Category Archives for país

SUECA

Sort tenim d’aprofitar les bones ocasions i acceptar les sorprenents visites que ens ofereixen amics i amigues.

La meua germana Clara visitava Sueca per descobrir el cultiu de l’arròs i concretament com i quan es sega i com s’emmagatzema. Jo, que no m’ho pense molt, m’hi vaig apuntar!

A l’hora que vam arribar ens van fer dirigir a una empresa on s’emmagatzema l’arròs després d’haver estat segat. Allà ens van explicar com ho fan, perquè el mantenen fresc, on el guarden, quin tractament li fan, com i quan el venen, etc… Realment impressionava les infraestructures que tenen per a que l’arròs no perga qualitat en tot el seu procés.

Posteriorment ens van portar a un camp on vam poder vore in situ com la segadora entra al camp i sega tot allò que pilla pel mig. Sembla mentira que una màquina d’estes dimensions puga portar al seu interior 3000kgs d’arròs sense inmutar-se. El pare de l’amic de Clara (ací baix a la foto en el seu hàbitat…) ens ho va explicar molt requetebé.

Després d’acompanyar-lo en tot aquest procés i transmetre’ns la passió i el coneixement que té per aquest ofici, no podíem acabar el dia sense provar una bona paella a Sueca. I així va ser. Ens vam dirigir a la caseta que tenen i allà mateixa (com fan ells i com han fet les nostres famílies durants molts anys) vam provar la paella del diumenge envoltats de molt bon ambient i aprenent les característiques del cultiu de l’arròs.

Ja vos dic que m’encantà tot el matí: la companyia, l’oratge, l’aprenentatge i, com no, el dinarot que ens vam pegar!

ROMANÇ CONTRA CAMPS

Al Tall ha creat un “Romanç contra Camps”. Segons les seues paraules: El grup AL TALL  estem preparant una cançó -ROMANÇ CONTRA CAMPS- en la que expressem la visió crítica que compartim amb bona part de la població i estenem una recomanació: NO VOTEU CAMPS (#novoteucamps). Front  a la manipulació informativa dels mitjans públics valencians, trobem necessari que es facen sentir les veus dels que trobem vergonyosa la candidatura de Camps per governar la Generalitat.

Doncs ací està el “Romanç contra Camps”:

Que córrega la veu!

RAONS QUE RIMEN

Del blog del Víctor Pàmies i Riudor he trobat el Top Ten dels refranys valencians. Estudi poc científic però atractiu i curiós. Llegint més pel seu blog també es pot trobar els 100 més votats del País Valencià. I també els cent de les Illes Balears. I també… t’ho deixe a tu!

I ara sí, el Top ten de refranys triats al País Valencià ha estat:
  1. Qui no vulga pols, que no vaja a l’era (72, 32,73%)
  2. A la taula i al llit al primer crit (58, 26,36%)
  3. Quan Benicadell (o Bèrnia, o Corbera, o la Corberana, o Ifac, o Matamon, o Montdúver, o Montgó, o la Murta, o Segària) porta capell, pica espart i fes cordell (43, 19,55%)
  4. Cel a borreguets, aigua a canterets (36, 16,36%)
  5. No deixes les sendes velles per les novelles (33, 15,00%)
  6. Li diu el mort al degollat: -Qui t’ha fet eixe forat? (32, 14,55%)
  7. De fora (o Forasters) vindran que de casa ens trauran (30, 13,64%)
  8. A l’estiu tot lo món viu (30, 13,64%)
  9. Per Sant Joan, bacores, verdes o madures, però segures (28, 12,73%)
  10. Triple empat entre Tota pedra fa paret | Estira més un pèl de figa que una maroma de barco | Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal (24, 10,91%)

DIMONIS DE MASSALFASSAR

El dissabte per la nit va ser el traidicional correfoc de la Colla de Dimonis de Massalfassar per celebrar el Sant Joan. Després d’haver format part d’aquesta colla durant uns quants anys i haver deixat amics i amigues, aquest correfoc el tenim guardaet al cor i quan podem (molt menys del que ens agradaria) ens apropem per gaudir del sorprenent espectacle.

Enguany, a més, la novetat de portar Bernat a vore’l li donava una màgica dimensió. I no ens va defraudar. La tortuga (que pots vore a la imatge) és la última pesa creada per la Colla. Amb motiu de les falles i amb les dimensions que requereix el carrer colón de València, aquesta tortuga a Massalfassar, li dona un joc que enamora. El foc, la polvora, els amics i les amigues, l’ambient, la festa… Per molts anys!

MONESTIR DE LA VALLDIGNA i LA VISTETA

Un oratge magnífic per a passar un diumenge entre amics, visita cultural i fartaeta gastronomica.

El meu amic Anton s’havia currat una eixida interessant a la que vam respondre els aficionats a aquest tipus de visites. Per si no hi havia prou, també ens havia reservat un lloc espectacular per dinar.

A les 9.30h, des d’Alaquàs, la direcció era Simat de la Valldigna. Només arribar al poble, a la porta mateixa del Monestir de la Valldigna, hi ha un baret de ciclistes on ens dirigim per agafar forces.. per si un cas.

A les 11.30h (30′ més tard del previst) ens plantem a la porta del Monestir de la Valldigna on una xica molt simpàtica ens fa de guia i ens explica quantitat de detalls, histories, curiositats, anècdotes de les diferents parts del Monestir, dels seus propietaris i dels personatges que al llarg de la historia han passat per aquell monument que la Generalitat Valenciana ha recordat de recuperar els últims anys i els Amics de la Valldigna, fa més anys encara, van posar el crit al cel pel que allí estava passant. Una magnífica construcció que encara guarda secrets per descobrir i que, si els organismes públics volen, podrem gaudir dintre de no molts anys.

A les 13.45h, eixim del Monestir i se n’anem direcció Barx per dinar al Restaurant La Visteta. Meleta pura per als sentits. Allà dalt, des d’on es pot observar tota la Valldigna fins la mar, el resturant La Visteta ofereix uns plats per gaudir del més original i tradicional dels nostres menjars. Nosaltres ens vam decantar per arròs al forn per als més menuts i per als majors dues paelles de carxafa i faves. Ens ha encantat!

Total, que un dia magnífic: la visita, el menjar… i la companyia. Els amics i les amigues del poble que, amb els nostres fills i filles, ens juntem per conèixer llocs interessants del nostre País. Recomanable 100%.

CARAMELLA

Per la insistència d’un amic, per alguns dels qui escriuen i per la temàtica d’aquesta publicació, enguany m’he fet subscriptor de la Revista Caramella.

Sobre diferents temàtiques arrelades  a la historia i al territori, Caramella fa un viatge temàtic diferent en cadascuna de les seues publicacions. El tradicionàrius, els nadals, les festes d’estiu, ballar i cantar, festes i menjar, les festes d’hivern… són alguns dels temes tractats a Caramella.

Aquest número 22 versa sobre els pastors i la transhumància. Recull de textos sobre aquesta temàtica, sobre la historia, sobre els personatges que encara li donen vida.

I també destacable, les seues crítiques musicals i bibliogràfiques. He descobert que s’ha escrit un llibre sobre els Dimonis de Massalfassar amb multitud de fotografies.

Frechina continua estant un creador i un recuperador de la nostra historia. Ací, un admirador!