Un dissabte qualsevol: 10′30 esmorzar. 11′30 comprar l’arreglo de la paella. 12′30 partida de tenis, piscina, entreteniments diversos… 14′00 Violeta (que gran eres!) comença a fer la paella. 16’00 dinarot al campet. 19h cap a casa a dormir sense sopar… (alguns/es encara tingueren força per anar de concert… altres per anar fins Benicarló… altres per tancar-se a casa…)
Me vaig encarregar, encara no sé perquè, d’organitzar una eixida per l’Albufera per als amics del poble. La idea era pegar una volteta en barca amb els nanos i després anar a algun lloc a dinar. Vaig enviar un correu per informar de la idea, la data i el lloc on dinaríem i únicament se van apuntar 32!
Amb la col·laboració de Rocío vam acordar que Luis del Palmar ens faria la ruta amb la seua barca i ens explicaria les coses més curioses que amaga l’albufera. Realment ha estat fantàstic. Primerament ens ha ensenyat unes barraques típiques valencianes i ens ha contat alguna curiositat d’elles (que me la guardaré a la butxaca…). Després ens ha explicat com es pesquen les anguiles. Ens ha ensenyat on estan les reds on s’engangen i hem tingut la sort que en una d’elles hi havia una grandíssima. Segons ens ha explicat no era la època per la lluna i la llum… però, inclús ell, ens hem quedat flipats! Després hem passat per una zona que té reservada l’Ajuntament de València. Aquesta zona la útilitzen les aus per refugiar-se en temps de caça. Després hem donat una volta gaudint del paisatge, del sol, de la llum, de les aus i de la companyia.
Per dinar, havíem reservat en Blayet en el Perellonet. L’havíem reservat perquè té un parc infantil al seu interior que ha fet les delícies dels/les nostres fills/es. Mentrestant nosaltres ens hem menjat unes tapes de clotxines i esgarraet i després arròs negre alguns i altres arròs a banda. Per plenar els forats que encara alguns teníem (quasi tots/es… per no dir tots/es) hem demanat postres caseres i/o gelats artesans. El menjar estava molt bo. El servei ha estat ràpid (tot i ser 32 en total). El preu correcte.
Total, que un dia complet. Un dia entre amics i amigues. Un sol fantàstic. Un passeig en barca que ens ha deixat en ganes de mes. Un dinar que el repetirem enseguida que pogam. I un cansament i uns bons moments que m’emporte demà a treballar en proporcions iguals…
D’un mòbil a un altre mòbil. També hauré de reconèixer que en el moment de fer-la m’ha paregut divertida. Ara, amb la tranquil·litat que donen uns coets sonant des de fa més de mitja hora, no me pareix tan divertida… no sé si esta nit podré dormir…
El diumenge 17 de maig era la Trobada d’Escoles en Valencià a l’Horta Sud. En principi era el dia 10 però es va suspendre per la pluja. El dia 17, després d’estar fent un dia fantàstic durant tot el matí, es va posar a ploure cap a les 15 hores i no va haver altre remei que suspendre-ho. Així ens ho va comunicar el Guaix.
La gent de la Colla de l’Olivar havíem d’acompanyar les escoles d’Alaquàs en la cercavila de la Trobada. Abans d’eixir del poble ens van avisar que no hi havia acte i ens vam quedar al poble per tal de fer algunes tocates i aprofitar el temps.
Eva i Paco, amb l’alegria del moment, ens van divertir amb la imatge que hauràs vist més amunt. La mare de Déu i Sant Josep. Quasi res!
