DES DE KIREEI FINS…

A partir del blog Kireei (del que sóc un fidel admirador) entre i ixc de blogs sense parar. De vegades me perc i no sé ni des d’on he començat. No sé si ha estat aquest el fil que he seguit aquesta vegada però del Kireei he anat a Decora Recicla Imagina per vore com es fan els segells de suro. Després he entrat al flickr d’Annwood per vore un castell espectacular fet amb cartró. He trobat un calendari original al blog Desgin*Sponge. Al Pimienta Rosa he pogut llegir una entrevista interessant a la gent de Caos Magazine. He passat per El Costurero per envolver sueños d’estos nadals i he acabat visitant el Festivalet, la fira de les coses fetes a ma, del passat desembre del 2010.

Un viatge ple de detalls, curiositats i sorpreses. Si el fas, segur que et passa com a mi i t’acabes perdent pels seus móns!

Bon viatge!

FOTOS CENSURADES AL MUVIM

El meu amic Ginés, un enamorat de la fotografia i un malabarista de la imatge, m’ha enviat una foto seua titulada CENSURA. La imatge no té crítica negativa possible, mel pura, però el fet és que critica la censura que ha practicat el Muvim amb algunes fotografies que formen part de l’exposició ‘Fragments d’un any’. Com no podia ser d’altra manera, ací et pose les 10 imatges (tretes de la web del Levante-EMV):

MÚSICS SENSE FOTÒGRAF

Passejant per internet he trobat aquest compte del flickr gestionat per uns coneguts (que ja han passat per aquest blog). Es tracta de, com diuen ells, un col·lectiu que estem parint entre gent que ens agrada l’imatge i la música.

Si entres al seu flick (http://www.flickr.com/photos/musicssensefotograf/) podràs flipar amb el que són capaços de fer.

Entre ells tens  a Skuatin i Hein Rich. Dos frikis del flickr. Com jo dic: frikiflickr

Ai mare, si jo tinguera ixa vista!

VICENT MARTÍ

Acabe de llegir al Levante l’absolució de cinc llauradors, entre ells Vicent Martí, per alteració de l’ordre en un ple a l’ajuntament d’Alboraia. Sentència justa. Pel que es veu, aquests llauradors es presentaren al ple disposats a defendre el que és seu. La seua terra. La seua propietat. La seua historia. El que ha estat dels seus avantpassats i del que, si no ho impedeix ningú, pretenen deixar als seus fills i filles. La pressió immobiliària i l’afany de recaptació de la gran majoria dels ajuntaments de l’horta està fent desaparèixer aquesta manera de viure en contacte amb la terra. Aquesta manera de viure. Aquesta manera d’arribar on som. Amb la qualitat i trellat que ens ha caracteritzat i que alguns pretenen fer desaparèixer perquè sí… Doncs bé. La rabieta dels dirigents polítics ha quedat en això. Rabieta. El jutge ha dictat sentència. Ni varen proferir insults verbals ni van incitar a boicotetjar el ple. M’alegre.

Vaig gaudir d’una xarrada al meu poble on va participar Vicent Martí. També a la 7a Universitat d’estiu l’horta. Transmet ràbia aquest home. Ràbia per que el procés destructor de l’horta no té solució. Ni les bones intencions dels qui participem en xarrades, col·loquis, taules rodones, etc… El que cal és tornar a la terra. Tornar a viure i sentir el camp. Els qui tenen el poder ho tenen clar. El que no dona benefici econòmic no té raó d’exisitir. I en això estem. Patint la crisi ecònomica més forta dels últims anys. I la terra per treballar…

Per posar la notícia al meu blog, he entrat al buscador google i he mirat de trobar una imatge de Vicent Martí. Curiositats, la primera imatge que he trobat és aquesta. Enllaça en el blog de Cucarella. Allí ens diu que la imatge ha estat copiada del compte de flickr de Poketmonster. El títol de la imatge és: Progreso a la valenciana. Sense paraules.

PALESTINA (VI)

Un compte al flickr on hi han fotos fetes al mateix centre del conflicte. Sense tindre un mínim de sensibilitat, la carn se’t posa de gallina…

Galería de anwarhit

podrien haver estat uns altres però pel que siga he entrat al ca.wordpress.com per veure quins blogs hi havien interessants i he entrat al Blog dels del Morro Fi (el tindré en compte quan vaja per Barna) que en novembre han fet un any de blog i ho van celebrar amb un esmorzar com toca. Llegint els comentaris d’aquest esmorzar vaig arribar al blog de Mercé Rocadembosc (impressionant cognom!), Rokins, al qual he pogut observar, i envejar, la seua creativitat artística. Del que més m’ha agradat ha estat FR_SE_DESF_TES. Com ella diu: Aquesta petita peça és l’excusa per reflexionar al voltant de totes aquelles premises que donem per vàlides sense haver-les qüestionat mai… Compte amb les frases malèvoles carregades de bones intencions! Llegint els seus comentaris he trobat un altre blog. Este fotogràfic. Montse Argerich. Les imatges que més m’han agradat (les utilitzaria totes per omplir les parets de ma casa!) són les que es recullen al post titulat Tardor. En este moment he recordat que el dissabte passat hem vaig trobar un amic fotògraf (de moment fotògraf aficionat… encara que podria ser-ho, perfectament, professional) a Ca Revolta. Ginés és el seu nom. Skuatin l’artístic. Junt a ell vaig poder vore a Kike. Ell no sap qui sóc però, per uns motius o per altres, sé que és Hein Rich.(por dona que et coneguen i tu no coneixer). Un altre artista fotogràfic. Els dos eixien d’inmortalitzar el concert de Rapsodes. I entre Skuatin i Hein Rich (no sé a qui culpar) entre i m’emocione llegint unes paraules al flickr de Perolo Orero. Te’l copie ací baix. I deixaré d’escriure aquest post. Deixaré d’escriure aquest post perquè ell, Perolo Otero i Nunca he tenido el corazón tan rojo … m’han deixat sense paraules:

no sé si hemos llegado a ese punto…
tengo mariposas en el estómago…
estamos muy bien así…
que va ¡¡¡ yo confío en ella…
pues sí, la quiero, y qué…
hacéis una pareja cojonuda…
me alegro mucho por los dos…
ya sabía yo que había algo entre vosotros…
no sé… no hay comunicación…
solo nos llevamos bien en la cama…
el pilar de una pareja es el sexo…
creo que lo vamos a dejar…
podemos seguir siendo amigos…
mujeres las hay a pares…
tu vales mucho más que ella…
no te mereces esto…
ya decía yo que no era trigo limpio…
¿Vosotros? ¿Con lo bien que se os veía?…
a rey muerto, rey puesto…
un clavo saca a otro clavo…
tranquilo, que la vida no se acaba…
mirala, lo que ha tardado…

me voy a tomar una temporada sabática …

SOLDIRAIDA

Mai més somiaré el meu futur
el viuré
Mai més inventaré el meu passat
el recordaré
Mai més anhelaré el meu present
gaudiré d’ell

Passejant pel flickr he trobat aquesta perleta. Aquesta mel per a la vida. Aquest refugi de tendresa. Aquest amagatall per als sentits més sentits!

Moltes Gràcies Soldiraida!

FERNANDO MAFÉ

Ací el tens. El creador dels cartells de la Massa Crítica a València és Fernando Mafé. Porte molt de temps lloant la seua creativitat i la manera tan bonica que té d’animar-nos a participar a la Massa Crítica i avui un amic (es diu el pecat però no el pecador) m’ha fet arribar la seua pàgina al flickr.

Et pose l’enllaç per a que pugues gaudir, com jo ho he fet i ho faré, de la seua manera de vore les coses: ferelmafe’s photos

Per si no tens prou també té pàgina en youtube que és on penja els vídeos de Massa Crítica de València: http://www.youtube.com/ferelmafe

(No el conec, espere que no li sente malament la publicitat que li he fet…)