocionant vore com cadascú al seu lloc trau el millor del seu joc. Amb una tranquil·litat. Amb una seguretat. El respectable es sorprèn quan fallen. Crec que van fallar cadascú una vegada!

Una partida aburrida. Tot i la qualitat dels guanyadors. Va ser massa poc emocionant. Tot i això continua resultant emocionant vore les partides des de l’escala. Compartint comentaris amb els mes veterans aficionats de la pilota. Entre els puros. Entre les apostes (en Alcàsser en van haver molt poques). Entre els crits d’ànims i els aplaudiments. Entre les exclamacions de sorpresa quan hi ha un joc emocionant.

La competició continua. Toquen les semifinals. Hem vist dos partides en les que han jugat tres dels quatre equips que han passat i ho tinc clar. El millor, amb diferència, l’equip de Benidorm: Genovés II, Sarasol II i Hèctor. Jo aposte per ells.

Xiquets, va de bo!

Per finalitzar el cap de setmana, el meu cunyat Xavi Alfonso, que és molt bon cuiner, ens va delectar amb un meravellós arròs amb anguiles. Per a xuclar-se els dits!