Anit només n’erem trenta-i-tants. Demà també en serem uns quants per anar al Circo Gran Fele. Després de vore ‘A’ i ‘Tarzan aquí no sale’, enguany ens delecten amb l’espectacle ‘El Circo Gran Fele en Cuba’. Segur que gaudim de l’espectacle. Per obrir boca ací tens el vídeo presentació:
Ho tenia pendent de penjar-ho però Camps m’ha donat la última espenteta. Acabe de llegir a Vilaweb que Camps (el de ‘te quiero un huevo’) ha presionat el rector de la Universitat de València, el sr. Morcillo (alias botifarra) per a que no es representara l’obra de teatre ‘Zero Responsables’. Aquesta obra reflexiona sobre l’accident de Metro ocorregut a la ciutat de València fa 4 anys en el que van morir 43 persones.
Ací teniu la info:
Zero Responsables: Mas de 40 profesionales del teatro en una propuesta escenica con motivo del accidente de metro en Valencia el año 2006.
Las funciones tendran lugar en la Sala Matilde Salvador de la Universitat de Valencia los dias 7, 8 y 9 a las 19´00 horas. La entrada es gratuita (se aconseja ir a por la invitacion 1 o 2 horas antes de la funcion)
Sala Matilde Salvador, La Nau. C/ Universitat, 2.
Anit a l’Alcúdia. Dues hores i trenta minuts d’espectacle frenètic. Dues hores i trenta minuts de riure. Xavi Castillo amb el seu espectacle Pànic al centenari, el seu primer monòleg. Va ser fantàstic. Avui, recordant l’actuació, i pensant que les comparacions son odioses, però certament Xavi Castillo és el Rubianes valencià. Quasi res!
La meua mestra de dolçaina ens ha enviat aquest video. Pel seu bon rotllo el penge ací:
PASO EN EL METRO DE LONDRES EN ENERO DEL 2009
70 BAILARINES ENTRE EL PUBLICO
70 bailarines mezclados con los pasajeros acaban integrandolos en su baile.
El show fue planificado y ensayado durante 8 semanas sin que el público lo supiera.
Més informació: http://www.10db.org/
Llàstima. Hem arribat tard a reservar entrades per al nou ‘espectacle del Pont Flotant ‘Exercicis d’amor’. Els únics 4 dies que actuen al VEO 2009 s’han acabat totes les entrades posades a la venta.
Haurem d’estar atents a les properes actuacions. Llàstima!
Este cap de setmana he pogut gaudir de dos actuacions a la 15a Mostra Internacional de Pallassos de Xirivella.
El dissabte per la vesprada actuava Cokokoco amb el seu espectacle Coketerías. La veritat és que no me va agradar molt. Massa temps de l’espectacle sense passar res exactament. Fent riure el públic amb humor fàcil. Alguns aspectes destacables com l’habilitat amb els malabars, els equilibris, alguns gestos… però en general va resultar un espectacle fluixet. Boníssima l’aportació dels dos voluntaris del públic.
El diumenge per la vesprada vaig vore Niño Retrete amb el seu espectacle Toylette. Tampoc me va agradar molt. L’espectacle, per al meu gust, repeteix alguns dels defectes de l’obra que he comentat anteriorment. Massa temps sense passar res exactament. No hi ha un fil conductor. Tirar ma de l’humor fàcil. Inclús va fer un abús (més que un ús) del públic que, en Xirivella, amb la trajectoria que té la mostra es presenta a cadascun dels espectacles totalment entregat.
De totes maneres, m’ha agradat viure en primera persona l’apassionant que és participar en la Mostra. Els dos dies han estat plens de públic. Inclús, algunes persones es quedaven fora per no poder entrar al recinte. Els xiquets i les xiquetes vibren amb cadascun dels gestos. Amb cadascun dels moviments. Amb cadascuna de les bromes. Resulta apasionant vore un espectacle sentat a terra i envoltat de tants xiquets i xiquetes desitjosos de descobrir el que va a passar en el segon després.
La Mostra continua portat lo milloret del món. Encara queda una setmana. Segur que continuen donant el nivell esperat. No tingues el luxe de pedre-t’ho…
El passat diumenge els nostres amics del Pont Flotant ens van convocar per participar en una representació de la qual no puc detallar cap aspecte perquè és top secret. Que vols que et conte? Ens van fer signar un document en el que ens comprometíem a fer del silenci qualsevol explicació al respecte… jajajajaja
La única cosa que he pogut traure (tot i el risc que això comporta en el meu físic) és la imatge que tens ahí dalt. És l’organigrama de la representació. Amb una espectacular precisió, que ni els rellotges suïssos, borraven i posaven noms ací i allà… he dit precisió?
Després de l’assaig (obligat, necessari, imprescindible…) a la Sala Flotant, ens vam anar tots i totes a la plaça de Patraix per fer la representació. Vora 70 persones. Amics i amigues. Familiars. Coneguts i desconeguts. Allí vam actuar entre la gent que gaudia d’un bonic matí de diumenge. Vaig aprofitar per conèixer dos vells que me van demanar una signatura (per si me feia famós d’ací uns anys…), me van dir que coneixien gent d’Alaquàs, que els agradava molt l’Alqueria Blanca, que a vore quan anàvem a la llar dels jubilats del barri a parlar amb els vells i explicar-los coses del teatre… Tot un espectacle!
Un matí fantàstic. Una alegria per als sentits vore actuar Paueta i Joan (eren els novios!), Jesús i Alex. Un bon motiu per a somriure permanentment, flipant amb el que havien montat. Amb tota la gent que havien enganyat (o ens havíem deixat enganyar molt gustosament). Un bon rotllo general. Una excusa per retrobar-nos després de… set dies!
El Pont Flotant continua actuant per ací i per allà. Els va bé. Com no havia de ser així? Són uns cracks! Preparen nou espectacle i continuen representant Com a Pedres per moltíssims racons. Estic segur que els propers espectacles també seran tan fascinants o més que els que van deixant darrere. És envejable saber que has nascut per a una cosa. La fas. Disfrutes fent-la. La fas molt bé. I els que tens davant també ho passen molt bé.
Ja està ací la 15a Mostra Internacional de Pallassos de Xirivella. L’any passat vam anar amb els petorros a veure algun que altre espectacle. Enguany també farem el possible per anar. L’èxit està assegurat.
A més, el cartell d’enguany m’encanta!
