DES DE KIREEI FINS…

A partir del blog Kireei (del que sóc un fidel admirador) entre i ixc de blogs sense parar. De vegades me perc i no sé ni des d’on he començat. No sé si ha estat aquest el fil que he seguit aquesta vegada però del Kireei he anat a Decora Recicla Imagina per vore com es fan els segells de suro. Després he entrat al flickr d’Annwood per vore un castell espectacular fet amb cartró. He trobat un calendari original al blog Desgin*Sponge. Al Pimienta Rosa he pogut llegir una entrevista interessant a la gent de Caos Magazine. He passat per El Costurero per envolver sueños d’estos nadals i he acabat visitant el Festivalet, la fira de les coses fetes a ma, del passat desembre del 2010.

Un viatge ple de detalls, curiositats i sorpreses. Si el fas, segur que et passa com a mi i t’acabes perdent pels seus móns!

Bon viatge!

EL COCHE DE TU PADRE

El Kireei continua aportant-me coses boniques i cada dos per tres entre per dotorejar i gaudir dels seus descobriments. I, per si se m’oblida, Cristina me fa un comentari al blog i me recorda que allí estan…

Doncs bé, uns dels últims descobriments que he trobat al Kireei ha estat ‘El coche de tu padre‘. Una web on pots triar el model de coche que tenia ton pare i/o ta mare, tries el color i te pots fer una samarreta ben xula. Del Kireei he tret aquesta imatge que a mi me recorda el meu amic Jaume i la seua família. Amb una màquina com aquesta anàvem a Calicanto a tota pastilla amontonant-nos a cada corva ja que la seua suspensió era tan llarga que pareixa una barca.

Per cert, el Simca 1200 de mon pare no apareix que si no… samarreta al canto!

15é CAMPIONAT EUROPEU DE BICIMISSATGERS

Des del blog de l’editor gràfic de Público.es, La mesa de luz,  he trobat la notícia i les imatges (espectaculars) del 15é Campionat Europeu de Bicimissatgers, el ECMC 2010.

Una de les tantes imatges que té l’article de La mesa de luz és aquesta (m’ha costat moltíssim seleccionar-ne una):

I a la web del ECMC 2010 he trobat un vídeo que m’ha fet vindre a la memòria el meu amic Carles. El video es diu ECMC 2010 School Alleycat. Doncs bé, el crac que guanyà l’últim Alleycat organitzat a la ciutat de València va ser exactament el meu amic Carles. Un crac. Una màquina! Que per cert, experiments amb gaseosa, però este cap de setmana experimentarà l’ascensió a un 3000 als pirineus. L’Aneto pel corredor d’Estasen. Quasi res! Escalada en gel a lo gran. I farà que els meus crampons patixquen el que no patixen amb mi. Ja ho contarà al blog. Bé, al cas… Tornem. Ací et penge el vídeo de l’Alleycat este de Budapest. Mola:

DIA DEL LLIBRE, BLOGS I HOUSE

Curiositats o no, la meua germana me va comentar que Arcadi Alibés havia escrit un llibre sobre córrer: Córrer per ser feliç. En aquesta entrevista a TV3 podràs vore sobre que tracta. Casualitats o no (ja estem com sempre!), llegint els blogs més actius del wordpress vaig trobar-ne un d’un tal Miquel Bonfill Asperó que havia escrit un post sobre el Sant Jordi 2010 i llibres per córrer. Segons conta Miquel, va tindre una lesió que el va obligar a guardar repòs durant un temps que al final li va servir per llegir… sobre que? Sobre llibres per córrer, l’afició que havia deixat de practicar per la lesió.Doncs en aquest post descriu 6 llibres dedicats a l’apassionant món del córrer. Apassionant i cansat! Un d’ells, és el que me va recomanar la meua germana…

Aprofitant l’entrada al seu blog, vaig estar mirant més cosetes que havia penjat i realment me va agradar moltíssim. Algunes coses curioses que enllacen amb altres que estic vivint i que ací no contaré… En relació al que si i no es conta en un blog, anit al House van tractar ixe tema… i va ser molt interessant.

LA CINEMATK DE JOE MARLANGO

I com estes tres últimes entrades van de cine i he descobert un blog de cine que m’agrada doncs escric açò: La cinematk de Joe Marlango. M’agrada. Perquè? Per tres motius principalment:

1. Perque m’agrada molt com fa les crítiques i que diuen en elles…

i 2. Perque Marlango ha estat un nom que m’ha donat bon feeling…

i 3. Perque Marlango és un grup que, tot i no seguir la seua discografia, sempre m’ha portat bon rotllo…

COSES BELLES

Una de les felicitacions que he rebut per a aquest 2010 que just acaba de començar, l’he rebuda d’una ex companya del treball. Cris (i Biel) es recorden dels amics i les amigues en aquestes dates tan senyalades.

A partir d’aquesta felicitació torne a entrar al Kireei, un blog de coses belles, un espai dolç i cuidat on s’entremesclen idees, cases, imatges, jocs, ecologia, menjars… sense oblidar que totes aquestes coses les podem viure amb els nostres fills/es. La felicitació de Kireei.com ja demostra el detall en que fan les coses:

De kireei entre en daisy yellow blog. Un altre tendre racó en la freda escena cibernètica. Amb la mateixa cuidada en escena també aporta bones idees.

I també entre a l’espai de Martha Stewart. Un altre espai cuidat amb idees i dissenys.

Se m’oblidava, també n’he trobat un altre: el blog de Caterina Pérez (curiosament com es diu una amiga meua). Aquest últim també m’ha agradat moltíssim per l’extremada sencillesa i per lo fàcil que se m’ha fet empatitzar amb el que escriu i com ho escriu…

Reconec que dispose d’una nula visió en tema de dissenys. Però no he pogut evitar penjar-ho al blog. Serà perquè porte tres dies seguits entrant i dotorjant articles? Serà serà…

EGUNKARIA

El tema d’Egunkaria me continua proporcionan el meu percentatge de dubtes en la justicia i en la societat democràtica en la que suposadament vivim.

Del blog zigaurre he tret la declaració traduita al castellà i també l’euskera:

Egunkaria libre, Bilbo 2009-12-19.mp3 (123 KB)

MANIFESTACIÓN DE BILBO – DECLARACIÓN

¡Amigos/as, buenas tardes!

Lo que la meteorología no nos ha dado, nos lo habéis dado vosotros/as, con vuestra presencia gigantesca, con vuestro calor. Por eso, buenas tardes.

Muchas gracias a todos/as los/as que habéis venido a Bilbo. Muchas gracias a todos/as los que queríais y no habéis podido venir.

Aquí estamos todos/as. Nos reúne Egunkaria. Este pueblo necesita reunirse.

Acabamos de llegar de la Audiencia Nacional de Madrid.

Hace mucho frío allí. Y en este día frío, estoy seguro de que entendéis de qué estoy hablando. Allí hace mucho frío para todos/as los/as que nos hemos reunido en esta manifestación.

Junto con los encausados de EGUNKARIA, estos días también hemos encontrado allí a trece jóvenes y sus familias, dispuestos también a enfrentarse a un juicio. Hacía el mismo frío allí para todos/as.

Les enviamos nuestro abrazo. Y les enviamos también nuestro abrazo de solidaridad a los miembros de Udalbiltza que pronto van a ser juzgados allí.

Amigos/as, también hacía mucho frío, hace siete años, cuando la Guardia Civil nos llevó al cuartel general de Tres Cantos. Veíamos los bordes de la carretera nevados por las rendijas, cuando nos llevaron en sus coches, con la cabeza gacha, a toda velocidad. Hacía frío en aquella cueva oscura en la que nos tuvieron aislados, a patadas e insultos. Para algunos de nosotros también vino la cárcel después.

Mucho frío, asimismo, el de estos siete años.

Si no hubiera sido por vuestro calor, por el que hemos recibido de una amplia y plural sociedad vasca, de ciudadanos/as de a pie como nosotros, de organizaciones sociales, de sindicatos, de partidos políticos, de instituciones, hace tiempo que estaríamos rígidos en un pozo negro de olvido.

En lugar de eso, esta semana hemos aparecido con la cabeza muy alta en la Audiencia Nacional de Madrid.

No por nuestra voluntad. Como hace siete años, contra nuestra voluntad. Pero gracias a vosotros/as, esta vez con la cabeza bien alta.

Y así iremos y volveremos a lo largo del mes de enero, conforme al calendario que nos han puesto. Gracias a vosotros/as, con la cabeza bien alta.

Muchas gracias, a todos, a todas, una vez más. Muchas gracias a todos/as y a cada uno/a de los/as vascos/as que nos habéis cobijado. En nuestro nombre y en el de nuestras familias, muchas gracias Euskal Herria!

No es por nosotros. Sabemos por qué fue: porque agredieron al EUSKARA y, junto con el idioma, agredieron a los/as euskaldunes; porque atacaron al único DIARIO en el mundo que publicaba íntegramente en euskara; porque golpearon al euskara que da identidad, personalidad al/la ciudadano/a vasco/a, al euskara que amamos… por eso es por lo que el pueblo vasco dijo, hace siete años, ES SUFICIENTE, YA BASTA. Y como entonces, también ahora.

Por eso decimos hoy, alto y claro, para que lo escuche todo el mundo: EGUNKARIA LIBRE.

No queremos que nos impongan una condena. No queremos que, a través de nuestra condena, abran el camino para que en el futuro condenen al trabajo en favor del euskara.

La única forma de empezar a corregir esta injusticia es la ABSOLUCIÓN.

Pero no esperamos Justicia. Ya no. La Justicia exigiría, además de nuestra absolución, la reparación del daño y la condena en el banquillo de los responsables de esta destrucción. No esperamos eso. Pero no aceptaremos otra cosa menos que la absolución de todos y cada uno de nosotros.

Amigos/as, para terminar, nos cerraron EGUNKARIA porque era libre.

Nos han castigado estos siete años porque nos tomamos la libertad de crear EGUNKARIA.

¡Que no vuelva a ocurrir una injusticia de este calibre!

Los/as euskaldunes, los/as ciudadanos/as vascos/as, queremos vivir libres, en una Euskal Herria libre donde EGUNKARIA sea libre.

Muchas gracias, y ADELANTE!

Bilbo, 19 de diciembre de 2009.

Joan Mari Torrealdai, Iñaki Uria, Txema Auzmendi, Martxelo Otamendi eta Xabier Oleaga, encausados de Egunkaria

BILBOKO MANIFESTAZIOA – ADIERAZPENA

Adiskideok, arratsalde on!

Eguraldiak eman ez diguna zuek eman diguzue, zuen presentzia erraldoiarekin, zuen beroarekin. Horregatik arratsalde on.

Eskerrik asko, Bilbora etorri zareten guztioi. Eskerrik asko etorri nahi eta ezinean geratu zareten guztioi ere.

Hemen gaude guztiok. Egunkariak biltzen gaitu. Bildu beharra dauka herri honek.

Madrilgo Auzitegi Nazionaletik iritsi berriak gara.

Hotz handia egiten du han. Eta egun hotz honetan, ziur naiz ondo ulertzen duzuela zertaz hitz egiten ari naizen. Manifestazio honetan bildu garen guztiontzat egiten du han hotz handia.

EGUNKARIAko auzipetuokin batera beste hamahiru gazte eta euren lagun zein senitartekoak aurkitu ditugu egunotan Auzitegi Nazionalean, haiek ere epaiketa bati aurre egiteko prest. Hotz berdina egiten zuen han denontzat.

Bihoakie gure besarkada. Eta bihoakie bereziki elkartasunezko gure besarkada, laster batean gu bezala epaituko dituzten Udalbiltzako kideei ere.

Adiskideok, hotz handia egiten zuen duela zazpi urte ere Guardia Zibilek Madrilgo Tres Cantos-eko kuartel nagusira eraman gintuztenean. Bide bazterrak elurturik ikusten genituen zirrikituetatik, burumakur, autoetan sartuta abiada bizian eraman gintuztenean. Hotza egiten zuen bakarturik, ostikoka eta irainka ibili gintuzten leize-zulo ilun hartan. Gutariko batzuentzat kartzela ere etorri zen gero.

Hotz handia, zazpi urte hauetakoa ere.

Zuen guztion berotasunagatik izan ez balitz, euskal gizarte zabal eta askotarikotik, gu geu bezalako herritar arrunten aldetik, erakunde sozialetatik, sindikatuetatik, alderdi politikoetatik, instituzioetatik, adierazi zaigun beroagatik izan ez balitz, honezkero gogortuta geundekeen ahazturaren zoko beltzean.

Horren ordez, aste honetan bertan burua ondo goian dugula agertu gara Madrilgo Auzitegi Nazionalean.

Ez gure gogoz. Duela zazpi urte bezala, gure borondatearen aurka. Baina zuei esker, burua ondo altxata oraingoan.

Eta horrela joan eta itzuliko gara urtarrilean zehar, ezarri diguten egutegiaren arabera. Zuei esker, burua goian dugula.

Mila esker, guztioi, beste behin ere. Mila esker, zelan edo halan babesten gaituzuen euskal herritar guztioi eta bakoitzari. Gure eta gure familien izenean, mila esker Euskal Herria!

Ez da gugatik. Badakigu zergatik izan zen: EUSKARA bera eraso zutelako eta hizkuntzarekin batera euskaldunok eraso gintuztelako; munduan euskara hutsean argitaratzen zen EGUNKARI bakarra eraso zutelako; euskal herritarrari izaera, nortasuna, ematen dion euskara, euskal herritarrak maite duen euskara, jipoitu zutelako… horra zergatik esan zuen euskal jendarteak NAHIKOA DA, ASKI DA, duela zazpi urte. Eta orduko moduan orain ere.

Horregatik diogu gaur, ozen, mundu zabalak entzuteko moduan: EGUNKARIA LIBRE.

Ez dugu nahi gure aurkako zigorrik. Ez dugu nahi gure aurkako zigorraren bitartez euskalgintzaren aurkako zigorrari bidea etorkizunean ireki diezaioten.

ABSOLUZIOA da injustizia eta bidegabekeria zuzentzen hasteko aukera bakarra.

Ez dugu Justiziarik espero, ordea. Jada ez. Justiziak, gure absoluzioaz gain, kalteen ordaina eta txikizio honen errudunak akusatuen aulkian zigortzea eskatuko luke. Ez dugu hori espero. Baina gutariko bakoitza eta guztion absoluzioa baino gutxiago den ezer ez dugu ontzat emango.

Adiskideok, amaitzeko, EGUNKARIA librea zelako itxi ziguten.

EGUNKARIA sortzeko libertatea hartu genuelako zigortu gaituzte zazpi urte hauetan.

Ez dadila berriz ere antzeko bidegabekeriarik gerta!

Euskaldunok, euskal herritarrok, libre bizi nahi dugu, EGUNKARIA libre izango den Euskal Herri librean.

Eskerrik asko, eta AURRERA!

Bilbon, 2009ko abenduaren 19an

Joan Mari Torrealdai, Iñaki Uria, Txema Auzmendi, Martxelo Otamendi eta Xabier Oleaga Egunkaria-ko auzipetuak

La traducción al castellano la he hecho deprisa y corriendo, así que seguro que contiene más de un error. El texto auténtico es el original en euskara.

LA MESA DE LUZ

He descobert el blog de l’editor gràfic del Público.es, La Mesa de Luz. Les imatges que es publiquen son tan bones com la que ací et penge i, de pas, m’he enterat d’una exposició a la ciutat de València.

V15. VALENCIA, 10/12/2009.- El fotógrafo cubano Liborio Noval dedica una foto de Fidel Castro junto a una del Ché Guevara en la exposición “Miradas reveladoras”, una muestra que plasma la belleza épica y la carga simbólica de la revolución castrista y sus protagonistas a través de la mirada de nueve fotógrafos cubanos que se puede contemplar desde hoy jueves en una de las salas del Instituto Valenciano de Arte Moderno (IVAM) de Valencia. EFE/Kai Försterling