Fa dies que li pegue voltes als perquès d’aquest blog. Fa unes setmanes es van entregar els Premis Blocs Catalunya. Per casualitat ho vaig veure i me va tornar la pregunta al cap: Que n’he de fer del blog?
Casualitats. L’altre dia li vaig contar a Pilar que Jordi, un amic del poble, (salutacions des d’ací) m’havia contat que, per casualitat, havia trobat el meu blog i me va preguntar si m’importava que el llegira. Evidentment li vaig dir que no m’importava. El blog és públic i si no fora així ja posaria els mitjans per impedir-ho. Pilar, avui, també m’ha preguntat si m’importava que el llegira. No he raonat molt la pregunta. M’ha extranyat. Tot el que escric és public. T’ensenye una part de la meua vida. La resta la porte guardada. Conte les coses que vull compartir.
Casualitats. Pegant-li voltes al tema del blog, els motius, els si, els no… ahir vaig fer uns comentaris al blog del meu CADA VEGADA MÉS AMIC Raül Camatxo. M’encanta la manera que té d’escriure. La riquesa de les seues paraules. El contingut que desprenen. Les reflexions que ell fa i que ens les regala. Al meu comentari ell m’ha donat dos respostes que m’han alegrat moltíssim. Resposta 1: Jo te jure que no volia… no volia, però m’animares i m’isque este conjunt de destrellats, Un fort abraç i gràcies pel teu comentari, i per, també, obrir-me els ulls. Resposta 2: David he de dir-t’ho…. cada vegada que deixes un comentari al meu espai virtual el meu rostre, la meua ànima, es plena de felicitat. Per què serà?. Llegint aquestes paraules com no he de continuar participant d’aquest món?
Casualitats. Sóc habitual lector de dos blogs de persones conegudes. Mikel Urmeneta, el dibuixant de Kukuxumusu. M’atrau molt la imatge que m’he fet d’ell. Com conta les coses. Com les viu. Un altre blog que únicament entre cada dia és el d’Andreu Buenafuente. Que vols que et diga? M’encanta! I damunt els dos són amics.
Casualitats. La meua cosina Anna, la de ‘Des de Bremen con amor’, sap de mi per aquest espai. Únicament per ella ja valdria la pena continuar contant coses.
Casualitats. Fa dos dies vaig eliminar un comentari del meu blog. Havien escrit no sé quina bobada ofensiva a l’article que vaig penjar sobre la sentencia que impedia tancar el repetidor de la Perenxisa. Aquest comentari me va fer pensar en que n’he de fer del blog. Llevar-lo per no rebre missatges desagradables o… tirar endavant per dir la nostra. Per dir el que pense lliurement. Per opinar.. i perquè la meua opinió puga ser llegida lliurement? La reflexió m’ha fet tirar endavant… evidentment!
Casualitats. Avui he rebut un comentari d’algú que no conec. I això m’ha fet pensar que Jordi Gadea es mereix que el meu blog continue en marxa. I es mereix que li done les gràcies per fer-me comentaris. Gràcies Jordi. Avui també, Ximo Llorenç, del poble, m’ha fet saber que havia entrat per casualitat i que li ha agradat molt la foto de Bernat i jo a la capçalera…
Casualitats. Els dubtes me contineun venint. Els dubtes continuaran venint. El disseny. El contingut. Altra vegada el disseny. Altra vegada el contingut. Que n’he de fer del blog?
De moment la balança està completament desnivellada. Els motius per continuar són més forts que les crítiques o els dubtes. A més. Ara que la vida pren una altra dimensió… no puc deixar-te abandonat. Ara que els colors prenen altra intensitat. Ara que cada dia estime. Ara que cada dia tinc més motius per continuar despert. Ara que no vull que se’n vaja el sol. Ara que l’esperança és més propera que mai. Ara no et puc deixar… Sigues pacient. T’ho contaré tot al seu moment.
Que n’he de fer del blog? Gràcies a tu… continuar!
