Ja tinc la Mitja Marató de Torrent als peus i a les cames. Ha estat un dia magnífic i complet entre amics i amigues. Només arribar a l’eixida i mentre buscava el meu dorsal m’he trobat amb Ricardo (a la fi tercer corredor local en meta) i home de la meua cosina (que d’ací 1 mes tindran dues xiquetes!). Després Rocío i Ginés (el que m’ha fet aquesta foto i unes quantes més que són espectaculars!). Després Xavi i Sergi que fan el que jo no faré quan tinga la seua edat… Pablo i Mariam, dos màquines que he conegut a Misjueves i que han ‘patit’ la duresa de l’asfalt.
Amb uns i altres, a l’eixida m’he col·locat cap a la part de darrere cosa que m’ha fet anar adelantant correodors/es durant tota la cursa. Des del primer moment he posat un rítme ràpid però conservador ja que la mitja de Torrent no és plana i això podia passar factura. Com tampoc havia fet mai 21km en asfalt, per a mi era una prova a vore com m’anava a trobar. Poc a poc he anat adelantant gent i sobretot a les pujades on es nota que qui ve de la muntanya té més facilitat. Cap al km 8 me notava prou bé. Ja havíem pujat el Vedat i estàvem per la zona del by-passa. Cap al km 12 m’ha pillat un corredor que ha estat el qui m’ha posat un rítme un puntet més alt del que jo portava. Això i la regularitat amb la que anàvem, m’ha fet trobar-me més animat i veia que el cos i les cames m’anaven aguantant. A la última pujada ja he vist que el final estaria molt bé… i així ha estat. Encara m’ha donat temps d’anar adelantant atletes i també forces per fer uns quants kms de més. Al final 1h 31′ 50”. Un temps que no tenia ni idea que faria ja que no porte rellotge i havia eixit molt retrasat i les sensacions, tot i ser molt bones, no són de fiar per concretar el temps.
Estic content, la preparació per a la MiM ja està feta. Ara queden uns dies de descans (amb les eixides de Misjueves) i alguna posada a punt més i ja estarem vius per anar a patir dels 65 espectaculars kms de la MiM. Ja tinc ganes que arribe…
Per cert, una curiositat: he estrenat equipació de Misjueves! Ja sóc una cabra boja més!
El 2n intent que feia per cuinar unes bones faves amb alls. El tema de les faves és complicat. S’han de pelar (Bernat va ser una gran ajuda) i s’han de posar al foc al mateix temps que es posa l’oli. Quan l’oli comença a bullir, es posa el foc al mínim. Es posa sal. Es meneja de quan en quan. Es va provant. Jo les vaig tindre uns 15′ al foc. I quan ja estiguen quasi fetes, s’apaga el foc i amb la calentor del perol de fang (en el meu cas) s’acaben de fer.
