L’HERETAT DE PERE

Primer vam anar a Bellús a vore el paratge on està la Cova Negra. El riu albaida creua la zona on es pot pràcticar l’escalada, el ciclisme de muntanya i el senderisme. Aquests dies, amb la pròxima vinguda del fred, els arbres es preparen per passar l’hivern i les fulles grogues ocupen les copes dels caducifolis.

Després d’haver fet gana se n’anàrem a Quatretonda. Allí està l’Heretat de Pere. Casa Rural, mini granja i restaurant on ens havíen dit, amics de la Vall d’Albaida, que es menjava bé. Vam anar a comprovar-ho. I, realment, és un encert total. Érem 10 adults i 8 xiquets/es i vam estar en dues taules amb l’arròs al forn per als més menuts i, per als adults,  no sé quants entrants sabrosíssims i dos perols de fang plens de carn de cabridet amb alls. Impressionant. Vam menjar el que podíem i més. I vam compartir taula amb els amics i les amigues en un racó acollidor i ple de gent dels pobles del voltant. Un lloc casolà però que no et deixarà indiferent.

L’ALBUFERA

Me vaig encarregar, encara no sé perquè, d’organitzar una eixida per l’Albufera per als amics del poble. La idea era pegar una volteta en barca amb els nanos i després anar a algun lloc a dinar. Vaig enviar un correu per informar de la idea, la data i el lloc on dinaríem i únicament se van apuntar 32!

Amb la col·laboració de Rocío vam acordar que Luis del Palmar ens faria la ruta amb la seua barca i ens explicaria les coses més curioses que amaga l’albufera. Realment ha estat fantàstic. Primerament ens ha ensenyat unes barraques típiques valencianes i ens ha contat alguna curiositat d’elles (que me la guardaré a la butxaca…). Després ens ha explicat com es pesquen les anguiles. Ens ha ensenyat on estan les reds on s’engangen i hem tingut la sort que en una d’elles hi havia una grandíssima. Segons ens ha explicat no era la època per la lluna i la llum… però, inclús ell, ens hem quedat flipats! Després hem passat per una zona que té reservada l’Ajuntament de València. Aquesta zona la útilitzen les aus per refugiar-se en temps de caça. Després hem donat una volta gaudint del paisatge, del sol, de la llum, de les aus i de la companyia.

Per dinar, havíem reservat en Blayet en el Perellonet. L’havíem reservat perquè té un parc infantil al seu interior que ha fet les delícies dels/les nostres fills/es. Mentrestant nosaltres ens hem menjat unes tapes de clotxines i esgarraet i després arròs negre alguns i altres arròs a banda. Per plenar els forats que encara alguns teníem (quasi tots/es… per no dir tots/es) hem demanat postres caseres i/o gelats artesans. El menjar estava molt bo. El servei ha estat ràpid (tot i ser 32 en total). El preu correcte.

Total, que un dia complet. Un dia entre amics i amigues. Un sol fantàstic. Un passeig en barca que ens ha deixat en ganes de mes. Un dinar que el repetirem enseguida que pogam. I un cansament i uns bons moments que m’emporte demà a treballar en proporcions iguals…

NEU

Els valencians ho tenim difícil per tal de disfrutar de la blanca neu. Una de les opcions més fàcils i properes és anar a Valdelinares (el poble més alt d’Espanya) o a la serra de Javalambre.

El dissabte vam intentar gelar-nos i que els petorros jugaren amb els trineus, feren ninots de neu, ens tiraren boles… i vam anar a Valdelinares.

No vam tindre cap problema per arribar a l’estació d’esquí. Hi havia gent, però no molta, per a l’hora que era… i vam buscar un raconet on tirar-nos amb els trineus. Com no hi havia molta neu, ens vam juntar amb uns quants, que també estaven amb els seus fills fora de les pistes, i vam estar un ratet tirant-nos pel gel amb el risc que això comporta…

Bernat va mostrar la seua predisposició a no passar fred i, tot i estar a -3 graus aproximadament, va decidir no patir més i obligar-me a amagar-nos al cotxe. Al poc de temps ja estàvem tots junts decidits a pegar-nos una bona panjada amb el dinar.

Com el dia havia estat exercitat, els fills i els pares vam dinar bona quantitat de menjar. I després la sesta obligatòria… majors com xicotets.