CAUSALITAT vs CASUALITAT

Aquesta nit el tema que m’ha rondat pel cap ha estat la Causalitat vs Casualitat.

Abraham defensava la Causalitat: Relació de causa i efecte que hi ha d’haver entre l’acte humà (d’acció o d’omissió) i el resultat d’un fet delictiu perquè hi hagi responsabilitat.

Jo m’he decantat per la Casualitat: Casualment, per atzar.

El tema venia per la coincidència de molts fets que tenen una relació o no amb altres. I si això podia afectar la desició d’altres aspectes futurs o no.

Per exemple. El video que pots vore en el post anterior. En principi, si l’has vist tot, no tindria més interés que un curtmetratge que pot resultar carinyós. Per a mi, quan el vaig vore, vaig flipar en colors. Resulta que la tal Sagrario és d’un poble que es diu Cervera del Llano. Segurament no tindràs ni idea per on para. Doncs jo sí que sé on està. És el poble del meu ex sogre. A més, aquesta dona es diu Sagrario Valencia. El segon cognom del meu ex sogre és Valencia. I si no vaig molt errat, mirant els pocs habitants que té ixe poble, podria afirmar, sense equivocar-me molt, que entre el meu ex sogre i Sagrario Valencia hi ha algun tipus de relació familiar. No sabria dir quin, si més proper o més llunyà… però algun tipus hi haurà. A partir d’ací jo dic: Casualitat o Causalitat?

Tu com ho veus?

MIQUEL GIL + ORQUESTRA ÀRAB DE BARCELONA + PEP BOTIFARRA

El divendres nit, convidat per Abraham i Bàrbara, vaig tindre la grandíssima sort d’assistir al concert que es va traure de la mániga Miquel Gil. Junt a l’Orquestra Àrab de Barcelona, ens van delectar amb cadascuna de les notes que van fer sonar dels seus instruments i de les seus cordes vocals. Per si faltava qualitat, Miquel va convidar Pep Gimeno ‘Botifarra’. I ja va ser massa.

Al llarg del concert es fa referència a les semblances entre la nostra música més tradicional i la d’arrels àrabs. És sorprenent descobrir com d’ignorants som (o com a mínim ho sóc jo…) en historia, en cultura, en tradició…

La qualitat de l’espectacle es va anar demostrant amb la participació de cadascun dels músics. Amb solos o en conjunt, cadascun dels que estava dalt de l’escenari donava el millor d’ell. Tots i cadscun d’ells amb una trajectoria envejable. Durant molts moments del concert vaig estar pensant en la qualitat del que estava rebent… Me va agradar moltíssim. A més del bon rotllo que transmeten.

La foto que he penjat del concert ho diu tot. Tots els que ahí estan van deixar una molt bona emprempta en el teatre de Sueca. I per això ho penge. El moment dels aplaudiments. El moment de recollir el premi a la feina ben feta. Ahi estan.

CABANYAL PORTES OBERTES 2008

Un amic ens ha fet arribar aquesta informació. Encara estem a temps!

del 17 d’octubre al 2 de novembre

Dissabtes: 17 a 21 h.  Dimenges: 11 a 14 i de 17 a 21 h.

Cabanyal Portes Obertes compleix els primers deu anys. Per aquest motiu, l’exposició que enguany hem preparat en les cases dels veïns afectats té dues vessantss: presentem una selecció del treball de huit fotoreporters que fan visibles les mobilitzacions ciutadanes produïdes al llarg d’aquests deu anys a València, i també mostrem les obres dels artistas què, amb el seu treball i solidaritat han fet posible, any rere any, aquest projecte. Un projecte d’art públic per mantindre la identitat de El Cabanyal. Esteu tots convidats.

MARÍA SUSANA GARCÍA RAMS I JOSÉ MANUEL CUENCA MOLINA PEPE ROMERO / LEOPOLDO AMIGO RICARDO P. BOCHONS GEMA HOYAS, DOLORES FURIÓ I SILVANA ANDRÉS YOLANDA HERRANZ EMILIO MARTÍNEZ I BIA SANTOS DIRTY PABLO BREZO JOSE JUAN MARTÍNEZ I MARINA SCARPATI MUNTADAS MARIBEL DOMENECH  JOSEP VICENT MONZÓ MARÍA JESUS GONZÁLEZ I PATRICIA GÓMEZ PEDRO ORTUÑO RAFA GARAY MIGUEL MOLINA, PEPE DÍEZ I GEMA HOYAS VICENTE ORTÍZ JUAN  PEIRÓ LA TEJEDORA MAU MONLEÓN OTAVIO CABRAL JUDITH KLAUS PEPA L.POQUET ENRIQUE CARRAZONI LABOLUZ MIRA BERNABEU ENRIQUE ALGARRA AMPARO CARBONELL WERNER MORON MONIQUE BASTIAANS SILVIA MOLINERO CHRISTOPH RADKE Y NICOLAUS SCHMID VÍCTOR RAMS GENOVÉS

10 ANYS DE MOVILITZACIÓ CIUTADANA A VALÈNCIA: REPORTERS GRÀFICS

JUAN JOSÉ MONZÓ FERRAN MONTENEGRO RAFA GIL JESÚS CÍSCAR JOSÉ GARCÍA POVEDA “EL FLACO” SANTIAGO CARREGUÍ MANOLO MOLINES TANIA CASTRO

Programació complementaria

A – Teatre “La Estrella” Carrer Els Angels,nº33,

.Divendres 17 d´octubre,  a les 20h i 22,30 amb la farsa musical

La Doña (el último tango de una alcaldesa).

Escrita i interpretada per TONINO i dirigida per Juli Leal.Venda d´entrades a la taquilla

Divendres 24 d´octubre,a les 20h.

Circo Malvarrosa.

Escrita i interpretada per Gabi Fariza.

Venda d’entrades a la taquilla des de 1 1/2 hora abans de cada funció

B – Greenspace, carrer Juan Verdeguer, 16-24. Macro-concert.

.Divendres 31 d´octubre a partir de les19h.

CABANYALLOWEEN: la nit dels  vius.

Venda anticipada a Ca Revolta, Carajillo, Picasso,

La Paca, Nou Kabila, El Polp, La Tavernaire, El Cafetín, C.C.Octubre, les dies 18, 19, 25 i 26 d’octubre a les cases que participen en la desena edició de Cabanyal Portes Obertes i a la  taquilla el dia del concert

C – OCTUBRE. Centre de Cultura Contemporánia. C/ Sant Ferran, 12. Exposició:  X Anys de Salvem el Cabanyal. Documentació i audiovisuals. Del 17 al 2 de novembre. La exposicio es podrá visitar tots els dies de dilluns a diumenge i de 10.00h a 20.00h (festius tancat)

Altres

D – “Pintem El Cabanyal”. Carrer Sant Pere, Diumenges de 10h a 14,30 h. (paella a l’escorxador a les 15h per als pintors)

E – Samaruc. Carrer José Benlliure, 193. Els dies 18 i 19 d´octubre, i 1 i 2 de novembre. Jams literaries i musicals, sopars populars….

F – Música a l’escorxador. Carrer Sant Pere, 27, Dissabtes de 20h. a 22,30h. Jams musicals, canyes i entrepans el 18 i el 25 d´octubre i l’1 de novembre. Coordina Frederik Jaakke.

G – La Paca. Carrer del Rosari, 30. Dissabtes iDiumenges a partir de les 20h,  audiovisuals, canyes i tapes.

H – Lectures de poemes en les cases.

Dissabtes,18 i 25 d´octubre i el 1 de novembre. a les 18 h. Coordinades per Quique  Falcón i Manel Rodríguez-Castelló.

I – Bar el Polp. Carrer de la Reina, 148.

Fotografies, cartells i pancartes de la Plataforma Salvem el Cabanyal.

informació: Carrer Eugenia Vinyes,179 – tranvía linea 4 parada Les Arenes i CARRER REINA, 125-b

EMT: 1, 2, 19, 31, 32 i 81 Tranvía: linea 4 i 6 (linea 5 amb parades en el Grau i Neptú)

www.cabanyal.com

ARAS DE LOS OLMOS

A última hora vaig decidir anar a visitar els amics que tenia repartits per la comarca dels serrans i de bon matí vaig agafar la fragoneta per dirigir-me cap a Aras de los Olmos.

Aras de los Olmos és un poble situat a la comarca dels Serrans, allà on el País Valencià es transforma poc a poc en Castella, allà on les temperatures extremes, i sobretot el fred, dura més del que ens agradaria.

Joan, un dels membres del Pont Flotant, té família allí, i van decidir anar a passar uns dies per tal d’eixir de la ciutat i compartir hores amb els amics i les amigues.

Abraham, Bàrbara, Gele (ja no sé si és Xele, Jele o Gele…), Joan, Laia i Pau formen una colla de lo més variada. Cadascú destaca per unes característiques que el/la fan diferent i estimable. No aprofitaré aquest espai per descriure-te’ls. Simplement et convidaré un dia per a que pugues conèixer-los/les. No serà temps perdut…

Evidentment, a les 11’45h del matí, els vaig despertar. La bona vida que porten els fa alçar-se quan els dona la santíssima gana. Res comparat amb les meues obligacions de pare que me fan estar en dansa a l’hora que marca Bernat. Cara de son (per no dir una altra cosa) és el que hem vaig trobar de benvinguda…

Poc a poc, els moviments lents dels meus amics, els/les van fer aparèixer per la casa. Vam desdejunar/esmorzar a les 12.30h i vam decidir anar a fer una ruteta a peu. Les hores que eren no deixaven que fora molt llarga. Les hores i les ganes…

Vam pujar a un mirador prop de Aras que es diu La Traviana. Una ruteta curteta que et fa pujar a un punt des d’on es pot admirar un paisatge molt bonic. Si el dia era com el que nosaltres teníem, el paisatge encara és més lluidor.

Amb poc d’esforç, vam tornar al poble per dirigir-nos a un altre bonic racó. L’ermita de Santa Catalina. Un paratge des d’on es pot vore tota la vall on està situat el poble i molt prop de l’observatori astronòmic. Allí vam dinar.. menys Pau que mentre es dedicava a posar-nos el que trobava per ahi als nostres entrepans, va oblidar fer-se l’entrepà…

Després de dinar ens vam fer un cafenet. Vam jugar a l’amagatall pel poble… com si tinguérem 10 anys (igualet!), com si estiguérem actuant a Com a Pedres i quan el fred ens atacava de valent, ens vam refugiar a la casa per jugar uns a les cartes, altres al domino i altre (jo) esforçant-me perquè el foc no s’apagara…

Al final, un dia magnífic, acompanyat d’amics i amigues que tot i ser com són… són molt bona gent!

SOPAR HOMENATGE

La Coordinadora de la Trobada d’Escoles en Valencià de la Comarca de l’horta Sud, Guaix, va fer entrega d’un guardó commemoratiu durant el sopar celebrat el 15 de febrer al grup de música tradicional Al Tall i a Miquel Gil, ex membre d’aquest grup i actualment un dels valedors internacionals del nostre estimat País Valencià.

L’acte va ser complet i molt ben organitzat. La sala estava plena de personalitats de la nostra cultura, del món de l’educació i de la llengua. Gent que estima el país. Gent que treballa pel país.

Els moments més emotius es van produir en el moment de l’entrega dels guardons. Primer Al Tall i després Miquel Gil es van emportar els aplaudiments més sincers, forts i emocionats de tot el públic. La seua trajectòria ha estat tan llarga i tan identificada amb molts moments del nostre país que resultava molt dolç vore’ls optimistes, entregats i agraïts per aquest guardó que cap persona dels que estàvem allí dubtàvem que de la seua validesa. Tots i cadascun dels que estàvem allí férem sonar les nostres palmes per agrair-los la seua existència.

 Per acabar de donar-los gràcies, un amic seu i que porta la trajectòria per a ser guardonat dintre de pocs anys, Pep Gimeno ‘El Botifarra’, els va dedicar del millor del seu repertori i tots i totes ho vam passar d’allò més bé.

Del sopar diré que va estar molt bé. Curiosament ens va servir un antic alumne nostre. I puc assegurar que ho va fer realment bé.

Una nit màgica. Una gent estimada. Bona companyia. Molt bon ambient. Bon menjar… Que més es pot demanar?

Al bloc de Raül pots vore la seua crònica de l’acte.

LA LLÈQUA

Convidats per una parella d’amics, que cada vegada ho som més, els últims dies del 2007 vam disfrutar de la tranquilitat d’una aldea de Morella anomenada La Llèqua.Abraham, Bàrbara, Guillem, Loli, Vicent i jo vam passar quatre dies junts compartint vivències, coneixements i, sobretot, riguent-nos uns dels altres (uns més que altres… cabrons!).

El primer dia vam anar a Morella (ja que santa Bàrbara encara no hi havia estat) i vam pujar pels seus bonics carrers fins el punt més alt del castell. Entre tigres, batalles, aplecs dels ports… aquest poble vibra amb la seua historia que és també la del nostre País. El dinaret va estar, com no podia ser d’altra manera, de categoria!

El dia següent, després que el nostre cos intentara digerir la torrada de carne que ens vam fer la nit anterior, vam visitar una zona propietat de la fundació Bancaixa on vam poder vore un bosc de roures centenaris impressionants.

Per la nit, Ares del Maestrat ens esperava per a festejar la commoració del 300 aniversari de la crema del poble, un 29 de desembre del 1707. Aquella nit, vam sopar amb tots els habitants d’aquest xicotet poble, dels massos i també dels que s’aproparen dels pobles del voltant. El sopar va ser molt tranquil (potser massa per a nosaltres… acostumats a un ritme més frenètic). Després de plenar l’estòmac, Tres fan Ball i Pepet i Marieta ens van fer moure el cos… tot i l’edat que ja ens va fent pensar-nos alguns moviments…

Han estat uns dies de descans i de riure entre amics i amigues. Molts bons dies per a reprendre la vida quotidiana que m’ha rebut molt bé i que m’ha fet passar un tranquil, sentit i acollit cap d’any… Però això ja serà un altre article.

Per vore les imatges clica el següent enllaç: