Segons la wikipedia:
Sant Blai (o Blasius Βλάσιος, armeni: Սուրբ Բարսեղ) va ser un metge i bisbe de Sebaste (antiga capital de la Petita Armènia i actual Sivas, Turquia), considerat sant per l’Església catòlica. Segons les actes del seu martiri (316), va ser colpejat amb un bastó, torturat amb instruments de cardar la llana i finalment decapitat.
Segons la tradició, Sant Blai era conegut pel do de curar tant persones com animals. Es diu que va salvar la vida d’un nen que s’havia escanyat amb una espina de peix. Per això és considera l’advocat del mal de coll. En una altra ocasió, Sant Blai digué a un llop que deixés un porc que estava atacant. El llop li va fer cas i l’amo del porc, en agraiment va donar menjar a Sant Blai, que estava reclós sense poder menjar.
Sant Blai és el patró dels treballadors de la llana en general, i en particular dels cardadors de llana, a causa dels instruments utilitzats en el seu martiri.
També és una tradició estesa, la benedicció de fruites i altres aliments durant la missa del dia de Sant Blai, el 3 de febrer.
Jo no seré tan místic ni tan religiós com alguns que conec i et contaré que per a mi, mig torrentí que sóc, Sant Blai sempre ha estat una festa i una tradició que m’ha fet anar (quasi tots els anys de la meua infància i adolescència) a visitar el poble de Torrent i menjar arròs al forn amb pilota dolça. I si tenia algun foradet a l’estòmac, també quedava el gaiato beneit per Sant Blai.
Ahir, els que som d’Alaquàs però també portem sang de Torrent, ens vam deixar caure per la fira de Sant Blai de Torrent per anar passant-li les tradicions als nostres fills. La fira no és que siga un acte molt religiós, però segueix la tradició dels últims, com a mínim, 31 anys (que són els que tinc jo). Això sí, s’ha perdut la tradició de colpejar a les xiquetes al cul amb la dura pilota que anava lligada a la goma. Fa anys va haver crítiques per considerar-ho masclista… A mi hem feia gràcia i supose que el millor és no donar-li importància a les coses que no en tenen. Si la festa es fa en bon trellat no ha de fer mal a ningú.
Bé, com a bons torrentins ens vam adreçar a l’ermita per a que l’oli de Sant Blai (que no ho diu a la wikipedia) ens cure dels mals de gola (tant constipats com el de Bernat, com la falta de veu com la de Anna). Bernat continua constipat i supose que Anna continuarà sense veu… però nosaltres hem fet el que tocava.
Ací et deixe la foto d’un devot feligrès del gaiato de Sant Blai!
