Dissabte vam anar a fer el tram més dur de la Marató d’Espadà. La tenim ahí prop i vam anar a reconeixer l’exigent recorregut. A les 9h del matí estàvem Calero, Guillem i jo mirant els -4º que marcava el termòmetre a La Vall d’Amonacid. Després de la matinada, no hi havia excusa. Ben abrigaets vam fer els 25kms que van des de La Vall d’Amonacid al cim d’Espadà i tornar.
Des de la GR-10 no havia eixit a córrer (bé, si eixir un dia una horeta és eixir…) i al final vaig acabar demanat l’hora! Jajaja Menos mal que la companyia va tindre compació i no me van deixar per allà abandonat….
Diumenge la cursa de Castro Alfondeguilla, amb els seus 18kms m’esperaven més per vore amics i amigues que per fer-la…. Amb les cames cansades del dissabte i amb el poc entrenament he afrontat este repte a la marxeta i guardant durant tota la cursa. Així ha anat la cosa: el 138 amb 2h 12′. Tot i això he acabat content, molt ben acompanyat amb gent de Misjueves i amb Paco que s’estrenava en les curses de muntanya i m’ha passat a falta d’un km com si encara no haguera començat la cursa! Quin màquina! Espere que li entre el cuquet com a mi i el veja en moltes curses… però sense passar-me!!! Jajajaja
El millor de la cursa ha estat l’horeta després de correr-la amb amics i amigues compartint com ha anat la cursa i explicant reptes i aventures que han passat i que vindran. M’encanta l’ambient d’aquestes curses!!
Proper repte: Marató d’Espadà.
Estàs fet un màquina. Per a mi, has arribat el primer, perquè si descomptes els 137 QuilianJornets que duies davant, tu eres el més gran de tots!!! Visca David!!!!
Jajajaja! Gràcies nen!! La veritat és que amb arribar i poder xarrar amb uns i altres ja justifica l’esforç. A més a més, amb les coses que poseu ja ni te conte!! Jajajajaja!