LA TAULA DE PAULA

Pintor Vilaprades, 6-8 Bajos
46008 Valencia
Telf: 963.848.948

Per tancar el 2009, uns companys de treball vam decidir anar a sopar a La Taula de Paula.

Aquest Restaurant-Braseria, situat a la ciutat de València, ja havia estat visitat per nosaltres en una altra ocasió i, tot i que el preu ens va parèixer un poc elevat, el lloc, el servei i el menjar reclamaven fer una repetició.

Per començar vam tapar tres o quatre entrants (que ara no recorde…) que ens van omplir prou. Però, de plat principal, carnívors que som uns, i que son altres, vam demanar tres entrecots i un de chuletillas de cabrito lechal. Meleta pura. Per beure un Sybarus. I després un altre. Jo me vaig demanar postres (per si hi havia algun espai sense menjar…) i els carajillos i els xupitos corresponents.

Una vetlada fantàstica en un lloc molt agradable per sopar. El preu me va parèixer un poc elevat, però les dues botelles de vi tenen el que tenen…

Per tancar la nit ens vam dedicar a jugar al billar i tancar pubs, jugar al billar i tancar bars… i agafar forces amb gin-tonics i mojitos… i temps vam tindre per a riure, riure, riure, riure i riure. N’haurem de fer una altra, no?

IVAN I CASA RIPOLL

Les ocasions venen quan venen. Benvingudes! Però no sempre arriben en el moment en que les desitgem. No és el cas que passe a contar.

Des de fa un temps un amic col·labora en una organització que envia assessors a Amèrica del sud per ajudar diferents candidats en eleccions o en la pròpia gestió d’algun ajuntament, demarcació, país o el que siga. Les ocasions venen quan venen. La ocasión la pintan calva diuen. A Ivan li va arribar el moment. La ocasió que desitjava li havia caigut entre les mans. El moment desitjat? Des del moment que me va preguntar jo que faria si fora ell, les meues paraules no podien dir-li altra cosa que avant! Amb la meua tradicional irreflexió li vaig dir que se n’anara. Les ocasions venen quan venen i ja tindrà temps d’arrepentir-se de no haver-ne aprofitat altres.

Sortosament per a ell va decidir anar-se’n. Aprofitar aquesta oportunitat per vore món i per ajudar els altres. I de pas, coneixer-se a un mateix (que no és poca cosa!) i tirar endavant amb aquesta meleta que li ha regalat la vida.

Acabe de parlar amb ell i m’ha vingut a la ment la nit abans d’anar-se’n. Celebràvem que un amic se n’anava a viure un dels seus somnis. Un dels seus somnis se li feia realitat. La festa va estar al nivell de la celebració. Ens portà a Casa Ripoll, al passeig marítim de València. Li vam dir adéu amb la panxa ben plena i un somriure a la boca. Quin millor adéu?