L’HERETAT DE PERE

Primer vam anar a Bellús a vore el paratge on està la Cova Negra. El riu albaida creua la zona on es pot pràcticar l’escalada, el ciclisme de muntanya i el senderisme. Aquests dies, amb la pròxima vinguda del fred, els arbres es preparen per passar l’hivern i les fulles grogues ocupen les copes dels caducifolis.

Després d’haver fet gana se n’anàrem a Quatretonda. Allí està l’Heretat de Pere. Casa Rural, mini granja i restaurant on ens havíen dit, amics de la Vall d’Albaida, que es menjava bé. Vam anar a comprovar-ho. I, realment, és un encert total. Érem 10 adults i 8 xiquets/es i vam estar en dues taules amb l’arròs al forn per als més menuts i, per als adults,  no sé quants entrants sabrosíssims i dos perols de fang plens de carn de cabridet amb alls. Impressionant. Vam menjar el que podíem i més. I vam compartir taula amb els amics i les amigues en un racó acollidor i ple de gent dels pobles del voltant. Un lloc casolà però que no et deixarà indiferent.

LA COLLA FA COLLA…

Senc ensenyar-vos aquesta imatge. Les paelles ixen bé i estaven millor, però els cuiners, com pots veure, no estan ni de bon veure. El dissabte vam fer convivència festera amb la gent de la Colla l’Olivar de Dolçaines i Tabals al campet de Paco (una de les panges de la foto).

Vam esmorzar, vam jugar al tenis, ens vam banyar a la piscina, vam suar, vam beure, vam riure, vam menjar paella, vam beure, vam xarrar, vam beure, vam beure, vam beure… i ja no recorde res més!

Quedava pendent la afoto i ací la tens!

LA FAMÍLIA ÉS LA FAMÍLIA

Com deia aquell famós mafiós: la família es la familia… i això no ho canviaria jo per res.

El diumenge vam fer una altra cel·lebració de la boda de la meua germana i el meu cunyat. Ja en van tres! Ho vam passar molt bé (com no podia ser d’altra manera). El menjar, la beguda, la companyia… tot perfecte!

Me va molar molt el bon rotllo entre els més menuts de la família. Ací els tens a la foto. Jugaren, únicament, a tot. Primer de cavalls. Després a fer montonets. Després a pillar-se. Amb la trompa. Amb el matalàs. Amb la cuina… uf! Quin cansament. Ja no tinc edat per aguantar el seu ritme.

Emma, Bernat, Xavier, Jordi i Núria. Meleta pura per als sentits i per a la família!

ARAGUANEY

Per a mi, tirar-li una maneta a un amic ha estat sempre la justificació perfecta per a compartir conversa, per a compartir experiències i per a compartir (en el millor dels casos) un bon dinar i/o sopar.

L’Araguaney ha estat un dels millors llocs on he pogut experimentar el que t’he comentat al paràgraf anterior.

Li vaig fer un favor al meu amic Ivan i ell m’ho va tornar de la manera que sap que m’agradaria: compartint taula a l’Araguaney! Evidentment va encertar!

De tapa vam demanar pernil i per a beure una cerveseta fresqueta. El plat fort del dia va ser una rubia per a cadascú. Les imatges no deixen dubte:

Tot molt ben regaet amb un vi de Concaç, Finca de la Estacada, que ens va agradar molt. Del preu hauràs de parlar amb Ivan…

GENOVÉS II i XAVI ALFONSO

Paco Cabanes, el Genovés, és un mite en el món de la pilota valenciana. El seu fill, Genovés II, continua la saga familiar i és mostra com el millor jugador de pilota que hi ha en l’actualitat.

Alt, fort i àgil. Genovés II es mostra a la pista molt segur. En Alcàsser no va haver color. Junt a Sarassol II i Hèctor, fan un trio com fa anys no s’han vist. És emocionant vore com cadascú al seu lloc trau el millor del seu joc. Amb una tranquil·litat. Amb una seguretat. El respectable es sorprèn quan fallen. Crec que van fallar cadascú una vegada!

Una partida aburrida. Tot i la qualitat dels guanyadors. Va ser massa poc emocionant. Tot i això continua resultant emocionant vore les partides des de l’escala. Compartint comentaris amb els mes veterans aficionats de la pilota. Entre els puros. Entre les apostes (en Alcàsser en van haver molt poques). Entre els crits d’ànims i els aplaudiments. Entre les exclamacions de sorpresa quan hi ha un joc emocionant.

La competició continua. Toquen les semifinals. Hem vist dos partides en les que han jugat tres dels quatre equips que han passat i ho tinc clar. El millor, amb diferència, l’equip de Benidorm: Genovés II, Sarasol II i Hèctor. Jo aposte per ells.

Xiquets, va de bo!

Per finalitzar el cap de setmana, el meu cunyat Xavi Alfonso, que és molt bon cuiner, ens va delectar amb un meravellós arròs amb anguiles. Per a xuclar-se els dits!