EL PARTIT DE TENIS MÉS LLARG DE LA HISTÒRIA

Ahir acabà la partida més llarga de la historia del tenis. Després d’11 hores…

Un, de tants, entesos que tinc a la meua família ens va fer arribar aquest mail per aportar dades a la gran gesta (quan envià el mail encara no sabia com acabaria la historia):

No sé si vos heu enterat però ahir es va jugar el partit de tenis més llarg de la història!!!!!!
Isner i Mahut van estar jugant a tenis 10 hores (clar, com ells no paguen la pista!!!) en un partit de Wimbledon

El cas és que el partit no s’ha acabat perquè per falta de llum el van haver d’acabar quan anaven…
prepareu-vos…
4 6 7 (9) 6 (3) 59
6 3 6 (7) 7 (7) 59
flipeu!!!!
sí sí, heu llegit bé, 59 a 59 en el 5é set!

sembla ser que el tal Mahut, francés, 148 del món, ja havia eliminat un britànic a la ronda de classificació
de la setmana passada per 3-6, 6-3, 24-22
ahí es ná!!

diuen que al final no es podien aguantar de peu

el partit, encara per acabar, ha batut nombrosos récords (ja us ho podeu imaginar)
és el partit de tenis més llarg de la història: l’anterior fou a Roland Garros el 2004 amb unes 6 hores
és el partit amb més jocs disputats: 163 (l’anterior récord estava en 122 jocs, en un partit de copa Davis, en 1973)
és el partit amb un set més llarg: 59-59 (que són 118 jocs)

A la web de Wimbledon diu:

“Isner trontollava a la vora de la victòria quan va tenir doble matx point amb el servei de Mahut al 32-33, però el francès va poder desfer-se del perill amb una volea bona i un servei guanyador.”

i és que els mendes també han batut récords amb el servei
Isner en va fer 98 serveis directes
i Mahut en va fer 95

ala ala ala…

els replegapilotes anaven i venien, els jutges de línia igual. La penya del públic flipant en 3d, perquè amb una entrada d’entre setmana havien vist quasi la final!!!
diu que hi havia cues i cues de gent al voltant de la pista 18, on estaven jugant.

“Després d’una ovació amb el públic de peu quan van arribar a les puntuacions 50, apareix el següent doble match point per a Mahut – la seva primera oportunitat de trencar el servei d’Isner des del primer joc del segon set. Però després d’un servei i una bolea l’oportunitat s’havia escapat.
En 59-58 – El joc final de la nit Mahut va salvar un altre punt per partit, el quart d’Isner, amb el seu 94é eix i moments després es va acabar. Com que els fans van començar a preguntar quina quantitat de llum quedava, una breu xerrada entre els jugadors i els funcionaris va resultar amb l’anunci que un tercer dia seria necessari per a resoldre el partit.
“Tots dos hem estat servint fantàstic. M’encantaria veure les estadístiques! digué Isner en sortir de la pista. “Res com això mai tornarà a passar, mai.”

Alguns diuen que és el partit més llarg que s’ha jugat en una pista. Pot ser
espere que hagen dormit bé. Si per mi fóra, jo els donava ja un premi i que s’agafen uns dies de descans…

quan fem la nostra versió allí al poli d’Aldaia???

SOPAR D’AMICS I AMIGUES SENSE FILLS I FILLES

Des de que van nàixer els/les nostres fills/es, els amics i les amigues intentem organitzar un sopar cada cert temps (prudent per no abusar de la família) i poder parlar tranquils i tranquil·les sense estar pendents, únicament a tota hora, d’ells i elles. Un detall: com podràs vore a la imatge… hi hagué una que no el pogué deixar…

El sopar de maig, com els anteriors, va ser espectacular. Tot i el temor a que tanta espectativa fora un fracàs absolut… res d’això!

Vam anar a sopar al Lloc de Tapes. Situat a la ciutat de València. El propietari és un amic d’estudis de Jordi que ens va delectar amb una sèrie de tapes saborosíssimes regades amb unes cervesetes, primer, i un vi blanc, després, que va fer de la vetlada un moment especial. Lo de la foto borrosa és única i exclusivament culpable de qui la va fer i que, evidentment, no donà la cara! Ens ho vam passar de luxe. Ens vam riure fins no poder parar. Vam parlar d’unes coses i d’altres.

Moments especials que les paraules no arriben a descriure però que se’t queden a la retina.

El dia després… també per a descriure…

PALESTINA

Acabe de vore la pel·lícula La Sal de este mar per La2. Curiosament, quan ha acabat la peli, buscant al google ‘Ja n’hi ha prou’, en relació a la manifestació conmemorativa de la batalla d’Almansa del passat dissabte, m’ha aparegut aquesta imatge que et copie (molt interessant l’article que l’acompanya). El meu amic Vicent ja me la va ensenyar fa uns anys… però ara, al vore-la, i amb la casualitat d’acabar de vore esta peli he pensat que era un molt bon motiu per penjar-la. Per obrir la llum a un conflicte que dura massa i massa és la injústicia que s’està aplicant per resoldre’l.

MÉS SOBRE EL CABANYAL

Aquest cartell m’encanta. EL meu amic Vicent m’ha enviat una sèrie d’enllaços per fer-li el seguiment al tema del Cabanyal durant els últims dies:
http://www.publico.es/espana/282997/gobierno/obliga/suspender/derribos/cabanyal/valencia

http://www.publico.es/espana/283230/cabanayal/rita/barbera/valencia/barrio/derribos/camps

http://www.publico.es/espana/284220/pepa/cabanyal/odio/alcaldesa

http://www.publico.es/espana/287679/juez/permite/derribos/cabanyal

http://www.publico.es/espana/289905/consejo/avala/gobierno/cabanyal

http://www.publico.es/agencias/reuters/295776/tc/admite/recurso/derribos/cabanal

http://www.publico.es/xalok/295942/tc/paraliza/derribos/barrio/cabanyal

http://www.publico.es/espana/298463/bellas/artes/condena/derribos/cabanyal

http://www.publico.es/espana/305600/cabanyal

BIOCULTURA A VALÈNCIA

El meu amic Vicent ens va enviar un mail per convocar-nos i per transmetre la passió que sent pel món dels cultius ecològics i tot el que l’envolta. El mail diu (tinc el seu consentiment):

bona noticia companys i companyes,(almenys per a mi)

la fira de productes ecològics més important de l’Estat Espanyol inaugura la seua primera edició a València (5, 6 i 7 de març). De moment sols es celebrava a Barcelona i Madrid, i la veritat, m’havia quedat més d’una vegada amb les ganes d’anar. No sols hi han paradetes de productes per vendre, també es fan al voltant de la fira activitats com xerrades, tallers(també per als més menuts) que fan d’aquesta fira una bona oportunitat per apropar-se al món de l’alimentació sana i la salut en general. Per exemple, a Barcelona i Madrid s’han fet xerrades sobre vacunacions sistemàtiques, el part, agricultura ecològica,…pense que paga la pena.

Bò…ja vos he venut “la burra”? Pareix que m’emporte comissió eeeeh. Doncs no, crec que és l’emoció la que m’ha fet escriure aquest correu d’aquesta manera. Ja sabeu que el tema a mi m’atrau i forma part del meu univers d’interessos actual.

bò, ja quedarem, no? A dinar verduretes, que sé de bona ma que vos agraden molt! Per cert, també hi ha cervesa i vi ecològics.

un abracet,

vos deixe l’enllaç a la web de la fira:

http://www.biocultura.org/visitantes/

Gràcies Vicent i, ja sabeu, esteu tots i totes convocades!

CAPÍTOL I: ROBA PER SER FUMADA

La nit del passat dissabte, Benicarló celebrava Sant Antoni. Pere ens va convidar i allí vam anar. Una de les condicions per anar era portar roba per ser fumada. Perquè? Doncs, perquè a Benicarló la tradició és fer una bona torrada a la porta de casa, del café, de la planta baixa dels amics… on siga, i tot el poble fa olor a fum. Nosaltres vam anar  al café de l’Arq. Allí ens van preparar el que tens a la imatge. El café posava el vi i els calçots. I després, cadascú es portava la carn que desitjava torrar-se. Va ser espectacular. Molt bon ambient. Molta fam… això sí! Uns bons calçots i després bona quantitat de carn… i de vi. I per tancar la nit una (o dos) xotacabres. Que és això? Doncs és una beguda alcohòlica que no me deixen dir-te que porta… et puc dir que està dolceta. I si un dia m’acompanyes a Benicarló te convidaré a una…

LA TAULA DE PAULA

Pintor Vilaprades, 6-8 Bajos
46008 Valencia
Telf: 963.848.948

Per tancar el 2009, uns companys de treball vam decidir anar a sopar a La Taula de Paula.

Aquest Restaurant-Braseria, situat a la ciutat de València, ja havia estat visitat per nosaltres en una altra ocasió i, tot i que el preu ens va parèixer un poc elevat, el lloc, el servei i el menjar reclamaven fer una repetició.

Per començar vam tapar tres o quatre entrants (que ara no recorde…) que ens van omplir prou. Però, de plat principal, carnívors que som uns, i que son altres, vam demanar tres entrecots i un de chuletillas de cabrito lechal. Meleta pura. Per beure un Sybarus. I després un altre. Jo me vaig demanar postres (per si hi havia algun espai sense menjar…) i els carajillos i els xupitos corresponents.

Una vetlada fantàstica en un lloc molt agradable per sopar. El preu me va parèixer un poc elevat, però les dues botelles de vi tenen el que tenen…

Per tancar la nit ens vam dedicar a jugar al billar i tancar pubs, jugar al billar i tancar bars… i agafar forces amb gin-tonics i mojitos… i temps vam tindre per a riure, riure, riure, riure i riure. N’haurem de fer una altra, no?

ESCALADA A JÉRICA

Un dissabte d’aquests que no saps exactament que fer, els amics i les amigues vam decidir passar un dia a la muntanya, llevar-li les teranyines a les cordes, als arnesos i a les nostres mans i portar els/les nostres fills/es a fer el seu bateig d’escalada.

El lloc triat va ser les vies de Jérica. En un racó encantador, al costat d’un riu fresc i transparent, la zona d’escalada de Jérica ens ofereix un fàcil accés i una via d’un nivell facilíssim per gaudir d’aquest esport. Com es pot imaginar, els primerencs escaladors (Laia, Joel, Aitana i Bernat) estaven tan emocionats com nosaltres (en teoria els responsables).

La conclusió del dia va ser fantàstica. Tots els que vam anar ho vam passar molt bé. Vam descobrir les habilitats dels nostres fills i filles en un esport que no els és gens familiar. Ens vam possar morenets al sol (de novembre!) i després ens vam posar entre pexo y esparda un arròs en llamàntol de categoria!

Repetirem? Segur que sí. Abans que acabe l’any tindrem la segona escalada!

MERMELADA DE MADROÑO

madroño

El meu amic Vicent (que me va confesar que li haguera agradat ser cuiner), fa temps, me va fer arribar aquesta recepta que et copie. Crec recordar que vam anar a recollir rebollons i vam vore l’esborç (madroño en castellà) ple del seu fruit. Al final, vam acabar més carregats d’esborç que de rebollons…

MERMELADA DE MADROÑO

INGREDIENTES. 1kg de pulpa de bayas de madroño, 1 cucharada de zumo de limón, 1kg de azúcar, espesante (manzana)

ELABORACIÓN. En una cazuela de fondo grueso poner la pulpa de madroño y el zumo de limón. Remover y añadir el azúcar y el espesante. Llevar a ebullición y cocer, durante aproximadamente 40 minutos, removiendo de vez en cuando con una cuchara de madera. Verificar la consistencia, espumar al final de la cocción. Verter la mermelada BIEN CALIENTE en los tarros, cerrarlos de inmediato y colocarlos del revés durante 24 horas para que haga el efecto “vacío”. Verificar los cierres y a la despensa.