El divendres, a les 9’45h vam quedar a Riba-roja per esmorzar al mercat. Una tradició de Paco Lluís i els seus amcis que no ens podíem pedre. Vam esmorzar l’entrepà de colesterol a base de blanc i negre i cansalà (algú entengué ensalà…), unes cervessetes i cap a Sallent de Gállego. Com pots vore a la imatge, els ànims estaven a tope.
A les 15h vam parar a dinar a Montornés. Allà mateixa s’acaba la super autovia Múdejar que en menys de 5 horetes et deixa, des de València, als mateixos Pirineus. Passant el poble de Sallent de Gállego ix una pista que puja fins l’embassament de la Sarra. Allà mateixa deixem els cotxes i ens preparem per la primera excursioneta…
A les 17h, el guia ens va dir que seria l’hora bona per posar-nos els trastos a l’esquena i fer les dos hores de caminata fins el refugi de Respumoso.
Cap a l’hora indicada pel nostre guia ens carreguem a l’esquena tot el material i agafem una senda que ix des del mateix embassament de la Sarra i junt a un riu carregat d’aigua fresquíssima provinent del desgel, ascendim poc a poc i sense pausa. La senda és molt bonica i al principi té vegetació frondosa però poc a poc va desapareguent i es poden vore les destroses provocades pel desgel dels últims dies. A l’hora i poc d’haver eixit dels cotxes ja es veu la paret de la presa de Respumoso. Aquesta presa tanca el circ de Piedrafita. Un racó encantador on es poden vore alguns dels cims més emblemàtics de la zona i on, nosaltres, vam poder observar, encara en esta època de l’any, els cims coverts de neu.
Arribem al refugi de Respumoso i saludem a l’avanç de l’expedició. Cento, Risi i Pep havien eixit dijous de vesprada per tal de fer l’ascensió al refugi amb tranquil·litat.. i tant que s’ho han pres en calma… quasi acaben amb les existències de cervesa d’aquesta zona dels pirineus!
Sopem al refugi i abandonem el refugi per, a cinc minuts d’aquest, buscar un raconet on poder passar la nit. Montem les tendes perque l’oratge no està molt clar però decidim, la majoria, dormir al ras. La nit, amb els mosquits tigre, passa més amb pena que glòria. Entre això i la calor no aconseguixc dormir molt. Els núvols van i venen i entre obrir i tancar els ulls les estreles apareixen i s’amaguen…
A les 6h o’clock, l’expedició és posa en marxa. Repleguem campament i baixem al refugi per tal de deixar sacs de dormir, tendes, estoretes i material (molt poc) que no ens farà falta al llarg d’aquest dia.
Cap a les 7h eixim del refugi de Respumoso. La pujada és forta durant aquests primers moments. I alguns comencen a notar al falta d’activitat física durant l’any. Tot i això, ens ho prenem amb calma i gaudim de l’impressionant paisatge que ens regalen els Pirineus. Els primers trams de neu van apareguent i els passem poc a poc però sense posar-nos encara els crampons.
Cap a les 10h arribem quasi al peu de la Bretxa de Latour. Allà mateixa peguem un moset i ens equipem. Arriba el moment intens de l’expedició. Crampeus als peus i piolet a la ma. Eixim i encara fem uns metres per la neu fins que arriba un moment en el qeu escalem per la neu. Aprofitant els forats fets en aquest pels que ens precedeixen anem pujant per la neu com si fora una escaleta i els piolets ens ajuden a les mans. D’aquesta manera arribem a l’inici de la bretxa de Latour. Ens sorpren que, tot i l’oratge, la bretxa té una part que no hi ha neu i l’altra meitat que si. La part on no hi ha neu ens dificulta moltíssim l’avanç perquè hi ha moltíssima roca solta i constantment ens va caiguent i hem d’anar molt pendents. Per tal d’assegurar els qui no ho tenen tan clar, Paco posa una corda i es va assegurant al personal. D’aquesta manera i molt poc a poc anem pujant tota la bretxa. Al final ens reunim els 13 i parem en un miniespai per tal d’equipar l’eixida de la bretxa. Un tramet d’escalada que equipem per a aquells que no estan molt segurs.
En aquest moment l’ascensió es fa molt lenta. Els que hem passat davant esperem els qui venen per darrere que ralentixen la marxa per guanyar en seguretat. A les dues hores, passem tots el tram d’escalada i enfilem l’últim tram de neu per una senda ben xafada i al poc estem tots al cim del Balaitús. Un 3.144m d’altitud que ens regala un paisatge impregnat de neu i pics que ja han passat pels nostres peus! Ens abracem i felicitem!
I ací està la foto oficial. Tots al cim!
A partir d’ahí, poc a poc i amb algun susto que altre, a les 21h arribem als cotxes havent-nos pegat un tute de 14 hores per la muntanya. És el que té ser 13, no tindre tots material suficient i disposar d’una forma limitadíssima per a l’activitat que et planteges. Tot i això, la vivència, els amics, els riures i la superació ens fan viure unes experiències inoblidables que ens fan coneixer-nos més i gaudir més del moment!
