El passat 9 d’octubre passarà a la historia com, a falta de la final, la partida amb més qualitat i emoció que s’ha viscut en l’edició XXIV del campionat individual d’escala i corda.
La partida enfrontava els dos candidats a acompanyar Àlvaro en la gran final. Genovés II i Miguel. Els dos havien realitzat un campionat destacat. La seua qualitat l’havien demostrat tanto a tanto, partida a partida. Indiscutible la seua presència en estes semifinals.
Bellreguard presentava un ple absolut. La grada plena i continuaven entrant aficionats al trinquet. Els contrincants es van abraçar abans de començar la partida. Es van donar ànims. La partida va començar molt igualada. Miguel anava per davant però Genovés II no el deixava escapar. La igualada era tanta com l’emoció i la qualitat dels tantos. El cansament dels jugadors començava a notar-se i quan portaven 40 tantos cadascú els signes eren més que evidents. Portaven una hora i mitja de partida i el que quedava… En un moment de la partida passà una cosa molt curiosa que no he vist mai: els jugadors quan fan el canvi de canxa no es miren mai a la cara, doncs, en el canvi que es va produir a l’empatar a 50, els dos jugadors es van abraçar baix la corda. El respectable es va alçar i acaronà el detall amb una intensa ovació. La canxa es va omplir de coixins.
El que va restar de partida va ser un 55 – 50 a favor de Genovés II i el final 60 – 50.
Els aficionats se n’anàrem contents i pagats pel que havíem vist. L’ovació final va ser de pel·lícula i la canxa acabà, altra vegada, plena de coixins. Els dos jugadors s’abraçaren i el públic també ho va fer. Dues hores d’intensa partida. Dues hores de crear afició.
La final de l’individual es repeteix: Àlvaro contra Genovés II. A Sagunt el proper diumenge. Pel que vaig poder vore a Pelayo fa unes setmanes, Àlvaro és molt superior a Genovés II (van quedar 60 per 30). Tot i això, serà una apassionant partida. Jo aposte per Àlvaro…
