Els meus amics d’Alcàsser, Guillem i Loli, ja són pares. Després d’estar més dies dels que tots/es volguérem a l’hospital, per fi han arribat els tres a casa en plena forma. Per fi els amics ens anem apropant per felicitar-los, donar-los besets i abraçar-los… als 3! El xiquet es diu Quim (a mi el nom m’agrada molt). Una anècdota: de moment els del registre ja han clavat la pata al llibre de familia! Con aspanya hemos topao! Segons document oficial el xiquet es diu Quim Torrent y Company. No me jodas Rafa!
Al cas. Per si me denúncien els pares, no he penjat la foto de la criatura. Però et puc assegurar que és guapíssim. Com diuen per ahí, ‘el xiquet ve amb un pa baix del braç’. En el cas de Quim ha vingut amb un plat baix del braç. Ací et penge una altra foto que vaig fer el mateix dia que vaig anar a vore Quim. Es tracta d’un dolç (et puc assegurar que és dolç!) típic d’Alcàsser. És el plat de Gloria. Jo no el coneixia. El vaig provar allí per primera vegada. Dos cullerades i la boca pastosa a més no poder. Està dolç… ai, vull dir que esta bo. Són curiositats dels pobles que jo no sé perquè estan però en cada poble hi ha un plat típic. Doncs això, Quim ha vingut amb un plat de gloria baix del braç…
Des d’ací (i des d’on estiga) felicitats per al Quim, Loli i Guillem. Els desitge molts bons moments.
(de moment a passar son!)
