Després d’una llarga i divertidíssima nit i quan, amb no pocs esforços, trac forces d’on no n’hi han per anar de bon matí al treball, me trobe aquesta ‘agradable’ nota escrita per (a partir d’ara) uns ex-amics:
QUE CABRONS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Així va quedar l’últim cartell del gas natural a l’escala de la meua finca… I JO TAMBÉ!
La meua amiga Merche m’ha fet arribar aquest cartell al seu pati. Important els detalls: cada vecino baje su pozal, es importante la asistencia (si no ja me diràs) y ganas de trabajar (que esto no es España coño!… donde uno trabaja y los otros miran!)
Gràcies Merche!
Com a mínim deixen la possibilitat que algú es vulga arriscar… Ara, si algú es queda atrapat, jo no el pense ajudar! De la falta d’ortografia…
Feia temps que no te posava un somriure a la boca amb un cartell d’estos que pengen al meu pati. Ací el tens…
El cartell estaria faltant a la veritat (com diuen els polítics), però a mi me va convèncer i li vaig fer cas…
Continuant amb la sèrie que vaig començar al juliol al meu blog, avui et penge un nou cartell que ha deixat algun veí/veïna al pati. Sense comentaris…
Com no podia ser d’altra manera, la falta ortogràfica està inclosa en el pack. Ja li he demanat a la meua germana que li pose preu al pis. Estos moments no tenen preu…
El meu canvi de domicili m’ha portat també una nova relació amb els meus veïns i veïnes. Et puc assegurar que, de moment, no en tinc cap que siga atracativa…
Al cas. Tenim un tauló d’anuncis (per dir-li d’alguna manera) que s’utilitza per a dir les necessitats i les coses que ens molesten de la manera més bèstia que es pot. Ací tens un exemple:
LOS PERROS CAGAN Y MEAN EN LA CALLE O EN ZONAS ADECUADAS PARA ELLOS… NO EN EL RELLANO DEL 1º PISO. GUARROS
Aquest és el segon cartell que veig. El primer versava sobre el despertador d’uns veïns que viuen al primer pis i que es podia escoltar a partir de les 6’30h des del tercer. De fet, jo mateixa el vaig disfrutar un matí que m’havia gitat a les 4h. El veí de baix que es segurata me va preguntar si jo era el responsable i li vaig dir que la meua germana m’havia dit que era el del primer pis. Als pocs dies va aparèxier un cartell al tauló d’anuncis on, de manera delicada, s’enrecordava de la mare del propietari del despertador. Des d’aquell dia ja no s’escolta. Com a mínim funciona.
Aquests cartells els aniré penjant. Ja voràs que interessant!
