Doncs ja tenim la Carros de Foc 2011 a la butxaca! Després de 18 hores i 50 minuts, els tres intrèpids que ens vam estrenar i vam decidir anar junts, arribàvem a Colomers, refugi del que eixirem de nit i arribàrem de nit.
Carros de Foc, per a mi, ha estat una gran satisfacció i un encantador repte. No sabia com anava a reaccionar el cos a tanta distància i a tant de desnivell i la veritat és que s’ha portat extraordinàriament.
No m’enrotllaré molt però vam eixir a les 5h des del refugi de Colomers. L’ambient en l’expedició era magnífic i tot i ser de nit vam començar a bon ritme. En ixes primeres hores ens vam perdre unes quantes vegades però vam saber trobar la senda. A les dues hores ja estàvem al primer refugi. Algo de menjar i beure i prompte prompte a la marxeta. Durant tot el dia aquesta va ser la tònica: caminar pujant, trotant baixant i als refugis menjar alguna cosa (poc per a que no sentara malament) i a continuar. A les 5 hores d’haver eixit de Colomers estàvem dalt de la pujada més forta de tota Carros. El coll de Contraix ens oferia un paisatge espectacular (com durant tota la cursa) i això ens va omplir el sac de motivació i emoció. No semblava tan dur. Des d’allí, una llarguíssima baixada que els genolls van patir el que no està escrit. Poc a poc anaven passant els refugis. Converses entre uns i altres. Parades i mirades de complicitat (estàvem fent una cursa duríssima!).
A falta de quatre refugis per finalitzar els ànims estaven a tope però la vesprada ens recordava que si no ens apuràvem hauríem de fer bon tros a fosques. Al refugi d’Amitges (des d’allí únicament ens faltaven 2) ens van rebre amb aplaudiments (com si ja haguérem acabat) i l’emoció es palpava a l’ambient. Des d’allí ens faltava un collaet, una baixada al refugi de Saboredo i pujar i baixar fins Colomers. Al collaet ja se’ns feu de nit i vam haver de traure els frontals i el gps (geperderse) perquè la boira havia baixat moltíssim i no es veia molt. Entre ombres i mig amagat, vam trobar Saboredo. Allí ens van rebre amb molta festa i ens van donar sopeta calenteta que ens va sentar fantàsticament. Era l’últim refugi i d’allí a Colomers per finalitzar! La última pujada es va fer dura pel cansament que portàvem i perque ja els ànims estaven diguent que volíem arribar. El collaeta final i la baixada amb les cames, els músculs i els genolls demanat auxili i descans urgent. Allí vam rebre la visita d’un company de misjueves que ens va ensenyar una drecera per arribar més prompte al refugi. No sabeu el que ens va alegrar!!
Total: 18 hores i 50 minuts. Un temps magnífic per haver-nos estrenat i haver gaudit d’aquest espectacle que són les proves aquestes per muntanyes i paisatges tan espectaculars. No molt més tard d’haver arribat ja estàvem parlant de… Carros 2012. Crec que allí estarem! No haurà estat tan mala l’experiència, no? Jaja
Ací dalt, la foto dels megacracks que vam acabar. Del grup de 15, 12 ho vam fer en menys de 24 hores. Alguns van acabar de nit, sense frontal i sense gps. Alguns són uns cracks. Altres van acabar quasi xafant-nos els talons. Altres van arribar davant que nosaltres però amb les cames reventades i plenes de “calambres”. Però tots i totes ho tenim guardaeta i ens va encantar l’experiència. I molts (per no dir tots/es) repetirem l’any que ve!
Moderat
