Parlant sobre la competitivitat, l’educació en el futbol, l’educació en valors i tonteries d’estes que ens preocupen a alguns dels que estem fent de pares i mares, la meua germana m’ha enviat aquesta perleta que m’ha encantat. Crec que mereix poques presentacions i descripció del que es pot vore i sentir… quan ho veges sabràs perquè:
Si és gran el que ha fet el Barça… més gran és el que qui ho ha aconsguit ens mostre les seues emocions a la resta del món. El que fa gran a Guardiola és la humanitat que transmet. Entre galàctics, joves multimilionaris, empresaris enriquits no es sap ben bé com i interessos mediàtics i econòmics… Guardiola ens mostra la vesant més humana de tot aquest muntatge que és el futbol.
Gràcies Guardiola per fer-nos disfrutar del futbol com no ho ha sabut fer ningú!
Avui, la revista France Football ha otorgat el galardó del Baló d’Or del 2009 a Lionel Messi per la magnífica temporada que va realitzar i que va aportar que el Barça guanyara totes les competicions a les que es va presentar. Destacar de Messi el bon joc però també la magnífica qualitat humana d’un jove de 22 anys que ho té tot per pedre el trellat i la personalitat.
He utilitzat la imatge aquesta realitzada per Quel, un dissenyador de caricatures online. Si vols una tan xula com la de Messi amb el teu careto entra al següent enllaç i segueix les indicacions: http://www.cariqueltures.com/index.htm
El titular de Público.es ho diu tot:
El mejor equipo del mundo lo gana todo
Quasi res. A mi el que més m’agrada és la imatge del treball ben fet, la humiltat, el trellat posat a la seua màxima expressió, la paciència, el temps, lo de casa que són… Crec que han tornat la serietat a un esport abocat a l’espectacle i a la manipulació mediàtica i econòmica. El Barça ha humanitzat el futbol. I a més regalant el millor joc desplegat en cada partit que han jugat. Tot un espectacle!
El partit que es va jugar anit a Roma i que va coronar el FC Barcelona com el millor equip del món (en l’actualitat) aporta imatges tan curioses com la que he trobat al País.com. Un italià que venia esqueles del Barça i del Manchester abans del partit. Curiositats. Interessant i divertida. Ahir tots i totes sabem qui va morir…
Al final, l’espectacle és molt més que un partit de 90′.
Els dies previs al viatge. Els preparatius. Les salutacions amb els amics i familiars. El viatge a Roma. El dia per la ciutat cridant, cantant, saludant a uns i altres, riguent, menjant… Els minuts previs al partit. Els nervis. L’estadi. La gentada. Les aficions cridant i animant el seu equip. L’entrada dels jugadors. Els nervis. Els aplaudiments. El partit. El patiment. Els uuiiiiiii!!! El GOOOOOLLLLLLLLLLLL!!!! Els nervis. La suor. Els uuiiiiiiii!!!! L’altre GOOOLLLLLLLLL!!! El xiulit final. Les agraçades o els plors. Els càntics. Les aficions cridant i animant el seu equip. La gentada: una que es queda a l’estadi cantant i l’altra que se’n va en silenci. L’estadi: mig ple, mig buit. Els minuts posteriors a l’enfrontament… La nit per la ciutat cridant, cantant, saludant a uns i altres, riguent, beguent… El viatge de tornada a casa. Les salutacions amb els familiars i amics. Desfer la maleta i guardar els records (que encara estan a flor de pell). Els dies posteriors al viatge on cada aspecte de la nostra vida torna a la rutina diària.
Al final, l’espectacle és molt més que un partit de 90′.
Males notícies. El Real Madriz ha pres la decisió de prescindir dels serveis del seu entrenador. Schuster ha estat destituït. Malament. Ara que el madriz havia encetat una trajectòria inigualable. Llàstima.
Bé. Qui no es consola és perquè no vol. Ara haurem d’esperar que Juande continue amb la trajectòria que el va fer ser destituït d’entrenador del Tottenham. Per als que ens agrada el futbol (encara que siga poc), aquesta serà una molt bona notícia.
Ja torne a estar un poc actiu. El viatge a Itàlia i algunes vivències de dies anteriors m’han deixat amb el cap un poc descol·locat… o millor dit, el cap més entretingut del que és habitual en mi.
La meua cosina Anna, ‘Des de Bremen con amor’, ens ha fet arribar algunes de les vinyetes que circulen per internete per contar el que va ser, el que és i el que serà el tema de la selecció d’aspanya.
La meua família (jo inclòs) no ens hem sentit molt d’allò que diuen aspanya. Tot i això, alguna cosa vam sentir quan va pedre Itàlia. Encara que he de dir que, després dels dies que he passat allí, el futbol dels italians s’assembla molt a la manera que tenen de conduir: semblen ser agressiu però, dintre del caos i la velocitat, saben estar-se amb seny i educats.
Menys historia i més vinyetes:
