Un dissabte qualsevol: 10′30 esmorzar. 11′30 comprar l’arreglo de la paella. 12′30 partida de tenis, piscina, entreteniments diversos… 14′00 Violeta (que gran eres!) comença a fer la paella. 16’00 dinarot al campet. 19h cap a casa a dormir sense sopar… (alguns/es encara tingueren força per anar de concert… altres per anar fins Benicarló… altres per tancar-se a casa…)
El dissabte va ser la Trobada d’Escoles en Valencià a Alcàsser. La Colla vam anar a tocar i acompanyar les escoles d’Alaquàs. Vam fer soparot i després vam anar a ballar. Tres Fan Ball van animar la nit a Alcàsser. Després, per tal de continuar amb el sarao, vam anar al concert de la Trobada de La Ribera. Almussafes acollia la festa i, entre altres, actuava Svaters. Allí vam anar a gastar les forces que ens quedaven de la vesprada i la nit que estàvem passant.
Va ser una nit èpica. Com una de juliol. On també vam vore a Tres Fan Ball i després, a les tantes, els Svaters. I on també vam acabar cansats. I on també va estar Violeta. Violeta és gran! Estic content. Encara tinc energies per aguantar-li el ritme. Encara que les dos nits Violeta acabà gitant-me i continuant la festa… L’edat no perdona!
Violeta sempre ha estat la sorpresa de la Colla. Inclassificable. Sorprenent. Vital (o resacosa). Jove. Colorista. Gran. Violeta és una gran persona. Per dins i per fora. La coneixia de xicoteta. Després de molts anys, la vaig tornar a trobar. Com havia canviat! Era una petarda i ara és quasi més alta que jo. Espectacular.
La seua manera d’entendre la vida és no posar barreres. Sobretot a les il·lusions. I se’ns va. El proper 18 d’octubre desapareixerà, de moment, per un any de les nostres vides. Així com va vindre, ningú sap com ni quan ni perquè, ara se’n va. La trobarem a faltar. Segur. I el dissabte matí li vam fer un esmorzar en condicions (en teoria era reunió de colla…). Esmorzar amb cerveseta, carajillo i copeta… Que menys ens podiem beure per ella?
La imatge és el pac Violeta: barret a quadres rojos i negres. Bolso a quadres negres i blancs. Jaqueta verd viu. Una Amstel. I la dolçaina. Violeta acunyà la terminologia DOLÇAPUNK!
Que tingues bon viatge. Que trobes tot allò que busques… i més!
(El dissabte va ser un dia molt complet)
Algunes imatges donen por. He de confesar que aquesta que he fet aquesta nit m’ha paregut de lo més graciosa només fer-la. Ara que la veig, amb paciència i deteniment, me dona por…
La meua amiga Violeta m’ha enviat un correu on diu el següent:
Google ha sacado un nuevo buscador para ayudar a repoblar el amazonas y los bosques de todo el mundo. Se llama www.ecoogler.com , funciona igual que el buscador google.com y cada vez que lo usemos se donará 1 hoja (muchas hojas hacen un árbol).
Retornem a l’activitat dolçainera i tabaletera poc a poc per a contar-vos més coses sobre la Colla l’Olivar d’Alaquàs.
