Una amiga meua (moltes gràcies Esther) me va enviar el discurs que va fer Steve Jobs, un dels dos creadors d’Apple, en l’obertura del curs 2005 a la Universitat d’Stanford. El mail anava acompanyat dels següents versos de Gabriel Celaya:
Cuando se miran de frente
los vertiginosos ojos claros de la muerte,
se dicen las verdades
El vídeo no té desperdici:
L’Espaivisor és una combinació de sala d’exposicions i restaurant. Situat al centre antic de la ciutat de València, espaivisor és una xicoteta perleta vegetariana (com a restaurant) i un local on s’exposen obres en format fotogràfic i vídeo.
D’entrada, l’espai reduït amb taules mínimes produeix un efecte d’intimitat. La carta, amb menjar vegetarià, és per triar primer, segon plat i postres. Jo vaig demanar sopa oriental amb noodles, shitake, bambú i algues de primer que no me va dir molt i, de segon, un plat de pasta que no vaig provar molt perquè tenia formatge (tot no pot ser…). Va ser curiós que, al comentar que no m’agradava el plat pel tema del formatge, el cuiner es va apropar i ens va preguntar si hi havia alguna cosa que no ens agradava i volíem que ens canviara algun plat. Ens va sorprendre l’atenció. Ens va parèixer bo el detall.
En resum, espaivisor ens va agradar molt per la idea de combinar menjar en espai d’exposició. El menjar no ens va parèixer res de l’altre món però està bé conèixer vegetarians a la ciutat de València.
Seguint amb la vida patidora que tinc, anit vaig ser convidat a sopar al Tapa2 Gastronomik. Un localet xicotet molt prop del mercat central de València.
Vam demanar tres tapes. Cadascuna d’elles més sabrosa. Molt bona presentació. Molt bon tracte. Molt bon estar i tranquils (estàvem a soles…). El cuiner i la cambrera ens van atendre de meravella.
Un local plenament recomanable. Xicotet i acollidor. Per prendre alguna cosa amb gust, qualitat i bon preu. Després el plan pot continuar de copes pel Carme (nosaltres ens vam anar a casa a dormir… l’edat no perdona!).
Tot açò, regat amb molt companyia… una vetlada de dimarts nit inmillorable.
En Torrent hi ha un local que es diu Cerveceria Rio Mundo. Un local xicotet que està especialitzat en cerveses i que té unes tapes que són de luxe. L’amo del local, Carlos, atén de meravella i no escatima temps en donar explicacions de tot el que ell sap. Ja siga la quantitat de cerveses que tenen, la quantitat i qualitat del menjar que tenen ixe dia per vendre, alguna anècdota personal… És un plaer anar allí, trobar lloc, i sopar.
Carlos ens va contar que és la tercera generació de la seua família que es dedica a comercialitzar cerveses. De fet ell, des de fa 8 anys, també en produeix. Fa, aproximadament, 200 botelles a l’any i que, entre amics, familiars, coneguts, etc… únicament li’n queden 3 o 4 per a consum personal. Doncs bé, al finalitzar el sopar, ens va regalar quatre botelles de la seua producció (les pots vore a la foto) i ens va dir que ens esperàrem un mes per obrir-les. Millor si eren sis mesos. Tot un plaer. Li ho vam agrair amb sinceritat. Quedarem per a beure-nos-les i anar i comentar-li que ens ha paregut… Tinc unes ganes!
De la companyia d’ixa nit et puc comentar que vaig conèixer a Jordi. D’agradable conversa. Fresc i actiu. Vam estar tota la nit xarrant d’unes coses i altres. Sobretot del que opinem d’alguns temes. Feia temps que no sopava amb Sonia i Esther i… la veritat és que trobe a faltar estos moments. Quant més temps passa, més alegria senc al trobar-nos.
Com tot anà tant bé, estic segur que prompte serà el proper sopar per menjar, beure, parlar, riure, somiar…
Aquesta imatge ja té nom: ENTRE COPES!
Amb l’excusa de beure’ns una botella de vi tinto (en serien més…) Cune Reserva del 2004 vaig tindre un soparet amb 4 personatges. Bego, Esther, Sonia i Rocio al voltant de la taula (amb Esther de chef) vam parlar sobre les nostres coses. I les d’altres…
La conversació va ser distesa i divertida. Destacaré, per lo impactant que me va resultar, un moment de la nit que van parlar sobre aspectes de les dones que la fan més o menys atractiva (segons com es mire…) (jo escoltava perplex…). No entraré en detalls, per no causar-te un trauma irrecuperable (com el que jo tinc ara), però et diré, únicament, que: NO ÉS ORO TODO LO QUE RELUCE!… O NO!
Inclòs amb això, va ser una nit superdivertida. Ho vaig passar d’allò més bé (com de costum) i ja estic esperant el proper sopar amb aquesta gent per passar-ho, una altra vegada, acompanyat d’unes meravelloses persones.
És curiós com, després d’estar trenta anys sense expressar els meus sentiments i ni preocupar-me (quasi res) del que senten les altres persones, l’últim any ha estat un canvi en mi i en les persones que m’envolten. Amb soparets acompanyats de bon menjar (menys quan cuine jo), bon vi i molt bona companyia.
Aquesta setmana en porte dos. Molt interessants. Molt dolços. Traguent els sentiments que es poden traure… i alguns dels que no. Amb sinceritat i confiança.
Moltes d’estes converses han anat sobre l’apassionant món de la parella. Quan la pràctica supera la ficció. Filosofant sobre el sentit de les coses quan, en moltíssimes ocasions, es demostra que dos més dos mai són quatre. Persones que busquen el que no tenen. Persones que tenen el que no busquen. Individus solitaris que troben parella i individus que busquen parella i no en troben. Individus que no comparteixen el que senten i que són conscients que això angoixa la seua parella. Parelles que tenen una relació i que pensen en un altra. Persones que necessiten variació en TOT i això els dona estabilitat. Persones que busquen tapar les seues carències amb la parella. Persones que estimen algú impossible. Persones que tenen una doble vida. Parelles separades que viuen junts. Parelles juntes que viuen separades. Persones que tenen l’habilitat d’enamorar a la primera que passa i que canvien de parella tan prompte com s’acaba la passió. Persones que es senten abandonades per algú amb la que han compartit moltes vivències, sentiments, angoixes… i ara es senten traïdes. Persones que enamoren i, quan se’n van, deixen molts bons sentiments.
Anit me vingué a la ment la cançó dels Pets, Cercles viciosos, per a que et faces una idea del que estic parlant sobre l’apassionant món de la parella:
D’en Manel,
Que s’entén amb la Pilar,
La que un dia es va trobar
El seu home al llit cardant amb un tal Joan.
Més o menys tothom s’equivoca
I s’enreda amb qui no toca.
I és tant cert
Que ningú es conforma amb el que té,
Fins que un dia es troba
Abandonat
Per qui sempre va ser al seu costat.
Sara sap,
Que la història amb el Joan,
No va enlloc perquè és casat
Amb la mare d’aquell noi que la mira tant.
Un tal Pep,
Que festeja mb la Remei
Que és de Valls i un dia al mes
Rep la Sònia que així es venja del seu Ernest.
Al carrer Vicent Andrés Estellés d’Alaquàs hi ha un bar-restaurant que va obrir l’any passat, el qual tenia ganes de tastar. Es diu La Rosa.
Dimecres a la nit va ser la ocasió que esperava. Junt a Esther, Sole, Sonia i Vicent, vam fer un soparet amb 5 tapes diferents acompanyades de dos botelles de vi negre Solo (la etiqueta del vi és un fons blanc amb una frase que forma un caragol).
Del menjar es pot afirmar que no és res de l’altre món, en quant a qualitat. Tot i ser molt més elaborat que qualsevol bar-restaurant d’Alaquàs, no deixa de ser curiós que els patés, per exemple, que eren de tres sabors diferents, feren pràcticament el mateix gust… i que el gust no era ni intens. També una llàstima que la tele (tocava futbol) tinguera el volum prou alt com per a no deixar-nos tindre una vetlada tranquil·la. Destacable també les escurabutxaques (típiques dels bars de baixa qualitat). Una llàstima que en Alaquàs no hi haja un bar-restaurant que estiga entre el nivell de qualsevol bar i La Sequieta (que és de gama alta). La Rosa ho intenta però es queda pel camí…
De la companyia del sopar poques coses puc afegir que no siga bo. Parlàrem dels viatges, dels somnis, de les cases que ens volem comprar, de les vpos, dels vins, de les vacances, dels amors que se’n van i dels que (ESPEREM!) que vinguen (JA!)… Ens ho passàrem molt bé i ‘patirem’ algun que altre efecte del que provoca menjar poc i beure un poc més…
D’ací 15 dies tenim una altra convocatòria. Si vols saber més tingues un poc de paciència.
