Este post està dedicat a Clara i Pere. Ells me varen regalar el cd de Pepet i Marieta “Qui no plora no mama” que m’acompanya aquest estiu. El grup és d’allà prop d’on viuen ells i són molt divertits. A més, esta cançó els ve al pel i al que hem compartit a Benicarló: la mar xica, el willy, el milhord, el arrea-li bona, la sènia (i el que ens queda!), Nicaragua amb l’arbre de la vida i el “dadles las armas…”, l’afició que, per fi, li ha entrat a Clara d’anar en bici per ahí, la tasa del vàter i la pica (…), el café de l’arc, l’habitació de només entrar a ma dreta, els desdijunis, les oronetes i els seus nius, el aní, fotocopí i me’n torní, etc…
Per tot això i molt més que ací no conte, ací teniu esta perleta que m’he trobat furgant per ahí:
Podrien ser els teus ulls,
pero no los tens grossos i marrons,
com qualsevol fill de veí.
Podria ser el teu cul, pero no,
lo tens pla, com s’aixeca la mar de matí.
Podria ser el que dius i com ho dius,
pero ens passem lo dia dient tonteries.
Podria ser el teu monyo,
podria ser el teu cor,
la vergonya que’t carrega de manies!
Diuen que l’amor és cec,
sintonia de mirades, veus i olors
però el que realment jo crec,
És que no hi ha res que l’explique l’has d’emprendre tal com és…
i diuen que l’amor és cec,
sintonia de mirades, veus i olors
però el que realment jo crec,
que no hi ha explicacions que justifiquen les passions!
Me moles que te cagues, me moles perquè si, però per quina raó no teu sabria dir.
me moles que te cagues, me moles perquè si, Per sort l’amor encara no té sentit!
Me moles que te cagues, me moles perquè si, però per quina raó no teu sabria dir.
Podria ser lo teu al·lè, però quan fumes també tens gust de cendrer
Podria ser el teu to de veu, però tu no parles, xilles com un mercader,
Podria ser la teua joventut, podrien ser los teus canuts,
Podria ser la força que’m transmets, la vidilla que me dónes quan te veig!
I diuen que l’amor és cec,
sintonia de mirades, veus i olors
però el que realment jo crec,
És que no hi ha res que l’explique l’has d’emprendre tal com és…
i diuen que l’amor és cec,
sintonia de mirades, veus i olors
però el que realment jo crec,
que no hi ha explicacions que justifiquen les passions!
Me moles que te cagues, me moles perquè si, però per quina raó no teu sabria dir.
me moles que te cagues, me moles perquè si, Per sort l’amor encara no té sentit!
Me moles que te cagues, me moles perquè si, però per quina raó no teu sabria dir.
