He trobat una recepta que me va passar el meu amic Enric que ve al pel per aquests dies de tant de fred. El text amb la descripció del menjar i de com cuinar-lo diu el següent:
Valencianíssim menjar d’estiu, entreteniment estimulant que acompanya dinars i sopars; i no poques vegades, esmorzars matiners; o els berenars de les llargues vesprades estiuenques. Salmorra de pimentons verds -grossos, tendres, cruixents-, o de tomaques, també verdes; o mixta d’ambdues hortalisses. Si no us desagrada el coent, no deixeu de posar-hi vitets verds, i grans, i tendres…
En una gerra o gerreta posarem aigua i sal, en proporcions justes i hi farem la prova de l’ou; és a dir, introduint en el líquid un ou fresc com corfa; si no sura, és que li falta sal; si sura, ja en té prou. Després, anirem introduint i mesclant-ho bé amb un culleret de fusta (no deu usar-se mai res metàl·líc) les verdures esmentades i les herbes corresponents: sajolida, pebrella, fulles de llimera, de garrofer, de canya verda. Hi afegirem llimes tallades en quarts i una porció de vinagre, mig gotet, un o dos, segons la grandària de la gerra. Els pimentons (i els vitets) s’hi han de posar amb un tall vertical pel mig. Si són grossos, amb dos talls verticals en freu; i les tomaques, amb un tall penetrant horitzaontal.
La gent del poble més ficada en aquestes tradicions casolanes recomana molt que les hortalisses; si es vol que es mantinguen com cal (dures, tendres, turgents), han de ser collides la vespra, al caure el sol. Si són collides de matí, es faran molles, no gens cruixents. Als quatre o cinc dies, quan la verdor de l’hortalissa ha pres un to groguenc, ambrat, vidrenc, ja pot menjar-se. Aquesta salmorra no admet ceba. Les cebetes, amb talls, només demanen el vinagre. També es posen en vinagre bajoques molt tendres, ramets de coliflor, petits cogombres, llesquetes de carabassa, vitets…
Curiositats o no. Aquest migdia he fet un arròs amb conill i verdures i la recepta la he trobada al mateix blog on he trobat la imatge de la salmorra. Entra, val la pena: DEL REBOST AL CELLER el blog de la cuina tradicional de la costa Mediterrània.
Gràcies a Enric i a Del Rebost al Celler per crear aquest post…
