Va ser molt gran. Molt, però que molt gran. El passat divendres vaig tindre la grandíssima sort d’assistir a un dels dos concerts presentació del nou treball de Pep Botifarra.
Les entrades ens les van aconseguir uns amics de l’Olleria i, per diferents motius, vaig gaudir de l’espectacle junt a Julià Engo, alcalde de l’Olleria, i Àgueda Micó, regidora també de l’Olleria. Al blog de Julià es pot llegir com ho va viure ell.
El Gran Teatre de Xàtiva estava fins a la bandera. El públic vam assistir hipnotitzats per la mel que desprèn Botifarra. Ja ens tenia venuts abans de començar l’actuació. L’expectació i la felicitat eren igual de grans i no ens va decebre.
La presentació de l’acte anà a càrrec d’un altre amic de malifetes diableries: Josep Vicent Frechina. Cadascuna de les seues paraules van estar encertades, com no, i ens feu rebre al Botifarra amb un fort aplaudiment.
De l’actuació diré poques paraules: espectacular, impressionant, magnífic… cap d’elles arriba a descriure el que vam viure durant les dues hores que durà el concert. El directe del Botifarra no té preu.
Del nou treball, Te’n cantaré més de mil, diré que els arranjaments realitzats per Cristóbal Rentero (un altre fenomen del nostre país) estan molt encertats i el fan ser, si no el millor, dels millors treballs folk del 2009. Temps al temps. La resta d’amics que han acompanyat el Botifarra diré que son la crem de la crem de la música feta i cantada en valencià. Amb la qual cosa, no deixa dubte de la magnífica qualitat del treball.
Amic o amiga, el Botifarra fa temps que és un dels grans i amb aquest treball ho continua demostrant. Força Botifarra!
M’agrada moltíssim el dibuix del cartell (o és la portada del disc?), el trobe encertat, autèntic, artístic i original. De quin artista és el disseny?