Category Archives for poema

AJO

després d’un sopar i, com sempre, sense recordar molt bé com… es van presentar els micropoemes d’Ajo. Ací van algunes perletes de com jugar amb les paraules per curar les  ferides a carcallades!

te adoraré siempre y me importas un pimiento / todavía no riman pero ya rimarán con el tiempo

te voy a tener que matar / no me queda otro remedio/ el día menos pensado/ te encuentran cosida a besos

compré apio en la fruteria (opino no tenían) /tuve que tomarme un pepito de ternera (de ternura no quedaban ya) / ahora busco mojama sin parar porque dicen que sabe a-mar

¿ y si corazón no fuera más que el aumentativo de la palabra coraza…?

veo veo / ¿qué ves? / pues en general: mucho gusano y poca mariposa

también en general, detecto mucho miedo y poco peligro / No hay peligro suficiente para tanto miedo como tenemos

AMOROSIT

El meu tio Pep, dedicat a l’envejable art d’escriure poemes des del fons dels seus sentiments, ens ha fet arribar aquest correu amb el qual ens fa saber dels motius de felicitat que li aporta aquest art:

Hola, xiquets i xiquetes.  Per una altra banda -des de Relats en Català- vos he enviat un poema (pot ser algú ja el coneixeu) dels vint-i-quatre que tinc allí publicats i que te l’interés del comentari que hi ha a baix del tot. Per mi ha estat tota una descoberta coneixer que un dels dos-cents triats entre poemes i relats curts que l’editorial recomana és aquest meu. Ara ja va per les cinc-centes visites o lectures. Fa goig no?. Com pense que vosaltres se’n alegrareu amb mi, doncs vos en faig cins cèntims. I al loro que aviat en posaré algún més. Val.
 
Pep

Ací et copie el poema triat:

AMOROSIT

És com avuí m’alce.
amb tot de carícies que ella m’ha regalat.
remolins, onades i pomells,
rams i farcells.

De tendresa amorosit
d’estima amorosit
d’afecte amorosit
d’Empar amorosit.

Dels basals de la passió
dels algups de l’estima
dels pous de la seua intimitat,
va ruixant-me
m’asperga
em banya en el seu afecte,
em capbusse a l’estany del seu amor.

Del rovell dels seus dits,
tendríssims
únics i verbals, si; els seus dits parlen!,
comença a tatuar-me el missatge.
En relliscar per la meua pell,
diuen el que li brolla de dins,
em conten quant m’estima,
parlen de les seues temences.

Em deixe amerar del que m’ofrena
reste passiu i acollidor
visc a glopades el miratge
i em sent més que mai
amorosit.

D’Empar amorosit.

Pep Gener 2005

CONFESSIÓ

Estem (tu i jo i tots i totes) d’enhorabona, la creativitat de Pep continua fresca i viva… ací tens la seua última inspiració penjada al següent enllaç: Confessió

Confessió

Hi devalle a les cambres
de la meua intimitat
i m’hi trobe amb l’ésser
senzill, pur i alhora
prosaic que hagués imaginat.

Aquell que mena cada dia
pels afanys i afers com diguem-ne
qui llegirà açò –ho llegirà algu?- i,
que te el quefer posem que necessari
on hom resol la diària subsistència.

Però els anhels i els somnis, us ho dic
a cau d’orella, van per eixamplar l’estol
de lletraferits i somniatruites.
Que hi farem! Tinc tot el dret
i qui sap si també el deure.

És del goig del vers
que faig creixer la llum.
I com qui obri una roca en canal
i brolla l’aigua per regar allò erm,
així em regracia l’estrofa parida.

I aquesta darrera engendra l’altra
que confegirà la proposta, o desvetlarà
el misteri, o esdevindrà un càntic.
De vegades esdevé un prodigi,
un miratge que’m sembla alié;
però és meu!

Busque ofici i me l’estime,
respecte l’ofici perquè venere el poema
i les mans crearan l’obra estimada.
Ara ho puje dels recambrons de la intimitat
perquè la tramuntana ho escampe arreu.

Pep (02-11-2007)