Una hora i mitja de neu. Una hora i mitja de silenci. Una hora i mitja d’esperar. Una hora i mitja de passar el temps. D’estar tranquil. D’estar en pau. De no desitjar res més que passe. O no. D’estar ahí. De tindre la sort de tindre el temps. De tindre el temps necessari (i més) per estar en ixa finestra. En ixa imatge que la guarde a la butxaca. Lligadeta amb un fil. Lligadeta i ben lligadeta. Tota meua. Únicament meua. I desitge que no se’n vaja. Que no vinga el sol. Que no desfaça la neu. Que continue nevant. Que no siga d’una hora i mitja. Que siga el temps que siga. Però que no pare.
